El bar dels jubilats de Vinebre, «l'altre» punt de comandament contra l'incendi de l'Ebre

Vinebre és notícia tots els estius a les Terres de l’Ebre perquè és el punt del territori on s’assoleixen les temperatures més elevades de Catalunya, al voltant dels 40 graus. La zona de les piscines, imatge que cada any il·lustra aquestes informacions, s’ha vist desbordada en els darrers dies per tot el desplegament que l’envolta. I és que, justament és en aquest emplaçament on s'ha instal·lat el centre de comandament des d’on s’aborden les estratègies d’extinció de l’incendi que ha arrasat la comarca. Ambulàncies, camions i cotxes dels Bombers i dotacions de la Unitat Militar d’Emergències (UME) envolten tot l’espai, on també es troba una carpa habilitada per a periodistes.

A dins del poble, però, el centre neuràlgic ha estat el bar de la llar dels jubilats, a tant sols uns 100 metres de tot el desplegament mediàtic i d’emergències. Es un espai de trobada de tots els col·lectius del poble, regentat per la Rosa Mari Miró. Des d’aquí és d'on, en els darrers dies, han sortit centenars d’entrepans que han servit per alimentar els bombers destinats als punts propers del perímetre de l’incendi.

Dimecres, quan tothom va prendre consciència que el foc seria greu, va ser la mateixa gent del poble la que es va organitzar per portar aigua i menjar als agents del cos de Bombers. “De seguida van venir de l’Ajuntament a buscar aigua aquí al bar. Uns quants vam oferir aigua, uns altres es van oferir per portar el carregament d'ampolles amb el seu toro fins al camp de futbol. I llavors ja ens vam posar a disposició de l’Ajuntament per fer tot el que calgués", explica Miro, que precisa: "Clar, Vinebre és un poble molt petit, tots ens coneixem i el boca orella va córrer molt ràpid”.

No van tardar en organitzar-se en un grup de WhatsApp, on ràpidament ja hi formaven part una cinquantena de persones. “A la mínima que fas una crida, aquí apareix gent de totes les edats per ajudar en el que faci falta, des d’infants a gent gran. Ens sentim impotents, no hi podem fer més!”, afegeix la propietària del bar de la llar.
 
Entre aquest bar, l’altre bar de Vinebre i voluntaris de la Torre de l’Espanyol i Ascó -tots organitzats des dels seus pobles- els veïns es van anar coordinant per proveir els Bombers de tot allò que fos necessari. “El primer dia va ser frenètic. Va venir gent a sopar aquí al bar i els hi vaig dir ‘xiquets, avui aneu a sopar a casa. Tots els bocates que sortiran d’aquí han d’anar als Bombers’”, recordava Miró aquest dijous mentre sostenia una caixa plena d’entrepans que havia de sortir més tard cap al perímetre de l’incendi.

Passades les hores i amb els primers símptomes que la batalla contra l’incendi començava a guanyar-se, l’ambient al bar de la llar dels jubilats començava a tranquil·litzar-se i ja, gairebé, semblava el d’un dia qualsevol: jubilats jugant al domino, parroquians fent la cervesa, joves del poble conversant a la Terrassa..., però altre cop un xoc amb la realitat. També alguns membres de la UME descansant del bullici del centre de comandament.

Al tocar les 21.00 hores, però, la sintonia de les notícies va capgirar la realitat. De sobte, tots s’apropen a la pantalla i algú apuja la veu a tot drap. Amb les últimes novetats sobre l’incendi tornen les cares de preocupació i d’impacte en constatar l’avanç de les flames i la situació als pobles de la banda lleidatana. Les notícies que arriben els recorden que tardaran encara dies en recuperar la normalitat.