LLENGUA

Les discriminacions lingüístiques es disparen en l'àmbit de la salut

Plataforma per la Llengua denuncia que ha rebut una vintena de queixes aquest 2019 per l'atenció en els centres sanitaris i considera que no s'està fent complir la llei de política lingüística

per Bernat Surroca, 6 d'octubre de 2019 a les 10:02 |
Un hospital, en una imatge d'arxiu | ND
La Plataforma per la Llengua ha detectat en aquests últims mesos un "augment notable" de les discriminacions lingüístiques en l'àmbit de la salut. Segons ha pogut saber NacióDigital, en aquest any 2019, l'entitat ja ha rebut més d’una vintena de queixes per l'atenció en català al sistema públic de salut, un espai on és llengua vehicular. Fonts de l’entitat han explicat a aquest diari que la legislació que protegeix els drets lingüístics dels catalanoparlants en aquest àmbit "no s’ha fet complir mai" i per això els casos de discriminació lingüística es produeixen "de manera constant". 

La Plataforma també ha detectat que els usuaris són ara més proclius en defensar els seus drets i a fer arribar a l’entitat les seves queixes quan pateixen vulneracions. Els casos de discriminació se succeeixen arreu del país, i en les últimes setmanes han arribat queixes des de Figueres, Barcelona, Mataró, Valldoreix o Badalona. Totes elles relacionades amb la impossibilitat de rebre atenció en català en hospitals públics, i en alguns casos amb situacions de faltes de respecte dels professionals cap als pacients. 


El cas que ha tingut més recorregut ha estat el que va tenir lloc al CAP Les Corts, a Barcelona, el 18 de setembre. La víctima va ser una noia amb discapacitat intel·lectual que anava al metge per uns marejos acompanyada de la seva mare. La metgessa les va rebre en castellà i la pacient va començar a explicar els seus símptomes en català. En declaracions a NacióDigital, la mare de la víctima, Mercè Bolufer, explica com va anar la visita: "Quan li vaig dir a la doctora que la meva filla només parlava en català em va dir que ella estava fent la residència aquí i que qui li pagava és el govern espanyol. Em va dir que podia fer la visita en castellà o anglès, però no en català perquè no l’entenia". 

La mare d'una noia amb discapacitat lamenta el seu cas: "El que més greu em va saber no va ser només que es vulneressin els nostres drets lingüístics, sinó que es vulneressin els drets de la meva filla"

En aquell moment Bolufer va voler marxar de la consulta, però va decidir quedar-se perquè la seva filla no es trobava bé. La visita es va desenvolupar en castellà i la mare fent de traductora de la seva filla. A l'hora de fer-los la recepta, ella va demanar si els podia receptar un medicament "més natural", perquè la seva filla ja n’ha de prendre molts a causa de la seva discapacitat. "Si vol alguna cosa més natural, que es quedi a casa i prengui camamilla", va etzibar de males maneres la doctora.

Problemes per presentar una queixa


Davant d’aquesta discriminació, Bolufer va voler presentar una queixa però es va topar amb tràmits inacabables, burocràcia i traves per part dels professionals que ho havien de gestionar. Va presentar la denúncia al CAP de les Corts, que la van fer anar fins allà per donar-li "només" una fotocòpia. "Me l’haurien pogut enviar per correu perfectament, i quan vaig omplir el formulari i presentar la queixa no em van ni posar el número de registre", explica. Del centre de salut encara no n’ha obtingut cap resposta.

La queixa la va fer arribar també a la Plataforma per la Llengua, a l'Institut Català de la Salut (ICS) i a Òmnium. Des de l’ICS van llançar pilotes fora: "Em van dir que no els corresponia a ells aquesta qüestió", explica Bolufer, que també lamenta que no la van atendre bé per telèfon, es van cometre "diverses negligències" i només feien que donar-li allargues. "El que més greu em va saber no va ser només que es vulneressin els nostres drets lingüístics, sinó que es vulneressin els drets de la meva filla discapacitada a rebre una bona atenció", denuncia. 

L’Hospital de Mataró, 12 anys sense complir la llei?

