08
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
14:25h
La Junta Electoral de Zona (JEZ) de Lleida ha rebutjat el recurs que va presentar la Paeria i ha reclamat que es retirin les pancartes i els llaços grocs de les façanes del consistori. L'organisme considera que no existeix "indefensió", tal com defensa l'Ajuntament de Lleida, i confirma una vegada més que la pancarta sobre presos polítics té un vincle polític que no encaixa en la neutralitat que es demana durant els períodes electorals.
El grup municipal de Ciutadans va presentar una denúncia a la Junta que ha estat estimada a favor per unanimitat en menys d'un dia. L'acord de la JEZ es refereix al llaç groc i a la bandera estelada com a símbols partidistes utilitzats per formacions electorals que concorren a les eleccions i per això no poden estar penjats en edificis públics. La portaveu de Cs, Ángeles Ribes, s'ha mostrat satisfeta per la "celeritat" de l'acord de la JEZ però en cap cas sorpresa per la resolució.
Ribes ha recordat que l'acord de la Junta Electoral s'expressa en el mateix sentit que els acords adoptats a les altres eleccions. Això no obstant, la regidora de Cs ha lamentat que s'hagi d'anar als tribunals per "defensar els drets dels ciutadans davant l'Administració" i ha assegurat que n'hi ha que "confonen l'ajuntament o qualsevol altra institució amb la seu del seu propi partit polític".
El grup municipal de Ciutadans va presentar una denúncia a la Junta que ha estat estimada a favor per unanimitat en menys d'un dia. L'acord de la JEZ es refereix al llaç groc i a la bandera estelada com a símbols partidistes utilitzats per formacions electorals que concorren a les eleccions i per això no poden estar penjats en edificis públics. La portaveu de Cs, Ángeles Ribes, s'ha mostrat satisfeta per la "celeritat" de l'acord de la JEZ però en cap cas sorpresa per la resolució.
Ribes ha recordat que l'acord de la Junta Electoral s'expressa en el mateix sentit que els acords adoptats a les altres eleccions. Això no obstant, la regidora de Cs ha lamentat que s'hagi d'anar als tribunals per "defensar els drets dels ciutadans davant l'Administració" i ha assegurat que n'hi ha que "confonen l'ajuntament o qualsevol altra institució amb la seu del seu propi partit polític".