09
d'agost
del
2019
Actualitzat
a les
14:08h
L'Ajuntament de Lleida iniciarà a finals d'agost la segona fase del projecte de recuperació, adequació i millora ambiental dels Aiguamolls de Rufea, que se centrarà en la millora de la biodiversitat i en facilitar la visita i el gaudi de l'espai per part dels visitants. El projecte preveu diferents actuacions com són la instal·lació d'una torre de biodiversitat, amb espais per a la nidificació de diferents espècies d'aus, rèptils i insectes; d'un observatori elevat, i d'una passarel·la que completi el camí perimetral dels Aiguamolls, a més de la creació d'una bassa temporal per afavorir la presència d'amfibis. També es plantaran arbustos i arbrat, s'eliminaran canyes i altres espècies invasores i es millorarà el mobiliari urbà i la senyalització. Els treballs, amb un pressupost d'uns 115.000 euros, s'allargaran cinc mesos.
Les actuacions previstes abasten diverses tasques que complementen les obres dutes a terme en la primera fase, segons ha dit el tinent d'alcalde i regidor d'Habitatge i Transició Ecològica, Sergi Talamonte, durant la visita que ha dut a terme aquest divendres als Aiguamolls de Rufea, acompanyat del regidor de Mobilitat, Vialitat, Trànsit i Horta, Joan Ramon Castro, i d'altres responsables municipals.
Per una banda, es milloraran els sistemes de control dels accessos, completant els treballs fets ja a la primera fase, per tal d'evitar l'entrada de vehicles a l'interior del parc. També es treballarà en la millora de la qualitat ambiental de la vegetació, mitjançant l'eliminació de canyes i l'esbrossada d'altres espècies invasores, així com plantacions de vegetació arbustiva (705 exemplars) i arbòria (440 exemplars) per regenerar el bosc de ribera.
A més, es crearà una bassa temporal per promoure la presència d'amfibis que actualment, tot i tractar-se d'una zona humida, és molt escassa, per millorar així la biodiversitat. Amb el mateix objectiu, es col·locarà una torre de biodiversitat, amb espais per a la nidificació d'espècies com els muricecs, òlibes, xoriguers, xots, pàrids, falciots, orenetes, cigonyes, dracs i insectes, amb la creació d'un hotel d'insectes, segons ha explicat la coordinadora de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Lleida, Esther Fanlo.
Amb vista als visitants, està prevista la col·locació d'un observatori elevat de fusta a cinc metres d'alçada, amb visió paisatgística de 360° per poder observar la fauna de tots els aiguamolls i la instal·lació d'una passarel·la per damunt la bassa que completi el camí perimetral dels Aiguamolls, segons ha assenyalat Fanlo. També està prevista com la instal·lació i millora de mobiliari urbà i senyalització.
Aquestes actuacions formen part projecte Interreg-Poctefa TTFS, un programa europeu de cooperació territorial creat per fomentar el desenvolupament sostenible del territori fronterer entre l'estat espanyol, França i Andorra. El projecte compta amb la participació dels ajuntaments de Lleida, Girona i Perpinyà i pretén contribuir a la sensibilització ambiental i l'aflorament dels atractius singulars i propers, creant uns productes turístics fluvials sostenibles als rius Têt, Ter, Fluvià i Segre.
Primera fase
Les obres de la primera fase van concloure l'octubre passat i van comportar una inversió de 60.000 euros. Van permetre millorar la conservació i l'ús públic de l'espai, amb actuacions en el control dels accessos, el reforç del talús entre els aiguamolls i el camí del riu i la prohibició de l'accés de vehicles a la zona.
També es van dur a terme actuacions encaminades a la millora dels hàbitats com ara la creació d'una zona de reg en el prat central, la retirada d'espècies invasores, la creació d'una zona de talussos per a la nidificació d'ocells i la plantada d'una cinquantena d'arbres. Així mateix, es va arranjar el camí circular als Aiguamolls, es va crear un nou camí d'accés a l'observatori de la bassa gran, amb la col·locació de graons per arribar a l'observatori, i es va construir un nou moll per a la bassa petita i un observatori a la bassa gran.
