13
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
16:54h
Investigadors del Clínic-IDIBAPS han desenvolupat un mètode de cribratge per millorar la prevenció i la detecció precoç del càncer de còlon, el més freqüent a l'estat espanyol i la segona causa de mort per aquesta malaltia al món. En el seu estudi han demostrat que la identificació de determinades molècules de RNA (microRNAs) en les mostres fecals permeten detectar tumors i lesions precursores del càncer -pòlips- d'una forma més precisa.
Fins ara el mètode de cribatge actual es feia només amb el test de presència de sang. Així segons la investigació, publicada a la revista 'Gastroenterology', aquest mètode augmenta la precisió diagnòstica de tumors fins prop del 96%. Els investigadors han demostrat que també milloraria la detecció de pòlips i que evitaria colonoscòpies innecessàries, en un 35%.
Així, el mètode que proposen els investigadors de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)-Hospital Clínic és la següent: afegir l'anàlisi dels microRNAs identificats com a biomarcador al test de sang en femta per millorar l'efectivitat dels programes de cribratge del càncer de còlon i recte. Actualment l'efectivitat d'aquests programes és molt important, però encara es pot millorar. El programa de cribratge del càncer de còlon es dirigeix als homes i dones de més de 50 anys, que reben una carta informativa per fer-se cada dos anys el test per detectar sang oculta en femta.
La precisió diagnòstica del càncer gràcies al mètode desenvolupat se situa prop del 96% segons l'estudi, mentre que en el test actual és del 70%. Pel que fa als pòlips, el test de sang en detecta entre un 20 i un 25%, mentre que el de microRNAs, el doble, entre el 50 i el 60%.
Segons l'estudi, també es podrien reduir un 35% de les colonscòpies. Si el resultat del test de sang oculta en femta és positiu, s'ha de fer una colonoscòpia per descartar o confirmar lesions. Ara bé, la baixa especificitat de l'anàlisi de sang en femta dona una taxa considerable de falsos positius. Així, en mostres que presenten alteracions però que no estan relacionades amb el càncer, sinó, per exemple, amb hemorroides.
L'objectiu de l'estudi era identificar una signatura de microRNA -petites molècules sobreexpressades- en mostres fecals per identificar tumors o adenomes avançats (lesions prèvies que poden desencadenar en un càncer) que es pugui utilitzar com a mètode de cribratge no invasiu en la població general. L'han coordinat el doctor Castells, cap del grup de recerca en Oncologia gastrointestinal i pancreàtica de l'IDIBAPS i cap de grup del CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD), i la doctora Meritxell Gironella, investigadora del mateix grup. La primera signant de l'article és Saray Duran-Sanchon, investigadora predoctoral del grup de l'IDIBAPS.
L'estudi va analitzar prop de 800 mostres fecals de pacients amb un resultat positiu en el test de sang en femta que havien participat en el programa de cribratge de càncer de còlon i recte de Barcelona. Els investigadors apunten que aplicar aquest mètode no hauria de tenir un cost molt elevat, ja que el procediment és poc complex des del punt de vista metodològic al laboratori. Aquest és un punt clau en programes de cribratge, que es dirigeixen a tota la població. El següent pas del projecte serà validar l'estudi amb mostres grans de població, d'unes 10.000 persones; una fase que calculen que tindria un cost d'uns 3 milions d'euros.
Fins ara el mètode de cribatge actual es feia només amb el test de presència de sang. Així segons la investigació, publicada a la revista 'Gastroenterology', aquest mètode augmenta la precisió diagnòstica de tumors fins prop del 96%. Els investigadors han demostrat que també milloraria la detecció de pòlips i que evitaria colonoscòpies innecessàries, en un 35%.
Així, el mètode que proposen els investigadors de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)-Hospital Clínic és la següent: afegir l'anàlisi dels microRNAs identificats com a biomarcador al test de sang en femta per millorar l'efectivitat dels programes de cribratge del càncer de còlon i recte. Actualment l'efectivitat d'aquests programes és molt important, però encara es pot millorar. El programa de cribratge del càncer de còlon es dirigeix als homes i dones de més de 50 anys, que reben una carta informativa per fer-se cada dos anys el test per detectar sang oculta en femta.
La precisió diagnòstica del càncer gràcies al mètode desenvolupat se situa prop del 96% segons l'estudi, mentre que en el test actual és del 70%. Pel que fa als pòlips, el test de sang en detecta entre un 20 i un 25%, mentre que el de microRNAs, el doble, entre el 50 i el 60%.
Segons l'estudi, també es podrien reduir un 35% de les colonscòpies. Si el resultat del test de sang oculta en femta és positiu, s'ha de fer una colonoscòpia per descartar o confirmar lesions. Ara bé, la baixa especificitat de l'anàlisi de sang en femta dona una taxa considerable de falsos positius. Així, en mostres que presenten alteracions però que no estan relacionades amb el càncer, sinó, per exemple, amb hemorroides.
L'objectiu de l'estudi era identificar una signatura de microRNA -petites molècules sobreexpressades- en mostres fecals per identificar tumors o adenomes avançats (lesions prèvies que poden desencadenar en un càncer) que es pugui utilitzar com a mètode de cribratge no invasiu en la població general. L'han coordinat el doctor Castells, cap del grup de recerca en Oncologia gastrointestinal i pancreàtica de l'IDIBAPS i cap de grup del CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD), i la doctora Meritxell Gironella, investigadora del mateix grup. La primera signant de l'article és Saray Duran-Sanchon, investigadora predoctoral del grup de l'IDIBAPS.
L'estudi va analitzar prop de 800 mostres fecals de pacients amb un resultat positiu en el test de sang en femta que havien participat en el programa de cribratge de càncer de còlon i recte de Barcelona. Els investigadors apunten que aplicar aquest mètode no hauria de tenir un cost molt elevat, ja que el procediment és poc complex des del punt de vista metodològic al laboratori. Aquest és un punt clau en programes de cribratge, que es dirigeixen a tota la població. El següent pas del projecte serà validar l'estudi amb mostres grans de població, d'unes 10.000 persones; una fase que calculen que tindria un cost d'uns 3 milions d'euros.