sentència de l'1-O

Un cop d'estat amb armes a Espanya surt més barat que un referèndum

Comparativa de les penes del Tribunal Suprem en els casos del 23-F i l'1-O

per Bernat Surroca / Sergi Ambudio / Victor Rodrigo , 14 d'octubre de 2019 a les 20:53 |
Antonio Tejero, en ple cop d'estat del 1981.
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'octubre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

A Espanya, surt més barat -pel que fa a condemnes- fer un cop d'estat que un referèndum i una declaració simbòlica d'independència. Aquesta és una de les conclusions que es desprèn de les penes imposades pel Suprem als presos polítics en la sentència publicada aquest dilluns 14 d'octubre.

El 23 de febrer del 1981 un grup de militars franquistes s'alçava i prenia el Congrés dels Diputats mentre es duia a terme la segona votació per investir Leopoldo Calvo-Sotelo (UCD) com a president espanyol. Aquell cop d'estat fallit va ser jutjat pel Tribunal Militar i, a posteriori, pel Suprem.

Només tres dels càrrecs militars que van perpetrar el 23-F -Antonio Tejero, Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada- van ser condemnats a penes majors que l' exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras. 30 anys pels militars i 13 pel líder d'ERC. Altres càrrecs militars van ser sentenciats amb 12 o 10 anys, les mateixes penes que l'alt tribunal espanyol ha imposat a Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa i Carme Forcadell -l'expresidenta del Parlament amb 11 anys-.

Diversos militars van ser condemnats a 8 anys, 6 anys, 5 anys, 3 anys, 1 any o directament absolts. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez han estat sentenciats amb 9 anys de presó.

Fiscalia demanava penes majors

Fer un cop d'estat a Espanya, amb tancs al carrer i armes al Congrés, mereix 30 anys de presó. Organitzar un referèndum en el marc d'un procés pacífic en mereix 25. Això és el que desprenia dels escrits d'acusació que va presentar la Fiscalia pel judici del 23-F el 1981 i, 37 anys després, el passat 2 de novembre, pel de l'1-O.

En el cas de l'1-O, la Fiscalia va acusar 22 persones i ha demanat penes de fins a 25 anys per a la cúpula del procés català. Unes peticions de presó que no disten gaire d'aquelles que va sol·licitar el fiscal del Consell Suprem de la Justícia Militar per als 33 imputats per l'alçament militar.

De fet, exceptuant Antonio Tejero, Jaime Milans del Bosch, Alfonso Armada i José Luis Cortina, a la resta de responsables del cop d'estat fallit se'ls van demanar penes inferiors a les que ara s'exigeixen per a Junqueras, Forcadell, Sànchez, Cuixart i els cinc consellers del Govern de Puigdemont processats per rebel·lió. Amb l'afegit que, amb l'antic Codi Penal, les penes de presó es podien veure notablement reduïdes en el seu compliment efectiu.

En el següent interactiu es comparen les penes imposades pel Tribunal Suprem, ordenades de més a menys temps a presó. 

 

 

 

 

Participació