Ramaderia

El Govern prohibeix construir noves granges a set municipis lleidatans

La mesura forma part del nou decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes

per Redacció , 3 de juliol de 2019 a les 17:31 |
Una cuba escampant purins en un camp de la Plana de Vic. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de juliol de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Govern ha aprovat el decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes. L'objectiu de la nova normativa és assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, i garantir, a la vegada, la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català. Per aconseguir-ho, el decret aprofundeix en un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs.

Així mateix, preveu limitacions pel que fa l'increment de bestiar en zones vulnerables per nitrats. En aquest sentit, estableix una moratòria de dos anys per a ampliacions i construcció de noves granges en els 66 municipis del país que tenen un alt índex de càrrega ramadera, (ICR), és a dir superior a 1,2.


A les comarques lleidatanes són Puiggròs (Garrigues), Bellmunt d'Urgell (Noguera); Golmés, Miralcamp, Mollerussa i Vilanova de Bellpuig (Pla d'Urgell) i Soses (Segrià). 

Per a la resta d'explotacions ramaderes situades en zones vulnerables per nitrats -amb un índex d'entre 0,8 i 1,2-, l'increment de bestiar només serà possible amb l'exportació de nutrients fora de la zona vulnerable. El decret determina que s'assigni a cada explotació ramadera una quantitat de nitrogen de referència, que és el màxim que podran aplicar a les zones vulnerables.


Una gestió més eficient

El decret està signat pels departaments d'Agricultura; Territori i Sostenibilitat, i Salut i ha estat treballat i concertat amb el sector. La nova normativa pretén assegurar que la gestió real sigui més eficient, fent un ús més adequat dels fertilitzants orgànics i minerals per millorar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies, a la vegada que vol garantir la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes del país.


Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d'actuació: la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d'excel·lència, i el control i seguiment d'aquestes aplicacions, garantint la seva traçabilitat. 

El Decret promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d'un esquema de bioeconomia circular, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l'exportació dels excedents de nutrients. El decret, a banda del règim sancionador, reforça el Pla de control i potencia el sistema de control dels nutrients al sòl. Així, es prenen 500 mostres de sòl agrari a l'atzar que són analitzades, per comprovar que no es superen les concentracions màximes de nutrients al sòl.

Revalorar les dejeccions 

La nova normativa busca promoure les dejeccions ramaderes que generen les granges com un recurs que, ben aplicat, pot mantenir o fins i tot millorar la qualitat dels sòls agrícoles, la qual cosa es traduiria en un increment substancial del potencial productiu dels cultius implantats. Amb aquest objectiu, fa més de quinze anys que la Generalitat treballa en la investigació i l'experimentació de camp i ofereix assessorament a les explotacions per a la correcta gestió de les dejeccions.

A més, en els darrers anys, s'han posat en marxa programes de recerca cofinançats entre Agricultura i la Unió Europea, com ara el del projecte Life Futur Agrari, el Life Agriclose i el projecte de conques hidrogràfiques, que han servit per fer arribar al sector aquelles eines existents per a millorar el maneig de fems, purins, gallinasses i altres adobs, així com per a donar pautes per a minimitzar els continguts elevats de nutrients en zones de Catalunya amb una elevada concentració ramadera. 

Actualment des del departament s'està treballant amb altres organitzacions en dos projectes H2020 a nivell europeu. Es tracta d'EFFECT, per explorar noves formes contractuals entre ramaders i agricultors, i FERTIMANUR, per obtenir productes fertilitzants d'alt valor, tot dins un enfoc de bioeconomia circular.

El desplegament del decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes suposarà una inversió per a l'Administració d'uns 800.000 euros, mentre el sector també haurà de fer inversions en maquinària d'aplicació i tractaments.

 

Participació