Sis curiositats desconegudes del dia que la humanitat va trepitjar la Lluna

Una olor estranya, un contratemps d'última hora o el missatge avortat de Nixon són alguns dels detalls menys coneguts de la històrica missió Apol·lo 11

Una petjada d'astronauta a la Lluna
Una petjada d'astronauta a la Lluna | Wikimedia Commons
NacióDigital
20 de juliol del 2019
Una missió perillosa i plena de contratemps va fer realitat el "gran salt" de la humanitat fa 50 anys a la Lluna, enmig d'una pugna espacial per la Guerra Freda. Però quins són els detalls més desconeguts de la històrica missió d'Apol·lo 11? Us els expliquem: 


1.-  Un equip d'enginyers de la NASA va dissenyar la bandera que van desplegar els astronautes de la missió Apol·lo 11. Van treballar-hi tres mesos. La bandera tenia un pal especial format per dues estructures telescòpiques, i entre elles una barra lateral que sostenia el drap. D'aquesta manera, encara que la Lluna no té atmosfera, semblava que estava onejant. 
 

L'astronauta Edwin Buzz Aldrin, trepitjant la Lluna l'any 1969 Foto: Wikimedia Commons


2.- Quan Neil Armstrong i Buzz Aldrin estaven recollint per la tornada a casa, Aldrin va trobar a terra del mòdul lunar la palanca d'un disjuntor que s'havia trencat. No era la palanca de qualsevol disjuntor. Havia de servir per activar el motor d'ascens que havia de treure'ls de la Lluna i col·locar-los en òrbita abans d'acoblar-se al mòdul de comandament en què els esperava Michael Collins. Després d'informar al control de la missió Armstrong i Aldrin van intentar dormir una estona mentre a terra la gent li donava voltes al problema. En despertar, Aldrin va tenir una pensada. Com que hi havia electricitat implicada, va decidir no posar-hi el dit ni usar res que tingués una punta metàl·lica. Va agafar un retolador de la butxaca que tenia al seu vestit i va ficar-lo al petit forat on havia d'haver estat la palanca. El disjuntor es va activar finalment.

3.- El primer que van menjar els astronautes sobre la Lluna a bord del mòdul Àguila va ser una hòstia, acompanyada d'unes gotes de vi. Totes dues coses venien consagrats des de la Terra. I és que Buzz Aldrin va voler oficiar una missa un cop arribats al satèl·lit. No estava al menú programat per l'agència espacial. De fet, el primer àpat previst consistia en uns daus de bacó i unes galetes.

4.- Mentre van portar posat el vestit no ho van notar, però en treure's el casc dins del mòdul lunar, els astronautes de l'Apol·lo 11 van notar un detall inesperat. La pols lunar que havien portat a les seves botes i vestits desprenia una olor intensa i molt desagradable que els recordava a la pólvora. La pols lunar no té ni de lluny la mateixa composició que la pólvora, així que l'origen d'aquesta olor segueix sent un misteri. Es creu que va ser algun tipus de reacció que es va activar en entrar en contacte amb l'aire humit de la càpsula i que poc després va desaparèixer.

5.- Prop de 400.000 persones van fer possible d'una manera o altra l'arribada de la humanitat a la Lluna. És el càlcul que va fer l'escriptor Craig Nelson, que va documentar cadascun dels treballs que es van realitzar. Els vestits espacials, per exemple, van ser confeccionats a mà per una plantilla d'una coneguda marca de llenceria. Va ser un confecció laboriosa ja que tenien 21 capes aïllants de diferents materials per poder-se protegir del foc, el desgast o la corrosió, entre d'altres.

6.- El president dels Estats Units, Richard Nixon, tenia a punt un discurs per si la missió fracassava i els tripulants morien en el viatge lunar. Començava així: 
 
«El destí ha volgut que els homes que han anat a la Lluna per explorar en pau es quedessin a la lluna per descansar en pau. Aquests valents homes, Neil Armstrong i Edwin Aldrin, saben que no hi ha esperança per a la seva recuperació. Però també saben que hi ha esperança per a la humanitat en el seu sacrifici. Aquests dos homes dipositen les seves vides en l'objectiu més noble de la humanitat: la recerca de la veritat i la comprensió. »
 
Aquí, la versió completa