05
de novembre
del
2019
Vuit de cada deu estudiants d'institut reconeixen haver presenciat insults cap a persones del col·lectiu LGTBI, i set de cada deu reconeix també haver presenciat rumors i comentaris pejoratius, tot i que només el 12% reconeix haver-hi participat. En canvi, fins a dos de cada deu ha presenciat pallisses i agressions físiques a companys LGTBI i només el 2% explica haver-hi participat.
Són dades d'un estudi elaborat per l'Observatori Contra l'Homofòbia realitzat en dos instituts de Manresa. La Taula del Tercer Sector ha recollit aquestes dades en un informe on també demana més recursos per prevenir aquest tipus d'accions als centres educatius i lluitar contra la ''invisibilitat'' d'un fenomen que costa de detectar.
La majoria de víctimes són persones no heterosexuals
Un dels autors de l'informe i coordinador tècnic de l'Observatori contra l'Homofòbia, Cristian Carrer ha destacat que, segons l'enquesta als 300 alumnes de Manresa, els insults, rumors i burles ''donen pistes'' que hi ha pràctiques discriminatòries que poden donar lloc a l'assetjament. Generalment, les víctimes són persones no heterosexuals però fins a un 30% no s'identifiquen com a tal.
Segons Carrer, moltes vegades els infants o joves que pateixen algun tipus de discriminació per motius d'identitat de gènere o d'orientació sexual no expliquen el seu problema ni a les famílies, perquè ''no se senten segurs'' i per por ''de passar-ho malament''.
Destinar més recursos per combatre el problema
En una línia similar s'ha pronunciat la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, que creu que no s'explica per ''por, vergonya o humiliació''. Per Alsina, cal destinar més recursos a fer ''aflorar'' aquest problema, ja que ''si és invisible difícilment podrem frenar-lo i donar resposta a infants i joves''.
Per aquest motiu, una de les demandes de la Taula del Tercer Sector, és fer un ''bon registre'' de les situacions d'assetjament escolar als centres per aquest motiu, i poder ''seguir estrenyent'' les atencions amb organitzacions que treballin en aquest àmbit.
En aquest sentit, la Taula demana que els organismes (Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació, el Departament d'Interior, els Mossos d'Esquadra o l'Àrea per a la igualtat de tracte i no discriminació de les persones LGTBI) es coordinin per aconseguir aquest registre ''el més homogeni possible".
A banda, la Taula demana posar més recursos econòmics, materials i personals per treballar sobretot a favor de la prevenció de l'assetjament escolar, la sensibilització, la coedició, i també per ajudar a la denúncia, la notificació i l'acompanyament a les víctimes però també als agressors.
L'LGTBIfòbia com a principal motiu d'assetjament
Des de l'Observatori contra l'Homofòbia s'ha alertat també que sovint s'han ''normalitzat'' situacions motivades per orientació sexual i identitat de gènere que poden derivar en assetjament. En el dossier, es posa d'exemple la normalització de deixar de parlar a una noia perquè li agrada una altra, o la presència constant de paraules com ''maricón, bollera o travelo''.
Per això, els autors del dossier reclamen ''problematitzar'' aquestes situacions perquè és més difícil intervenir contra les injustícies ''que no es veuen''. Alerten també que ''el silenci'' es converteix en el ''primer còmplice'' de la reproducció de la discriminació. Entre les demandes de les entitats, destaca la formació de la comunitat educativa d'una manera ''transversal i integral'', per a que la diversitat afectiva sexual i de gènere sigui ''més present'' a l'espai educatiu, i que no quedi tan sols en tallers i formacions esporàdiques.
Des de la Taula, es recorda que l'LGTBIfòbia és el principal motiu per a l'insult, la burla o el rebuig als centres educatius i que els delictes d'odi associats a l'orientació afectiva o identitat sexual se situen al tercer lloc de les denúncies realitzades a tot l'Estat segons les dades del Ministeri d'Interior el 2017. Les mateixes dades posen de manifest que aquests delictes han crescut un 20% des del 2016.
Són dades d'un estudi elaborat per l'Observatori Contra l'Homofòbia realitzat en dos instituts de Manresa. La Taula del Tercer Sector ha recollit aquestes dades en un informe on també demana més recursos per prevenir aquest tipus d'accions als centres educatius i lluitar contra la ''invisibilitat'' d'un fenomen que costa de detectar.
La majoria de víctimes són persones no heterosexuals
Un dels autors de l'informe i coordinador tècnic de l'Observatori contra l'Homofòbia, Cristian Carrer ha destacat que, segons l'enquesta als 300 alumnes de Manresa, els insults, rumors i burles ''donen pistes'' que hi ha pràctiques discriminatòries que poden donar lloc a l'assetjament. Generalment, les víctimes són persones no heterosexuals però fins a un 30% no s'identifiquen com a tal.
Segons Carrer, moltes vegades els infants o joves que pateixen algun tipus de discriminació per motius d'identitat de gènere o d'orientació sexual no expliquen el seu problema ni a les famílies, perquè ''no se senten segurs'' i per por ''de passar-ho malament''.
Destinar més recursos per combatre el problema
En una línia similar s'ha pronunciat la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, que creu que no s'explica per ''por, vergonya o humiliació''. Per Alsina, cal destinar més recursos a fer ''aflorar'' aquest problema, ja que ''si és invisible difícilment podrem frenar-lo i donar resposta a infants i joves''.
Per aquest motiu, una de les demandes de la Taula del Tercer Sector, és fer un ''bon registre'' de les situacions d'assetjament escolar als centres per aquest motiu, i poder ''seguir estrenyent'' les atencions amb organitzacions que treballin en aquest àmbit.
En aquest sentit, la Taula demana que els organismes (Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació, el Departament d'Interior, els Mossos d'Esquadra o l'Àrea per a la igualtat de tracte i no discriminació de les persones LGTBI) es coordinin per aconseguir aquest registre ''el més homogeni possible".
A banda, la Taula demana posar més recursos econòmics, materials i personals per treballar sobretot a favor de la prevenció de l'assetjament escolar, la sensibilització, la coedició, i també per ajudar a la denúncia, la notificació i l'acompanyament a les víctimes però també als agressors.
L'LGTBIfòbia com a principal motiu d'assetjament
Des de l'Observatori contra l'Homofòbia s'ha alertat també que sovint s'han ''normalitzat'' situacions motivades per orientació sexual i identitat de gènere que poden derivar en assetjament. En el dossier, es posa d'exemple la normalització de deixar de parlar a una noia perquè li agrada una altra, o la presència constant de paraules com ''maricón, bollera o travelo''.
Per això, els autors del dossier reclamen ''problematitzar'' aquestes situacions perquè és més difícil intervenir contra les injustícies ''que no es veuen''. Alerten també que ''el silenci'' es converteix en el ''primer còmplice'' de la reproducció de la discriminació. Entre les demandes de les entitats, destaca la formació de la comunitat educativa d'una manera ''transversal i integral'', per a que la diversitat afectiva sexual i de gènere sigui ''més present'' a l'espai educatiu, i que no quedi tan sols en tallers i formacions esporàdiques.
Des de la Taula, es recorda que l'LGTBIfòbia és el principal motiu per a l'insult, la burla o el rebuig als centres educatius i que els delictes d'odi associats a l'orientació afectiva o identitat sexual se situen al tercer lloc de les denúncies realitzades a tot l'Estat segons les dades del Ministeri d'Interior el 2017. Les mateixes dades posen de manifest que aquests delictes han crescut un 20% des del 2016.