Un dels altres casos destacats que ha recollit la Plataforma per la Llengua és el de l’Hospital de Mataró. L’afectat va ser Guiu Muns, que va ser atès per diversos metges però sempre -menys en un únic cas- ho van fer en castellà. "Nosaltres parlàvem sempre en català i tothom, menys l’última infermera, ens va atendre en castellà. El tracte va ser correcte i nosaltres no els vam demanar que canviessin al català, però ens va sorprendre", explica Muns a NacióDigital.

Un cop a casa va decidir fer una piulada a Twitter per explicar l’experiència i va rebre una onada de crítiques per part de comptes espanyolistes, que li retreien que reclamés poder expressar-se en català. "Va ser aleshores quan va decidir posar una queixa, assessorat per la Plataforma per la Llengua", relata.

"Vaig decidir explicar què havia passat a través de Twitter i vaig rebre moltes crítiques i insults per part de comptes espanyolistes. Aleshores vaig decidir presentar una queixa", apunta Guiu Muns, afectat per un cas a Mataró

En la resposta, l’hospital va admetre els processos de selecció de personal no s’estaven fent de manera correcta. A la pràctica, tal com denuncia la Plataforma, reconeixia que feia 12 anys que no complia la legislació per "dificultats interpretatives tant de la normativa com de les sentències". De tota manera, el centre ha deixat clar que s’estan prenent accions i revisant els protocols per incloure l’acreditació del coneixement del català en els processos de selecció de personal, tal com estableix el decret 161/2002.

Crítiques per parlar català i dificultats per canviar de metge

Els altres casos als quals ha tingut accés la Plataforma per la Llengua detallen situacions en què els pacients han rebut retrets per demanar ser atesos en català o hospitals que han posat dificultats als usuaris que demanaven canviar de metge per poder parlar en el seu idioma. En el cas de l’Hospital de Figueres, la pacient Carme Bosch va rebre crítiques del metge que l’havia d’atendre pel fet de parlar català. Segons denuncia l’afectada, el facultatiu li va dir “racista” i que ni parlava l’idioma ni tenia cap intenció d’aprendre'l. La dona va presentar una queixa a l’hospital, que no va oferir-li cap solució concreta i li va recordar que el cos de metges de Catalunya “presenta orígens molt diversos” i entendre i parlar l’idioma “requereix pràctica i temps”.

Un cas similar va tenir lloc al CAP de Valldoreix, on l’afectat va acabar visitant-se a la clínica privada després de no poder ser atès en català. Va presentar una queixa i l’hospital es va limitar a respondre que la professional estava "en període d’adaptació" i lamentar que no hi hagués ningú més per atendre el pacient en la seva llengua.

Salut assegura que està treballant per aconseguir que no hi hagi cap tipus de discriminació lingüística als hospitals

Un altre cas que s’ha fet arribar a la Plataforma per la Llengua va tenir lloc al CAP Martí i Julià de Badalona a finals de 2018. Aquí, més enllà de no poder atendre una pacient en català, l'hospital no va facilitar el canvi de metge que sol·licitava la persona afectada. La metgessa en qüestió no entenia la pacient i davant la petició de ser atesa per un altre professional, el gestor del CAP els va respondre que li donessin una altra oportunitat. No va ser fins després d'insistir en el canvi que el gestor hi va accedir. 

Salut treballa per acabar amb les discriminacions

Davant d'aquests i més casos, la Plataforma per la Llengua ha reclamat al Departament de Salut que prengui les mesures pertinents per acabar amb les discriminacions. L’entitat considera que en molts casos l’administració no ha exigit els coneixements mínims de la llengua a l'hora de contractar els professionals, fet que suposa un incompliment de la llei de política lingüística. Fonts consultades per aquest diari asseguren que aquesta incapacitat d’entendre el català crea situacions de discriminació i de denegació de l’atenció, i fa que els ciutadans renunciïn al seu dret de parlar en la seva llengua.

Des de la conselleria de Salut tenen constància d'aquesta situació i mantenen reunions habitualment amb la Plataforma per la Llengua. Fonts del Departament apunten a NacióDigital que les denúncies i queixes per discriminació lingüística en el sistema de salut són poques, però tot i així insisteixen que totes elles són "importants" i "preocupants". Les mateixes fonts asseguren que, malgrat les dificultats, s'està treballant per aconseguir "no que siguin poques, sinó que siguin zero".

 

Participació