diada de catalunya

INTERACTIU Així s'estan omplint els trams de la manifestació de la Diada

Segons les dades de l'ANC, s'ha arribat ja als 400.000 inscrits i les 250.000 samarretes venudes

per Aida Morales / Carles Bellsolà, 11 de setembre de 2019 a les 12:42 |

A manca de poques hores per al seu inici, la gran manifestació independentista de la Diada a Barcelona segueix omplint els seus trams. Amb dades d'aquest dimecres al matí, s'ha arribat gairebé als 450.000 inscrits, segons xifres que ha donat la presidenta de l'ANC. A més, 1.200 autobusos i 250.000 samarretes venudes asseguren l'èxit de la marxa.



Una estrella a la plaça d'Espanya

L'acte, que segueix una línia similar a la d'altres anys però amb un sentit molt més contundent, constarà d'una gran manifestació que tindrà el punt central a la plaça d'Espanya de Barcelona, tot i que la mobilització inclou tots els carrers que hi desemboquen, amb fins a 26 trams.

D'aquesta manera, l'objectiu de l'ANC és dibuixar una estrella amb centre a la plaça d'Espanya, tot i desplegar la mobilització a través d'altres vies com els carrers de la Creu Coberta, Tarragona, Gran Via, Paral·lel i Maria Cristina. Amb la imatge dels manifestants omplint aquestes vies, la voluntat és mostrar que la gent, vingui d'on vingui i tingui la ideologia que tingui, es pot arribar a entendre en el punt en comú de la independència.


Com és habitual, les mobilitzacions de l'Onze de Setembre tenen un punt culminant a les 17.14 hores per commemorar els fets de 1714, tot i que enguany hi haurà actes durant tot el dia. Aquest any, l'ANC vol reforçar l'objectiu d'assolir la independència des de l'anàlisi d'aquelles coses que considera que l'any 2017 van fallar.

Per això, un dels fets més importants és recuperar la unitat estratègica entre partits, que l'entitat assegura que durant els darrers mesos -molt marcats per comicis electorals- s'ha diluït. Només d'aquesta manera, creu l'entitat,, es podrà fer reflotar l'esperit de l'1 d'octubre, quan els partits independentistes i societat civil anaven a l'una. 

Sense representants polítics

Per donar el poder a la ciutadania, precisament rememorant aquest esperit, és perquè el Secretariat Nacional de l'ANC va decidir no convidar representants polítics a l'espai reservat per a personalitats. Una decisió envoltada de controvèrsia, que va generar retrets entre diversos representants polítics, i que va abonar el terreny per exemplificar les discrepàncies estratègiques entre les diverses formacions independentistes. 

Diades organitzades per l'ANC

- 2012: Passeig de Gràcia

Va ser la primera i gran manifestació de l'ANC. Sota el lema "Catalunya, nou estat d'Europa" va aplegar, segons la Guàrdia Urbana, un milió i mig de persones -dos milions, segons els organitzadors- i va marcar el precedent de les mobilitzacions que la succeirien. Més de tres quilòmetres de ciutadans van ocupar tot el passeig de Gràcia i la Via Laietana.

- 2013: la Via Catalana

Va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres arreu de Catalunya que va resseguir l'antiga Via Augusta, des del Pertús (el Vallespir) fins a Vinaròs (el Baix Maestrat). Segons el Departament d'Interior de la Generalitat hi van participar 1,6 milions de persones, 500.000 pels carrers de Barcelona. 

- 2014: La V de Diagonal i la Gran Via

La Diagonal i la Gran Via es van transformar en una gegantina V formant els colors de la senyera. Van ser més d'onze quilòmetres plens a vessar de gent vinguda d'arreu de les comarques de Catalunya per reclamar la voluntat de votar el 9-N. La Guàrdia Urbana va xifrar en 1'8 milions els assistents.

- 2015: la Meridiana

La Via Lliure a la República Catalana, la quarta mobilització massiva consecutiva de l'ANC, va desbordar també totes les previsions. Ja sota la presidència de Jordi Sànchez, es va xifrar la seva participació en dos milions citant les estimacions de diversos mitjans. La Guàrdia Urbana de Barcelona, per la seva banda, va rebaixar la dada a 1'4 milions persones. Es va celebrar en plena campanya de les eleccions plebiscitàries.

- 2016: una Diada descentralitzada

Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona van ser els punts escollits per a la Diada descentralitzada de la cinquena gran mobilització sobiranista. En aquesta, l'objectiu va ser simbolitzar el batec del nou Estat. Es va calcular la participació d'un milió de persones en una diada diversa i totalment innovadora pel que fa a l'organització. 

- 2017: una plaça Catalunya pel referèndum

La Diada del 2017 va ser la del referèndum. Hi van participar un milió de persones -segons la Guàrdia Urbana- i, des del Passeig de Gràcia i el carrer Aragó es van voler representar tots els colors de l'independentisme amb la vista posada en la votació de l'1 d'octubre que el Tribunal Constitucional ja havia suspès formalment. Tots els actors de van considerar que aquesta manifestació havia de ser la primera part de la consulta vinculant d'octubre, i es va dibuixar un gran símbol "+", per la voluntat de sumar en "positiu". 

- 2018: Diagonal

Prop d'un milió de persones van omplir la Diagonal per la República. Va ser la Diada més complexa dels últims anys pels efectes de la repressió i l'absència dels presos polítics i exiliats, tot i que l'independentisme no es va arronsar i la mobilització es va desplegar des de la plaça de les Glòries fins al Palau Reial. Les principals reivindicacions recordaven encara els fets de l'1 d'octubre i les conseqüències judicials que se'n van derivar, convertides en presó i exili.

 

Participació