Un any del «cas Boreas»: en fase d'instrucció i sense encausats

El jutjat va dividir la causa en una part principal i quatre de secundàries i encara rep documentació clau per a la investigació

Joan Reñé sortint de la Diputació amb la policia
Joan Reñé sortint de la Diputació amb la policia | ACN
Redacció
02 d'octubre del 2019
Actualitzat a les 10:03h
El "cas Boreas" segueix en fase d'instrucció judicial i sense encausats un any després de les 24 detencions, el 2 d'octubre de 2018, entre elles la del llavors president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé. El jutjat instrucció 1 de Lleida va dividir la causa en cinc parts, una de principal i quatre de secundàries.

En la principal s'investiga si des de la Diputació de Lleida, a través de Reñé i de la seva llavors mà dreta Marlen Minguell, es dissenyaven concursos a mida per adjudicar obres 'a dit' a empreses a canvi de comissions. La jutgessa encara no ha pres declaració a cap dels investigats en relació a aquests fets que poden comportar delictes de corrupció i enriquiment personal perquè, segons fonts judicials, encara ara se segueix rebent documentació clau per a la investigació.

De les quatre parts secundàries, el jutjat n'ha arxivat una relacionada amb un accident laboral i n'ha inhibit una altra a Tarragona. És la referent a unes obres en unes rotondes del Morell (Tarragona) en què s'investiga, segons fonts judicials, si es van adjudicar a dit els treballs a l'empresa lleidatana M. J. Gruas a canvi que subcontractessin la jardineria de l'obra a una empresa del fill de l'alcalde del Morell.

Les altres dues estan encara pendents de resoldre. La que sembla que està més avançada és la peça que investiga si l'excoordinadora general de la Diputació, Marlen Minguell, va intentar influir des de la seva posició per beneficiar una empresa familiar a Balaguer.

Minguell va declarar com a investigada al jutjat d'instrucció 1 de Lleida el 6 de maig, juntament amb dos investigats més. La fiscalia ha demanat el l'arxiu d'aquesta causa mentre que la Diputació s'oposa a deixar d'investigar Miguell, mentre sí que en demana l'arxiu contra un altre dels investigats, funcionari de l'ens.

També està pendent de resolució judicial una altra peça secundària en què s'investiga si des de l'Ajuntament de Fondarella, del qual Reñé n'era i n'és l'alcalde, s'haurien desviat subvencions per fer obres entre l'escola de Fondarella i el cementiri del municipi. Reñé va declarar al jutjat com a investigat el 3 de juliol passat per suposats delictes de prevaricació i malversació.

El jutjat estudia encara aquestes dues causes secundàries i encara no s'ha pronunciat sobre el seu arxivament o l'obertura de judici oral.

24 detencions i 6 escorcolls

L'operació policial i judicial del 2 d'octubre de 2018, ara fa un any, va comportar la detenció del llavors president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i 23 persones més. Així mateix, es van fer sis escorcolls, entre els quals al Palau de la Diputació, la seu de l'Organisme Autònom de Recaptació de Tributs, la delegació de Carreteres a Lleida i l'empresa M. J. Gruas, entre d'altres. La causa està oberta des de 2016 per corrupció i enriquiment personal i la porta el jutjat d'Instrucció número 1 de Lleida.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, es va negar a declarar a la comissaria dels Mossos quan va ser detingut i va dir que el que hagués de dir ho diria al jutge quan fos cridat. Hores després, però, en una roda de premsa va negar haver rebut mai cap comissió ni haver actuat en benefici de ningú.

Tot i que inicialment es va negar a dimitir del seu càrrec de president de la Diputació de Lleida, finalment va anunciar que dimitia l'11 d'octubre de 2018, nou dies després de ser detingut, "per respecte a la institució". Ho va fer sol en una sala de premsa plena només de periodistes i retraient "deslleialtat" a diputats del PDECat, assegurant que la majoria dels seus companys de partit li havien transmès que creien que havia de deixar la presidència de la Diputació.

L'origen de la investigació: l'adjudicació de depuradores del Pla d'Urgell

La investigació es va iniciar l'any 2014, quan va arribar a la fiscalia de Lleida una acta notarial d'una reunió de l'empresa M. J. Gruas, en què es recollia que uns accionistes culpaven els altres de la mateixa empresa d'haver pagat comissions a Reñé, quan era president de Consell Comarcal del Pla d'Urgell, l'any 2010.

En l'acta, amb data 14 de novembre de 2014, l'assessor jurídic de l'empresa deia que "els pagaments com a conseqüència de l'adjudicació són coneguts per tots els membres del consell" i reconeixia així pagaments en efectiu a Reñé i la seva número dos per l'adjudicació del manteniment de sis plantes depuradores del Pla d'Urgell: Linyola, Bell-lloc d'Urgell, Barbens-Ivars d'Urgell, Bellvís, Juneda-Torregrossa i Fondarella, el municipi del qual Reñé era i és alcalde.