Anàlisi - Pensem.cat

Menors no acompanyats: on és el risc?

Una globalització que no gestiona les diferències Nord-Sud, la deixadesa volguda d'alguns estats del Magrib, un repartiment de competències ineficient dins l'Estat espanyol, o la por davant el fet migratori provoquen un atzucac polític, jurídic, social i moral

per Joan Lluís Pérez Francesch , Professor de Dret Constitucional de la UAB, 19 de juliol de 2019 a les 16:39 |
Un menor nouvingut a Catalunya, acollit a la Fundació OTA de Lliçà de Vall. | Sergi Cámara
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de juliol de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

L'arribada de menors no acompanyats a Catalunya, procedents de l'estranger, està provocant molts maldecaps. Una globalització que no gestiona amb garanties les diferències entre el Nord i el Sud, la deixadesa volguda d'alguns Estats del Magrib, un repartiment de competències ineficient i ineficaç dins l'Estat espanyol, o la por i la desconfiança davant el fet migratori, entre d'altres factors, han provocat un atzucac polític, jurídic, social i moral.

Comencem per identificar qui són els MENA: menors estrangers no acompanyats. Segons el Comitè dels Drets de l'infant de l'ONU són definits com "menors que estan separats d’ambdós pares i altres parents i no reben atencions de cap dels adults als quals, per llei o per costum, correspon aquesta responsabilitat". Segons el Reglament d'Estrangeria, s'entén per MENA l'estranger menor de 18 anys que sigui nacional d'un Estat al que no li sigui aplicable el règim de la Unió Europea (UE), que arribi al territori espanyol sense un adult responsable d'ell, ja sigui legalment o d'acord amb el costum, apreciant risc de desprotecció del menor, així com qualsevol menor estranger que un cop a Espanya es trobi en aquella situació.



D'acord amb la legislació d'Estrangeria hi ha un registre d'aquestes persones, gestionat per la Policía Nacional i coordinat per la Fiscalia General de l'Estat. Aquest registre és important no tan sols com a garantia dels drets dels menors sinó que serveix de criteri per als recursos que l'Estat ha de transferir per a l'exercici de les competències d'integració social a la Generalitat  o d'altres comunitats autònomes. Segons el Registre de MENAS, l'augment dels darrers anys ha estat espectacular, entorn del 20% com es pot veure en el gràfic següent. Els recursos econòmics per a fer front a aquest allau per part de la Generalitat no arriben puntualment...

 Seguiu llegint l'anàlisi a Pensem.cat


[La Fundació Congrés de Cultura Catalana ha posat en marxa l'espai d'anàlisi, reflexió i debat Pensem, una eina per acostar les investigacions universitàries al conjunt de la població, facilitant així la necessària transferència de coneixement. Pensem s'ha associat amb NacióDigital perquè les reflexions dels acadèmics assoleixin una àmplia projecció, contribuint al debat social a partir de coneixement científicament validat]

 

Participació