Salut

La fauna salvatge de Catalunya té bacteris intestinals resistents als antibiòtics

Ho demostra un estudi realitzat per l’IRTA-CReSA, la UAB i el Centre de Fauna Salvatge de Torreferrussa després d’analitzar la microbiota intestinal de més de 300 animals de diferents espècies

per EcoDiari, 13 de novembre de 2019 a les 12:06 |
La resistència als antibiòtics és un problema de salut global des de fa dècades degut al sobre ús d’aquests fàrmacs tant en medicina humana com en veterinària. Així, cada vegada apareixen més bacteris amb gens de resistència tant en els humans com en els animals domèstics i de granja. En conseqüència, avui dia és més difícil trobar el tractament adequat per a les malalties causades per bacteris multi-resistents, sobretot als hospitals, perquè són espais en què hi ha molts pacients amb diferents infeccions i on s’apliquen un gran nombre de tractaments diversos. A més, s’ha vist que aquests bacteris resistents als antibiòtics es mantenen a l’entorn urbà i al medi ambient, ja que estudis anteriors han confirmat que els bacteris o els mateixos gens circulen entre les aigües residuals urbanes i les aigües dels rius. Els destinataris finals són, en molts casos, els animals salvatges.

Ara, un estudi realitzat per investigadors del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA), el Departament d’Anatomia i Sanitat Animals de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre de Fauna Salvatge de Torreferrussa del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya demostra que en la microbiota intestinal de la fauna salvatge de Catalunya hi ha una elevada prevalença de bacteris amb diversos gens de resistència a diferents famílies d’antibiòtics. El treball, publicat a la revista PLoS ONE, remarca que es tracta d’antibiòtics d’importància crítica per a la salut humana segons l’Organització Mundial de la Salut.

 

Els eriçons i les aus rapinyaires són els que tenen més quantitat de bacteris amb gens de resistència a antibiòtics, generalment d’ús hospitalari. Foto: Piotr Łaskawski (Unsplash).


Per a realitzar l’estudi, els científics han analitzat la microbiota intestinal d’un total de 307 animals de 67 espècies diferents provinents de regions de Catalunya en què hi ha una elevada densitat de zones urbanitzades i de granges de producció sobretot porcina. S’han analitzat sobretot ocells (rapinyaires diürns, mussols, passeriformes i gavines), mamífers (eriçons, mustèlids, senglars i cabirols) i en menor quantitat tortugues terrestres. Segons els resultats de les anàlisis, els eriçons són els animals que tenen més quantitat de bacteris resistents, seguits per les aus rapinyaires, com ara astors i òlibes.

 
De l’hospital a l’intestí dels animals salvatges

 
Els bacteris identificats en la microbiota gastrointestinal d’aquests animals salvatges són diversos tipus d’enterobacteris que de manera natural ja es troben als animals i als humans, així com al medi ambient. El més abundant és el conegut Escherichia coli, seguit d’altres com Klebsiella pneumoniae, Citrobacter freundii, Enterobacter cloacae, Proteus mirabilis, Providencia spp i Serratia marescens.
 
No obstant, els resultats de les anàlisis revelen que tots aquests bacteris tenen gens de la resistència a diversos antibiòtics com la cefalosporina, els carbapenems i les fluoroquinolones. “Es tracta d’antibiòtics que s’utilitzen freqüentment en els hospitals. Els carbapenems són els més preocupants, ja que són antibiòtics d’última elecció pel tractament d’infeccions hospitalàries greus. També hem detectat bacteris resistents a alguns antibiòtics que s’utilitzen en les granges de producció, com les tetraciclines, les sulfonamides i els aminoglucòsids”, explica la Dra. Lourdes Migura, investigadora de l’IRTA-CReSA experta en resistències antimicrobianes.
 
Risc per a la salut pública humana i la salut dels animals
 
Detectar tots aquests gens de resistència a la microbiota intestinal d’animals salvatges demostra que l’activitat humana contamina el medi ambient a escala microbiana a través de les aigües residuals provinents de ciutats, hospitals i de l’activitat ramadera. Si la fauna salvatge entra en contacte amb aquests residus o ingereix l’aigua pot actuar com a reservori d’aquests gens de resistència.

“Això pot tenir conseqüències en la salut pública, ja que aquests animals poden distribuir els bacteris resistents al medi ambient i també poden ser una font d’infecció per a la gent que estigui en contacte directe amb aquests animals. Aquest fet s’accentua en animals com per exemple els eriçons, ja que viuen en zones rurals i urbanes que poden estar contaminades amb aquestes aigües residuals i purins”, explica la Dra. Laila Darwich, investigadora de l’IRTA-CReSA i professora de Malalties Infeccioses del Departament de Sanitat i d’Anatomia Animals de la UAB.
 
Les aus migratòries, dispersadores de bacteris
 
L’estudi també revela que les aus salvatges com els falcons, els mussols i ocells més petits típics de bosc també tenen bacteris com E. coli, K. pneumoniae, Proteus spp. i Providencia spp. amb resistència a la cefalosporina. “En aquest cas és fonamental tenir en compte el paper de cada espècie en els ecosistemes per entendre el problema. Els rapinyaires, com els falcons i els mussols, ocupen els llocs més alts de la xarxa tròfica i, per tant, és més fàcil que acumulin bacteris resistents procedents de les seves preses, que normalment són petits mamífers, petits ocells, rèptils o fins i tot algun animal de granja”, explica el Dr. Rafa Molina, veterinari del Centre de Fauna de Torreferrussa. Un altre punt a tenir en compte que destaquen els científics és que les aus migratòries juguen un paper important en la dispersió de bacteris resistents a través de l’alimentació i els excrements que generen, ja que al llarg de la seva vida estan exposades a diferents tipus d’hàbitats i ambients.
 
Davant d’aquests resultats, els científics alerten que cal realitzar més estudis i implementar mesures urgents de control per mitigar l’impacte de l’activitat humana a la fauna silvestre. “És necessari actuar des de diferents àmbits, tal com remarca el concepte d’una sola salut o One Health, en què la medicina humana, la veterinària i experts del medi ambient s’han d’unir per solucionar problemes de salut globals com aquest”, conclouen els autors d’aquest estudi.
 
Article científic: Darwich L, Vidal A, Seminati C, Albamonte A, Casado A, López F, Molina-Lopez RA, Migura-Garcia L. (2019) High prevalence and diversity of extended-spectrum β-lactamase and emergence of OXA-48 producing Enterobacterales in wildlife in Catalonia. PLoS ONE 14(8): e0210686.https://doi.org/10.1371/journal.pone.0210686
 

 

Participació