08
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
19:17h
El percentatge de persones que entén, parla, escriu o llegeix el català ha augmentat des de l’any 2013 i els números "s’acosten als d’abans de la gran onada migratòria del 2003 al 2008". Així ho ha explicat la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, en la presentació de l'Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya de l’any 2018, que ha assegurat que els resultats s’han de "llegir en positiu, ens fan dir que l’escola fa un bon paper i la immersió lingüística funciona".
L’enquesta, duta a terme a 9.000 persones a partir de 15 anys, es porta a terme cada cinc anys. Destaca que l’ús quotidià del català creix i passa d’un 74,6% l’any 2013, a un 76,4% el 2018. També explica que el 94,4% de la població de Catalunya entén el català; el 81,2% el sap parlar; el 85,5% el sap llegir i el 65,3% el sap escriure. Respecte a la darrera enquesta, a més, el nombre de persones que saben escriure el català ha augmentat en 400.000; les que el saben llegir en 300.000; les que el saben parlar en 160.000 i les que l’entenen en 128.000.
També és una dada molt positiva que entre la població estrangera hi ha un interès elevat en aprendre la llengua, concretament, 6 de cada 10 persones. De fet, tot i l’increment de població estrangera en 90.000 ciutadans, hi ha hagut un augment en coneixement en nombres absoluts: Per exemple, hi ha 145.000 més persones estrangeres que el saben llegir i 90.000 més que l’entenen. En l’únic àmbit que ha descendit respecte la passada enquesta és en la parla, amb 46.000 persones més que el saben parlar.
Destaca, també, que entre les persones de 15 a 29 anys el coneixement de català supera el 80%, tant pel que fa a saber parlar-lo, com a saber escriure’l. A mesura que augmenta l’edat, però, el coneixement disminueix. Tot i això, puja l’escriure en català entre els grans (65 anys i mes), "potser donat a l’ús de les xarxes socials", que ha permès "desinhibir les persones que no gosaven escriure català perquè no se’ls va ensenyar a l’escola", ha apuntat Vilallonga.
Pel que fa als àmbits, el català no hi té la mateixa repercussió en tots. Si bé recupera presència en diverses esferes (comercial i converses amb el personal mèdic), no s’observa el mateix ritme de recuperació en les entitats financeres ni a l’Administració de l’Estat. En els usos més personals i també professionals augmenta entre els amics (61,5%), els veïns (59,3%) i els companys de feina (64%), però baixa entre els companys d’estudi en l’àmbit universitari (70,3%).
Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, ha assegurat que la prioritat actual “és que tothom pugui aprendre el català” i que s’intentarà fer “créixer exponencialment” la formació de “l’ús de la llengua en el petit i el gran comerç”.
L’enquesta, duta a terme a 9.000 persones a partir de 15 anys, es porta a terme cada cinc anys. Destaca que l’ús quotidià del català creix i passa d’un 74,6% l’any 2013, a un 76,4% el 2018. També explica que el 94,4% de la població de Catalunya entén el català; el 81,2% el sap parlar; el 85,5% el sap llegir i el 65,3% el sap escriure. Respecte a la darrera enquesta, a més, el nombre de persones que saben escriure el català ha augmentat en 400.000; les que el saben llegir en 300.000; les que el saben parlar en 160.000 i les que l’entenen en 128.000.
També és una dada molt positiva que entre la població estrangera hi ha un interès elevat en aprendre la llengua, concretament, 6 de cada 10 persones. De fet, tot i l’increment de població estrangera en 90.000 ciutadans, hi ha hagut un augment en coneixement en nombres absoluts: Per exemple, hi ha 145.000 més persones estrangeres que el saben llegir i 90.000 més que l’entenen. En l’únic àmbit que ha descendit respecte la passada enquesta és en la parla, amb 46.000 persones més que el saben parlar.
Destaca, també, que entre les persones de 15 a 29 anys el coneixement de català supera el 80%, tant pel que fa a saber parlar-lo, com a saber escriure’l. A mesura que augmenta l’edat, però, el coneixement disminueix. Tot i això, puja l’escriure en català entre els grans (65 anys i mes), "potser donat a l’ús de les xarxes socials", que ha permès "desinhibir les persones que no gosaven escriure català perquè no se’ls va ensenyar a l’escola", ha apuntat Vilallonga.
Pel que fa als àmbits, el català no hi té la mateixa repercussió en tots. Si bé recupera presència en diverses esferes (comercial i converses amb el personal mèdic), no s’observa el mateix ritme de recuperació en les entitats financeres ni a l’Administració de l’Estat. En els usos més personals i també professionals augmenta entre els amics (61,5%), els veïns (59,3%) i els companys de feina (64%), però baixa entre els companys d’estudi en l’àmbit universitari (70,3%).
Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, ha assegurat que la prioritat actual “és que tothom pugui aprendre el català” i que s’intentarà fer “créixer exponencialment” la formació de “l’ús de la llengua en el petit i el gran comerç”.