La indústria musical catalana suspèn en paritat

L'Anuari de la Música 2019 conclou que la presència femenina és només del 33%

NacióDigital
12 de juliol del 2019
Actualitzat a les 16:17h
Imatge del Canet Rock
Imatge del Canet Rock | ND
La presència femenina a la indústria musical catalana és de només un 33%, lluny d'arribar a xifres d'equiparació amb els homes. Així ho constata l'Anuari de la Música 2019, un informe anual coeditat pel Grup Enderrock i ARC amb els indicadors de la indústria musical catalana i que enguany està dedicat al paper de les dones al sector.

L'únic àmbit en què el paper de les dones és majoritari és a les escoles de música. Concretament, les escoles de formació elemental (54%) i grau mitjà (57%). Ara bé, la paritat es perd en arribar als estudis superiors i professionals (38%). Com ha destacat Lluis Gendrau, director editorial del grup Enderrock, en la presentació de l'Anuari si bé a les escoles les noies representen un 54%, les professores només ho fan en un 33%. Hi ha, per tant, "un abandonament en la professionalització de les dones en l'àmbit de la música".

Així mateix, l'informe també incideix en la presència femenina als festivals de Catalunya. En l'àmbit global, la presencia és mínima. Focalitzant en els casos concrets, els festivals que compten amb menys dones són el Rockfest (12%), el Canet Rock (7%) i el Vida (11%). Els que tenen més presència femenina són el Tradicionàrius (11% només dones però 48% de grups mixtos), el Primavera Sound (30%) i el Bioritme (36%), amb xifres, però, que no arriben a la paritat.

Carmen Zapata, presidenta de la Institució MIM, ha explicat que "l'arrel del problema és profunda" i que "s'ha d'incidir en el món acadèmic". Per això, ha incidit en la necessitat d'"acabar amb l'estereotipació de gènere" que fa que les noies abandonin els estudis musicals i se centrin en l'àmbit privat a mesura que es fan grans.

Al seu torn, Núria Balada, presidenta de l'Institut Català de les Dones, ha instat a "no malgastar el talent femení a la indústria musical catalana". Per això, ha assegurat "cal que les institucions" duguin a terme "polítiques públiques" perquè es treballi amb "transversalitat de gènere en l'àmbit musical i en tots els altres". També ha aplaudit la iniciativa de l'Anuari i ha apuntat que "les dades estadístiques són indispensables per posar fi al biaix de gènere".

Què escolten els catalans?

En els darrers anys hi ha hagut un canvi brutal en el mercat digital. La indústria catalana ha arribat a situar en un 75% la facturació digital i només un de cada quatre discos és físic. Si parlem de la indústria discogràfica globalment la facturació baixa en un 2,4% per la pèrdua de venda de discos físics i de distribució a les botigues. Això ha estat en detriment del gran creixement de vendes i ingressos per streaming en plataformes com YouTube o Spotify.

En l'àmbit físic, el rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat un any més pel Disc de la Marató. El segueixen Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía. Pel que fa a la llista de discos en català més descarregats per streaming, aquesta està encapçalada per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà. Quant als estils musicals creixen les edicions de discos en català de músiques urbanes (+23%), infantils (+7%) i de clàssica (+6%), però cau la producció de jazz (-20%), folk (-14%) i pop-rock (-7%).

Els festivals, al seu torn, han crescut un 2% en relació al 2017 i s'han estabilitzat força, tot i que continuen guanyant públic. Des del 2009, l'assistència a festivals s'ha doblat i s'ha passat d'1,7 milions, a 3 milions d'assistents als Països Catalans el 2018.

La presència d'artistes i música en català als festivals, però, continua sent un tema pendent i s'estanca al 25% de mitjana. Els festivals que més aposten per la llengua són l'Acampada Jove (80%) i el Canet Rock (79%). A la part més baixa de la llista s'hi situen el Sónar (6%), el Mil·leni (5%) i el Primavera Sound (4%).