15
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
10:23h
Els Mossos d'Esquadra han detectat en un any a Lleida 17 denúncies falses per violència masclista presentades per dones d'origen marroquí per obtenir papers de residència i una ajuda econòmica de gairebé 5.000 euros l'any. Les dones, la majoria d'elles dedicades a la prostitució, denunciaven maltractaments d'alguns dels seus clients i els pagaven per deixar-se inculpar.
El jutjat de Lleida investiga per un delicte d'acusació i denúncia falsa 23 persones, entre elles, 4 homes que cobraven per deixar-se denunciar i 17 dones que denunciaven els maltractaments falsos, una de les quals, a més, es considera una de les líders de la xarxa juntament amb 2 investigats més. Els tres, que van ser detinguts per aquests fets, també se'ls acusa de pertinença a grup criminal ja que s'encarregaven de reclutar les noies i acompanyar-les a denunciar i demanar ajudes.
Els fets es van destapar fa un any, el setembre de 2018, quan va arribar una denúncia per maltractaments al jutjat d'instrucció 1 de Lleida que va resultar ser falsa. El jutjat va ordenar llavors una investigació i els Mossos van aconseguir relacionar fins a disset denúncies similars per maltractaments que sospiten són falses, presentades entre el març de 2018 i el març de 2019, per dones d'origen marroquí procedents de Huelva.
En tots els casos es dona la circumstància que pocs dies després de denunciar, sol·licitaven el permís de residència especial i l'ajuda de Renda Activa d'Inserció (RAI), a què tenen dret les víctimes de violència masclista. Per dur a terme totes aquestes gestions, les ajudaven, a canvi de diners, una dona i dos homes, que van ser detinguts i considerats els líders de la xarxa criminal: Asmaa H., Itoo E.H. i Driss S. Tant ells com les denunciants són d'origen marroquí. Dels quatre homes que cobraven per deixar-se denunciar, un és marroquí, un altre espanyol i dos més algerians.
La investigació la segueix portant el jutjat d'instrucció 1 de Lleida que, després d'analitzar les proves i d'escoltar les declaracions tant dels investigats com de testimonis, haurà de decidir si arxiva el cas o considera que hi ha prou indicis incriminatoris i demana que s'obri judici oral contra ells.
Segons la Memòria de la Fiscalia General de l'Estat, l'any 2018 es van obrir 14 investigacions per suposades denúncies falses, la qual cosa suposa un 0,0083% del total.
El jutjat de Lleida investiga per un delicte d'acusació i denúncia falsa 23 persones, entre elles, 4 homes que cobraven per deixar-se denunciar i 17 dones que denunciaven els maltractaments falsos, una de les quals, a més, es considera una de les líders de la xarxa juntament amb 2 investigats més. Els tres, que van ser detinguts per aquests fets, també se'ls acusa de pertinença a grup criminal ja que s'encarregaven de reclutar les noies i acompanyar-les a denunciar i demanar ajudes.
Els fets es van destapar fa un any, el setembre de 2018, quan va arribar una denúncia per maltractaments al jutjat d'instrucció 1 de Lleida que va resultar ser falsa. El jutjat va ordenar llavors una investigació i els Mossos van aconseguir relacionar fins a disset denúncies similars per maltractaments que sospiten són falses, presentades entre el març de 2018 i el març de 2019, per dones d'origen marroquí procedents de Huelva.
En tots els casos es dona la circumstància que pocs dies després de denunciar, sol·licitaven el permís de residència especial i l'ajuda de Renda Activa d'Inserció (RAI), a què tenen dret les víctimes de violència masclista. Per dur a terme totes aquestes gestions, les ajudaven, a canvi de diners, una dona i dos homes, que van ser detinguts i considerats els líders de la xarxa criminal: Asmaa H., Itoo E.H. i Driss S. Tant ells com les denunciants són d'origen marroquí. Dels quatre homes que cobraven per deixar-se denunciar, un és marroquí, un altre espanyol i dos més algerians.
La investigació la segueix portant el jutjat d'instrucció 1 de Lleida que, després d'analitzar les proves i d'escoltar les declaracions tant dels investigats com de testimonis, haurà de decidir si arxiva el cas o considera que hi ha prou indicis incriminatoris i demana que s'obri judici oral contra ells.
Segons la Memòria de la Fiscalia General de l'Estat, l'any 2018 es van obrir 14 investigacions per suposades denúncies falses, la qual cosa suposa un 0,0083% del total.