20
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
16:54h
La comunitat islàmica Ibn Hazm de Lleida ha tancat un acord per a l'adquisició d'uns terrenys agrícoles situats entre el camí de Grenyana i el canal de Seròs, prop del pont de Príncep de Viana, per construir-hi una mesquita. La voluntat del col·lectiu és pagar els 627.000 euros del cost de la finca durant quatre anys amb les aportacions dels fidels.
Tot i això, l'Ajuntament de Lleida considera que l'actual planejament municipal i les normes urbanístiques vigents fan "incompatible" poder ubicar un centre de culte en aquests terrenys, que tenen la consideració de sòl rústic, i també pel fet que es troben en zona inundable, segons els informes sobre risc d'inundabilitat de CHE i de l'ACA.
Aquesta comunitat islàmica, la més nombrosa de la ciutat de Lleida, ha acordat la compra dels terrenys on pretén construir la mesquita, després d'haver signat un compromís amb el propietari de la finca, segons ha avançat aquest divendres el diari Segre i ha confirmat l'ACN amb el portaveu de la comunitat islàmica, Abdellatif Láatabi.
Aquest és el primer pas per poder fer realitat un projecte llargament reclamat per la comunitat islàmica de la capital del Segrià. El portaveu del col·lectiu ha explicat que han avaluat diferents opcions per ubicar-hi la mesquita de forma definitiva com ara les instal·lacions de l'establiment de bricolatge Bricorama al barri de Pardinyes, recentment tancades. Però, finalment, han optat per la construcció d'una mesquita de nova planta en els terrenys propers al pont de Pardinyes.
La Paeria considera "inviable" la construcció d'una mesquita en aquells terrenys
El primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Lleida, Toni Postius, ha explicat que d'acord amb el planejament urbanístic de la ciutat "no és viable" la ubicació d'una mesquita en el solar adquirit per la comunitat musulmana, que hi ha entre el camí de Grenyana i el canal de Seròs.
Postius ha informat que fa mesos es van realitzar consultes a través de regidoria sobre aquest solar i que llavors ja es va comunicar als seus representants dels impediments per acollir un centre de culte, tant pel que respecta a normativa urbanística com per raons de seguretat.
Per una part, Postius ha remarcat que el Pla General de la ciutat té catalogat l'indret com a zona rústica, la qual cosa "impedeix" un equipament d'aquestes característiques, segons la planificació urbanística. Per l'altra, el solar es troba ubicat en una zona qualificada d'inundable per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), per la qual cosa "no hi ha cap possibilitat per part de l'Ajuntament a trobar una solució a la voluntat de la comunitat musulmana".
En aquest sentit, el portaveu de la comunitat islàmica ha expressat la voluntat de reunir-se amb la Paeria per analitzar el projecte i poder buscar solucions perquè pugui tirar endavant, segons ha explicat a l'ACN. "L'objectiu és poder trobar una solució a un problema de fa vint anys", perquè "aquesta situació de provisionalitat, no pot ser", ha dit Láatabi.
Els musulmans no entenen que els terrenys tinguin la consideració d'inundables i afirmen que, amb la informació que han recollit, "la inundació del 1982 no va afectar aquí sinó que va ser més avall" de la ciutat.
Tot i això, l'Ajuntament de Lleida considera que l'actual planejament municipal i les normes urbanístiques vigents fan "incompatible" poder ubicar un centre de culte en aquests terrenys, que tenen la consideració de sòl rústic, i també pel fet que es troben en zona inundable, segons els informes sobre risc d'inundabilitat de CHE i de l'ACA.
Aquesta comunitat islàmica, la més nombrosa de la ciutat de Lleida, ha acordat la compra dels terrenys on pretén construir la mesquita, després d'haver signat un compromís amb el propietari de la finca, segons ha avançat aquest divendres el diari Segre i ha confirmat l'ACN amb el portaveu de la comunitat islàmica, Abdellatif Láatabi.
Aquest és el primer pas per poder fer realitat un projecte llargament reclamat per la comunitat islàmica de la capital del Segrià. El portaveu del col·lectiu ha explicat que han avaluat diferents opcions per ubicar-hi la mesquita de forma definitiva com ara les instal·lacions de l'establiment de bricolatge Bricorama al barri de Pardinyes, recentment tancades. Però, finalment, han optat per la construcció d'una mesquita de nova planta en els terrenys propers al pont de Pardinyes.
La Paeria considera "inviable" la construcció d'una mesquita en aquells terrenys
El primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Lleida, Toni Postius, ha explicat que d'acord amb el planejament urbanístic de la ciutat "no és viable" la ubicació d'una mesquita en el solar adquirit per la comunitat musulmana, que hi ha entre el camí de Grenyana i el canal de Seròs.
Postius ha informat que fa mesos es van realitzar consultes a través de regidoria sobre aquest solar i que llavors ja es va comunicar als seus representants dels impediments per acollir un centre de culte, tant pel que respecta a normativa urbanística com per raons de seguretat.
Per una part, Postius ha remarcat que el Pla General de la ciutat té catalogat l'indret com a zona rústica, la qual cosa "impedeix" un equipament d'aquestes característiques, segons la planificació urbanística. Per l'altra, el solar es troba ubicat en una zona qualificada d'inundable per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), per la qual cosa "no hi ha cap possibilitat per part de l'Ajuntament a trobar una solució a la voluntat de la comunitat musulmana".
En aquest sentit, el portaveu de la comunitat islàmica ha expressat la voluntat de reunir-se amb la Paeria per analitzar el projecte i poder buscar solucions perquè pugui tirar endavant, segons ha explicat a l'ACN. "L'objectiu és poder trobar una solució a un problema de fa vint anys", perquè "aquesta situació de provisionalitat, no pot ser", ha dit Láatabi.
Els musulmans no entenen que els terrenys tinguin la consideració d'inundables i afirmen que, amb la informació que han recollit, "la inundació del 1982 no va afectar aquí sinó que va ser més avall" de la ciutat.