La Paeria estudia la possibilitat que ramats netegin la vegetació de l'entorn de l'antiga granja militar
D'altra banda, l'Ajuntament de Lleida estudia la possibilitat de cedir per a la pastura els terrenys que envolten l'espai de l'antiga granja militar de Rufea per tal que ramats eliminin la vegetació existent actualment a la zona i evitar així un possible risc d'incendi. Pel que fa a les edificacions de l'antiga granja, de moment la Paeria no hi preveu cap actuació, segons ha explicat Talomonte.
Les actuacions previstes abasten diverses tasques que complementen les obres dutes a terme en la primera fase, segons ha dit el tinent d'alcalde i regidor d'Habitatge i Transició Ecològica, Sergi Talamonte, durant la visita que ha dut a terme aquest divendres als Aiguamolls de Rufea, acompanyat del regidor de Mobilitat, Vialitat, Trànsit i Horta, Joan Ramon Castro, i d'altres responsables municipals.
Per una banda, es milloraran els sistemes de control dels accessos, completant els treballs fets ja a la primera fase, per tal d'evitar l'entrada de vehicles a l'interior del parc. També es treballarà en la millora de la qualitat ambiental de la vegetació, mitjançant l'eliminació de canyes i l'esbrossada d'altres espècies invasores, així com plantacions de vegetació arbustiva (705 exemplars) i arbòria (440 exemplars) per regenerar el bosc de ribera.
A més, es crearà una bassa temporal per promoure la presència d'amfibis que actualment, tot i tractar-se d'una zona humida, és molt escassa, per millorar així la biodiversitat. Amb el mateix objectiu, es col·locarà una torre de biodiversitat, amb espais per a la nidificació d'espècies com els muricecs, òlibes, xoriguers, xots, pàrids, falciots, orenetes, cigonyes, dracs i insectes, amb la creació d'un hotel d'insectes, segons ha explicat la coordinadora de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Lleida, Esther Fanlo.
Amb vista als visitants, està prevista la col·locació d'un observatori elevat de fusta a cinc metres d'alçada, amb visió paisatgística de 360° per poder observar la fauna de tots els aiguamolls i la instal·lació d'una passarel·la per damunt la bassa que completi el camí perimetral dels Aiguamolls, segons ha assenyalat Fanlo. També està prevista com la instal·lació i millora de mobiliari urbà i senyalització.
Aquestes actuacions formen part projecte Interreg-Poctefa TTFS, un programa europeu de cooperació territorial creat per fomentar el desenvolupament sostenible del territori fronterer entre l'estat espanyol, França i Andorra. El projecte compta amb la participació dels ajuntaments de Lleida, Girona i Perpinyà i pretén contribuir a la sensibilització ambiental i l'aflorament dels atractius singulars i propers, creant uns productes turístics fluvials sostenibles als rius Têt, Ter, Fluvià i Segre.
Primera fase
Les obres de la primera fase van concloure l'octubre passat i van comportar una inversió de 60.000 euros. Van permetre millorar la conservació i l'ús públic de l'espai, amb actuacions en el control dels accessos, el reforç del talús entre els aiguamolls i el camí del riu i la prohibició de l'accés de vehicles a la zona.
També es van dur a terme actuacions encaminades a la millora dels hàbitats com ara la creació d'una zona de reg en el prat central, la retirada d'espècies invasores, la creació d'una zona de talussos per a la nidificació d'ocells i la plantada d'una cinquantena d'arbres. Així mateix, es va arranjar el camí circular als Aiguamolls, es va crear un nou camí d'accés a l'observatori de la bassa gran, amb la col·locació de graons per arribar a l'observatori, i es va construir un nou moll per a la bassa petita i un observatori a la bassa gran.
La Paeria estudia la possibilitat que ramats netegin la vegetació de l'entorn de l'antiga granja militar
D'altra banda, l'Ajuntament de Lleida estudia la possibilitat de cedir per a la pastura els terrenys que envolten l'espai de l'antiga granja militar de Rufea per tal que ramats eliminin la vegetació existent actualment a la zona i evitar així un possible risc d'incendi. Pel que fa a les edificacions de l'antiga granja, de moment la Paeria no hi preveu cap actuació, segons ha explicat Talomonte.