20
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a la
13:03h
El sociòleg Salvador Giner va morir aquest dissabte a Barcelona als 85 anys. Giner, un referent de la sociologia tant a Catalunya com a Espanya, va presidir l’Institut d’Estudis Catalans entre els anys 2005 i 2013, i va ser cofundador i president de l’Associació Catalana de Sociologia.
Autor d’un gran nombre d’obres de sociologia i manuals de gran difusió. També va ser redactor i assessor de la Gran Enciclopèdia Catalana. La Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi l’any 1995. També va ser distingit amb el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política del Centre d’Investigacions Sociològiques (2006). Giner era Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida.
Giner, nascut el 1934 a Barcelona, es va doctorar en sociologia a Chicago i va ampliar els estudis a Alemanya. Va ser catedràtic emèrit de sociologia de la Universitat de Barcelona, on va ser director del Departament de Sociologia (1987-1991). Professor en diverses universitats europees i americanes, i catedràtic i director del Departament d’Antropologia i Sociologia de la Universitat de l’Est de Londres (Brunel). També va ser professor de ciències socials a la Universitat Catalana d’Estiu (1969-1976) i director de l’Institut d’Estudis Socials Avançats del Consell Superior d’Investigacions Científiques (1989-1997).
Amb els anys Giner va convertir en un referent de la sociologia a Catalunya i a Espanya, en obrir reflexions sobre diverses preocupacions socials. Algunes de les seves obres es van centrar en Catalunya i en els catalans. Destaquen títols com Historia del pensamiento social (1967), Sociologia (1968), El destino de la libertad (1987), El sagrat i el profà (1996), La societat catalana (1998), Raó de Catalunya. La societat catalana al segle XXI (2016), conjuntament amb Oriol Homs, Los espanyoles (2000).
Autor d’un gran nombre d’obres de sociologia i manuals de gran difusió. També va ser redactor i assessor de la Gran Enciclopèdia Catalana. La Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi l’any 1995. També va ser distingit amb el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política del Centre d’Investigacions Sociològiques (2006). Giner era Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida.
Giner, nascut el 1934 a Barcelona, es va doctorar en sociologia a Chicago i va ampliar els estudis a Alemanya. Va ser catedràtic emèrit de sociologia de la Universitat de Barcelona, on va ser director del Departament de Sociologia (1987-1991). Professor en diverses universitats europees i americanes, i catedràtic i director del Departament d’Antropologia i Sociologia de la Universitat de l’Est de Londres (Brunel). També va ser professor de ciències socials a la Universitat Catalana d’Estiu (1969-1976) i director de l’Institut d’Estudis Socials Avançats del Consell Superior d’Investigacions Científiques (1989-1997).
Amb els anys Giner va convertir en un referent de la sociologia a Catalunya i a Espanya, en obrir reflexions sobre diverses preocupacions socials. Algunes de les seves obres es van centrar en Catalunya i en els catalans. Destaquen títols com Historia del pensamiento social (1967), Sociologia (1968), El destino de la libertad (1987), El sagrat i el profà (1996), La societat catalana (1998), Raó de Catalunya. La societat catalana al segle XXI (2016), conjuntament amb Oriol Homs, Los espanyoles (2000).