14
d'octubre
del
2019
La Conferència Episcopal Tarraconense, que agrupa els bisbats catalans, ha emès un comunicat en què afirma que cal "respectar" la sentència del Suprem, tot i que apel·la a la "misericòrdia", a "desactivar la tensió acumulada en els darrers anys i "retornar a l'únic camí possible: un seriós camí de diàleg entre els governs espanyol i català" que permeti trobar una "solució política adequada".
A través d'un text, els religiosos afirmen que Catalunya "no és una societat violenta però constatem que en els darrers anys ha minvat la qualitat de la convivència per la via del refredament, de la ignorància o del menyspreu".
Els religiosos també apunten que el referèndum del 2017 van comportar, entre altres coses, "l’empresonament preventiu de nou persones, membres del Govern, càrrecs electes i dirigents socials catalans, i la sortida d’alguns altres a un país estranger". Sobre això, manifesten que la presó preventiva "ha durat gairebé dos anys, i l’hem viscuda amb la pena al cor pel que suposava per als presos i per a les seves famílies i amics".
Pel que fa al judici, apunten que "el Tribunal ha dictat sentència i, encara que hi haguessin legítims recursos i es puguin fer valoracions distintes, cal respectar la sentència emanada del poder judicial d’un Estat de dret, així com les eventuals decisions que puguin venir dels tribunals europeus".
Malgrat això, recorden que "encara que hi haguessin legítims recursos i es puguin fer valoracions distintes, cal respectar-la". "En un estat democràtic, les lleis fonamentals que regulen el sistema polític i que han estat votades i aprovades pels ciutadans", afegeixen.
D'altra banda, però, creuen també per "l'assoliment d'un recte ordre social", requereix "alguna cosa més que l'aplicació de la llei". En aquest sentit, recorda un discurs del Papa Joan XXIII que apel·la a la misericòrdia i diuen que cal aplicar aquesta via per "desactivar la tensió acumulada" i retornar al camí del "diàleg". "Dialogar significa renunciar en part al que un voldria per tal d'aproximar-se a l'altre i imaginar entre tots una solució satisfactòria", destaquen.
També demanen retornar al poble "el sentit de futur" i diuen que cal "construir una societat justa, solidària i respectuosa". "La societat catalana ha de treure fora els grans energies que posseeix", afegeixen.
"Un greu atemptat als principis democràtics"
Per la seva banda, diverses entitat cristianes asseguren en un altre comunicat que veuen la sentència com un "greu atemptat als principis democràtics" i una "greu violació" dels drets humans dels afectats. "Tant per la indeguda aplicació de les lleis penals a fets que no són ni poden ser considerats delictius, imposant penes d'una gran crueltat, com per les vulneracions de les garanties processals", insisteixen.
Al seu entendre, la sentència és "un seriós pas enrere per a la solució del conflicte" i "posa en perill la convivència i la democràcia". Per això, diuen, "com a entitats compromeses en el servei de la societat", se sumaran a iniciatives cíviques i pacífiques que expressin "un rebuig" a la decisió judicial.
A més, fan una crida a les institucions de l'estat espanyol perquè busquin una solució "jurídica que porti a l'excarceració de les persones injustament condemnades", que permeti "afavorir un clima de diàleg". "Reclamem a totes les institucions i partits polítics que posin fre a la judicialització d'aquesta situació i s'iniciï de manera urgent i immediata un procés multilateral de diàleg polític", afegeixen.
A través d'un text, els religiosos afirmen que Catalunya "no és una societat violenta però constatem que en els darrers anys ha minvat la qualitat de la convivència per la via del refredament, de la ignorància o del menyspreu".
Els religiosos també apunten que el referèndum del 2017 van comportar, entre altres coses, "l’empresonament preventiu de nou persones, membres del Govern, càrrecs electes i dirigents socials catalans, i la sortida d’alguns altres a un país estranger". Sobre això, manifesten que la presó preventiva "ha durat gairebé dos anys, i l’hem viscuda amb la pena al cor pel que suposava per als presos i per a les seves famílies i amics".
Pel que fa al judici, apunten que "el Tribunal ha dictat sentència i, encara que hi haguessin legítims recursos i es puguin fer valoracions distintes, cal respectar la sentència emanada del poder judicial d’un Estat de dret, així com les eventuals decisions que puguin venir dels tribunals europeus".
Malgrat això, recorden que "encara que hi haguessin legítims recursos i es puguin fer valoracions distintes, cal respectar-la". "En un estat democràtic, les lleis fonamentals que regulen el sistema polític i que han estat votades i aprovades pels ciutadans", afegeixen.
D'altra banda, però, creuen també per "l'assoliment d'un recte ordre social", requereix "alguna cosa més que l'aplicació de la llei". En aquest sentit, recorda un discurs del Papa Joan XXIII que apel·la a la misericòrdia i diuen que cal aplicar aquesta via per "desactivar la tensió acumulada" i retornar al camí del "diàleg". "Dialogar significa renunciar en part al que un voldria per tal d'aproximar-se a l'altre i imaginar entre tots una solució satisfactòria", destaquen.
També demanen retornar al poble "el sentit de futur" i diuen que cal "construir una societat justa, solidària i respectuosa". "La societat catalana ha de treure fora els grans energies que posseeix", afegeixen.
"Un greu atemptat als principis democràtics"
Per la seva banda, diverses entitat cristianes asseguren en un altre comunicat que veuen la sentència com un "greu atemptat als principis democràtics" i una "greu violació" dels drets humans dels afectats. "Tant per la indeguda aplicació de les lleis penals a fets que no són ni poden ser considerats delictius, imposant penes d'una gran crueltat, com per les vulneracions de les garanties processals", insisteixen.
Al seu entendre, la sentència és "un seriós pas enrere per a la solució del conflicte" i "posa en perill la convivència i la democràcia". Per això, diuen, "com a entitats compromeses en el servei de la societat", se sumaran a iniciatives cíviques i pacífiques que expressin "un rebuig" a la decisió judicial.
A més, fan una crida a les institucions de l'estat espanyol perquè busquin una solució "jurídica que porti a l'excarceració de les persones injustament condemnades", que permeti "afavorir un clima de diàleg". "Reclamem a totes les institucions i partits polítics que posin fre a la judicialització d'aquesta situació i s'iniciï de manera urgent i immediata un procés multilateral de diàleg polític", afegeixen.