26
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
15:30h
La Comissió territorial d'Urbanisme de l'Alt Pirineu ha aprovat aquest dijous el nou Pla Director Urbanístic (PDU). El Govern ha examinat 160 àmbits urbans de 26 municipis pirinencs i n'ha desclassificat fins a 58, que ara tornaran a formar part de la xarxa d'espais naturals. Aquests terrenys sumen en total 210 hectàrees i, si s'arribessin a construir, tindrien un potencial de 4.706 habitatges.
Un dels casos paradigmàtics és el d'Espui, a la Vall Fosca, on hi havia molts terrenys per urbanitzar ja que s'hi havia de construir una estació d'esquí. Amb l'aprovació del nou pla, s'ha extingit un àmbit amb un potencial de construcció de 300 habitatges i s'ha modificat un segon sector amb una superfície urbanitzable de 500 habitatges i hotels. Les modificacions a aquest segon sector han fet que el seu sostre edificable es redueixi en més d'un 90% i només s'hi podrà construir un petit hotel, sense habitatges.
Altres municipis que han vist reduïts els seus terrenys edificables són Rialp, que perd 1.136 potencials habitatges prop dels accessos a Port Ainé; la Vall de Cardós, un dels municipis que ha extingit més terreny per habitatges, uns 581 repartits entre cinc pobles; o Espot, que recupera com a espai natural els seus terrenys a peu de pista, amb la opció de construir un petit hotel.
Pel que fa al Pallars Jussà, un dels pobles amb una pèrdua més significativa d'habitatge és Xerallo, on segons dades de 2005, hi viuen 13 persones, malgrat comptar amb moltes segones residències.
Els criteris que es tenen en compte a l'hora de considerar sostenible l'urbanització d'un sòl són si respecta l’estratègia de creixement d'un municipi, si dona continuïtat al nucli urbà, si respecta la normativa de protecció ambiental i si preserva els objectius de qualitat paisatgística.
Un dels casos paradigmàtics és el d'Espui, a la Vall Fosca, on hi havia molts terrenys per urbanitzar ja que s'hi havia de construir una estació d'esquí. Amb l'aprovació del nou pla, s'ha extingit un àmbit amb un potencial de construcció de 300 habitatges i s'ha modificat un segon sector amb una superfície urbanitzable de 500 habitatges i hotels. Les modificacions a aquest segon sector han fet que el seu sostre edificable es redueixi en més d'un 90% i només s'hi podrà construir un petit hotel, sense habitatges.
Altres municipis que han vist reduïts els seus terrenys edificables són Rialp, que perd 1.136 potencials habitatges prop dels accessos a Port Ainé; la Vall de Cardós, un dels municipis que ha extingit més terreny per habitatges, uns 581 repartits entre cinc pobles; o Espot, que recupera com a espai natural els seus terrenys a peu de pista, amb la opció de construir un petit hotel.
Pel que fa al Pallars Jussà, un dels pobles amb una pèrdua més significativa d'habitatge és Xerallo, on segons dades de 2005, hi viuen 13 persones, malgrat comptar amb moltes segones residències.
Els criteris que es tenen en compte a l'hora de considerar sostenible l'urbanització d'un sòl són si respecta l’estratègia de creixement d'un municipi, si dona continuïtat al nucli urbà, si respecta la normativa de protecció ambiental i si preserva els objectius de qualitat paisatgística.