12
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
9:40h
Catalunya es manté com l’únic indret de la península Ibèrica amb reproducció de la trenca, un ocell catalogat com a espècie en situació crítica, que es troba en perill imminent d'extinció a la península. Així es desprèn de l’últim informe de balanç elaborat en el marc del projecte de conservació d’aquest ocell que impulsa el Departament de Territori i Sostenibilitat, en col·laboració amb l’Associació Trenca.
El 2019 s’ha localitzat una parella reproductora, amb tres polls que han aconseguit volar a Lleida. La posta va tenir lloc a mitjans de juny. Des del 2010, quan es va extingir d’Osca, aquest és l’únic indret de tota la península on la trenca es reprodueix de forma salvatge. Prèviament, també n’hi havia a l’Empordà, d’on es van extingir el 2002.
Pel que fa a la cria en captivitat, l’excepcionalitat climàtica del passat estiu a les comarques de Ponent, amb temperatures de fins a 43 graus, ha afectat la productivitat d’enguany, sobretot les segones postes de la temporada. En total, el centre de cria de la trenca del Centre de Fauna de Vallcalent (Lleida) ha registrat aquest 2019 71 naixements, 30 menys que l’any passat. La supervivència dels polls criats artificialment ha estat del 100%.
Dels 71 polls nascuts el 2019 al centre, se n’han alliberat 60. D’aquests, 41 s’han deixat anar a Lleida, a la finca de Torreribera. Els altres 19, al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, per primera vegada en la història del projecte. L’objectiu és recuperar l’antic nucli reproductor existent a la comarques gironines extingit el 2002.
Cinc trenques tornen a Lleida
D’altra banda, aquest any han arribat cinc trenques a la Plana de Lleida, procedents dels seus quarters d'hivernada al sud d'Àfrica: quatre a Torreribera i una altra a Bellpuig, totes elles alliberades anys anteriors en el marc d'aquest projecte mitjançant la tècnica del hàcking. Aquesta xifra es troba lleugerament per sota de l'any passat, en què van tornar sis exemplars, i lluny del 2017, quan es va assolir el rècord històric, amb 19 trenques que van tornar a Catalunya.
En els últims anys, la població de trenca ha disminuït dramàticament, fins a convertir-se en una de les espècies més escasses de la fauna vertebrada ibèrica. Així, es va passar d’unes 35-40 parelles nidificants a principis dels anys 80 fins a cap o una a tota la península Ibèrica entre 2018 i 2019.
Entre les causes d’aquesta davallada, hi ha la pèrdua d’hàbitat de nidificació associada a la intensificació agrícola, l’ús excessiu de plaguicides, que eliminen els insectes de què s’alimenta, una elevada taxa de depredació sobre els ous i polls per part de la garsa i un possible retrocés natural de l’espècie degut a canvis climàtics periòdics.
El 2019 s’ha localitzat una parella reproductora, amb tres polls que han aconseguit volar a Lleida. La posta va tenir lloc a mitjans de juny. Des del 2010, quan es va extingir d’Osca, aquest és l’únic indret de tota la península on la trenca es reprodueix de forma salvatge. Prèviament, també n’hi havia a l’Empordà, d’on es van extingir el 2002.
Pel que fa a la cria en captivitat, l’excepcionalitat climàtica del passat estiu a les comarques de Ponent, amb temperatures de fins a 43 graus, ha afectat la productivitat d’enguany, sobretot les segones postes de la temporada. En total, el centre de cria de la trenca del Centre de Fauna de Vallcalent (Lleida) ha registrat aquest 2019 71 naixements, 30 menys que l’any passat. La supervivència dels polls criats artificialment ha estat del 100%.
Dels 71 polls nascuts el 2019 al centre, se n’han alliberat 60. D’aquests, 41 s’han deixat anar a Lleida, a la finca de Torreribera. Els altres 19, al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, per primera vegada en la història del projecte. L’objectiu és recuperar l’antic nucli reproductor existent a la comarques gironines extingit el 2002.
Cinc trenques tornen a Lleida
D’altra banda, aquest any han arribat cinc trenques a la Plana de Lleida, procedents dels seus quarters d'hivernada al sud d'Àfrica: quatre a Torreribera i una altra a Bellpuig, totes elles alliberades anys anteriors en el marc d'aquest projecte mitjançant la tècnica del hàcking. Aquesta xifra es troba lleugerament per sota de l'any passat, en què van tornar sis exemplars, i lluny del 2017, quan es va assolir el rècord històric, amb 19 trenques que van tornar a Catalunya.
En els últims anys, la població de trenca ha disminuït dramàticament, fins a convertir-se en una de les espècies més escasses de la fauna vertebrada ibèrica. Així, es va passar d’unes 35-40 parelles nidificants a principis dels anys 80 fins a cap o una a tota la península Ibèrica entre 2018 i 2019.
Entre les causes d’aquesta davallada, hi ha la pèrdua d’hàbitat de nidificació associada a la intensificació agrícola, l’ús excessiu de plaguicides, que eliminen els insectes de què s’alimenta, una elevada taxa de depredació sobre els ous i polls per part de la garsa i un possible retrocés natural de l’espècie degut a canvis climàtics periòdics.