30
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
12:33h
Catalunya disposarà a finals d’any d’un Llibre blanc de les estacions de muntanya, segons ha anunciat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, en el marc de la Taula estratègica de les estacions de muntanya, que es va reunir dissabte al Pont de Suert (Alta Ribagorça). Calvet també ha avançat que “els primers mesos de l’any 2020 portarem al Parlament l’actualització de la Llei de Muntanya perquè pugui iniciar la seva tramitació”. “Una llei que”, ha aclarit, “ha d’actualitzar els instruments que ja tenim incorporant criteris de sostenibilitat o de canvi climàtic”.
La Taula va acordar fa un temps encarregar la redacció d’un Llibre blanc que analitzés la situació i els reptes actuals de totes les estacions de muntanya catalanes, públiques i privades, d’esquí alpí i nòrdic, per consensuar línies d’actuació tant a curt com a llarg termini que en garanteixin la viabilitat. Es preveu que la redacció conclogui a finals d’any, proposant accions com el context general del mercat, l’ordenació del territori, les mesures d’adaptació al canvi climàtic o les infraestructures, els accessos i la mobilitat sostenible.
Calvet ha volgut posar igualment en valor les estacions d’esquí existents a Catalunya, que “generen un impacte directe al territori de 250 milions d’euros, més un impacte indirecte que pot arribar als 500 milions”.
La Taula, on també hi ha participat el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, és un ens de cooperació entre els actors públics i privats implicats en el funcionament d’aquestes infraestructures clau per a les comarques pirinenques. En formen part representants de la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments, consells comarcals, diputacions i del Consell General d’Aran. Igualment, en són membres l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Muntanya (ACEM), la Mancomunitat de municipis de promoció de l’esquí nòrdic, la Federació Catalana d’Esports d’hivern (FCEH) i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).
Projectar els Pirineus com a marca
El conseller Calvet ha presidit també aquest dissabte la 38a reunió del Consell General de Muntanya, l’òrgan col·legiat de consulta i d'assessorament del Govern en totes les qüestions relatives a la política de muntanya. En aquesta trobada s’han exposat les línies mestres que seguirà el Govern quan, d’aquí tres mesos, assumeixi la presidència rotatòria de la Comunitat de Treball dels Pirineus a través de la Direcció General d’Afers Exteriors.
Es tracta d’un organisme de cooperació transfronterera del qual formen part el Principat d’Andorra, l’Aragó –que ostenta actualment la presidència-, Catalunya, el País Basc, Navarra, i Nova Aquitània i Occitània, a França. El conseller ha explicat que, durant la presidència catalana de l’ens, “volem promocionar i projectar els Pirineus com a marca”, i que la Generalitat té entre mans “un projecte interdepartamental anomenat País viu que permetrà afrontar problemes com el despoblament i que atacarà problemes relacionats amb les infraestructures, les telecomunicacions i les activitats”.
El Consell General de Muntanya el conformen, a més de representants de la Generalitat, membres dels consells comarcals de l’Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès i el Solsonès i del Consell General d'Aran. També hi ha un representant escollit pels municipis de cadascuna de les tres zones de muntanya de més superfície i representants dels municipis aïllats de muntanya.
Ajuts a l’emprenedoria
El conseller ha presidit igualment el consell rector de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), dependent del seu departament. Allà, Calvet ha remarcat que “l’IDAPA té el pressupost més alt de la seva història, un milió d’euros, que servirà per promocionar el territori a través d’ajuts, sobretot a l’emprenedoria”.
La Taula va acordar fa un temps encarregar la redacció d’un Llibre blanc que analitzés la situació i els reptes actuals de totes les estacions de muntanya catalanes, públiques i privades, d’esquí alpí i nòrdic, per consensuar línies d’actuació tant a curt com a llarg termini que en garanteixin la viabilitat. Es preveu que la redacció conclogui a finals d’any, proposant accions com el context general del mercat, l’ordenació del territori, les mesures d’adaptació al canvi climàtic o les infraestructures, els accessos i la mobilitat sostenible.
Calvet ha volgut posar igualment en valor les estacions d’esquí existents a Catalunya, que “generen un impacte directe al territori de 250 milions d’euros, més un impacte indirecte que pot arribar als 500 milions”.
La Taula, on també hi ha participat el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, és un ens de cooperació entre els actors públics i privats implicats en el funcionament d’aquestes infraestructures clau per a les comarques pirinenques. En formen part representants de la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments, consells comarcals, diputacions i del Consell General d’Aran. Igualment, en són membres l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Muntanya (ACEM), la Mancomunitat de municipis de promoció de l’esquí nòrdic, la Federació Catalana d’Esports d’hivern (FCEH) i la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).
Projectar els Pirineus com a marca
El conseller Calvet ha presidit també aquest dissabte la 38a reunió del Consell General de Muntanya, l’òrgan col·legiat de consulta i d'assessorament del Govern en totes les qüestions relatives a la política de muntanya. En aquesta trobada s’han exposat les línies mestres que seguirà el Govern quan, d’aquí tres mesos, assumeixi la presidència rotatòria de la Comunitat de Treball dels Pirineus a través de la Direcció General d’Afers Exteriors.
Damià Calvet va presidir les reunions. Foto: Territori
Es tracta d’un organisme de cooperació transfronterera del qual formen part el Principat d’Andorra, l’Aragó –que ostenta actualment la presidència-, Catalunya, el País Basc, Navarra, i Nova Aquitània i Occitània, a França. El conseller ha explicat que, durant la presidència catalana de l’ens, “volem promocionar i projectar els Pirineus com a marca”, i que la Generalitat té entre mans “un projecte interdepartamental anomenat País viu que permetrà afrontar problemes com el despoblament i que atacarà problemes relacionats amb les infraestructures, les telecomunicacions i les activitats”.
El Consell General de Muntanya el conformen, a més de representants de la Generalitat, membres dels consells comarcals de l’Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès i el Solsonès i del Consell General d'Aran. També hi ha un representant escollit pels municipis de cadascuna de les tres zones de muntanya de més superfície i representants dels municipis aïllats de muntanya.
Ajuts a l’emprenedoria
El conseller ha presidit igualment el consell rector de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), dependent del seu departament. Allà, Calvet ha remarcat que “l’IDAPA té el pressupost més alt de la seva història, un milió d’euros, que servirà per promocionar el territori a través d’ajuts, sobretot a l’emprenedoria”.