La façana de la Paeria de Lleida mostrarà un llaç groc i una pancarta en suport als presos

El ple per debatre el cartipàs municipal de la capital del Segrià es celebrarà el pròxim 1 de juliol

Redacció
25 de juny del 2019
Actualitzat a les 15:22h
L'exterior de l'edifici de l'Ajuntament de Lleida inclourà, en els pròxims dies, un llaç groc i una pancarta en suport als polítics independentistes empresonats, tal i com han acordat els grups municipals d'ERC, JxCat i el Comú de Lleida en la Junta de Portaveus que s'ha celebrat aquest dimarts i que ha estat presidida per l'alcalde de la capital del Segrià, Miquel Pueyo.

D'aquesta manera, el llaç es situarà a la façana que dona a la plaça de la Paeria, mentre que la pancarta s'instal·larà en un dels balcons visibles des de l'avinguda de Blondel. D'altra banda, els portaveus també han fixat pel pròxim 1 de juliol, a les 9.15 hores, el ple per debatre el cartipàs municipal.

La qüestió sobre els símbols per "condemnar" els fets de l’1-O i la petició de llibertat dels polítics independentistes que estan a la presó era un dels punts de l'ordre del dia de la reunió d'aquest dimarts, en la qual Pueyo ha assenyalat: "no estem parlant de pancartes que reivindiquen la independència, sinó la presumpció d'innocència i la llibertat, i el lliure exercici dels drets polítics per determinades persones, que una presó injusta i una pena anticipada i premeditada està limitant". 

L'alcalde de Lleida també ha asseverat que "els presos i els exiliats són represaliats per haver exercit càrrecs públics" i ha manifestat que "les institucions poden lluir el llaç groc i no lluir-lo no significa necessàriament neutralitat, sinó que també pot ser una actitud partidària".

Pueyo considera que l'espai públic no és neutre ni en la seva formulació ni en el seu ús: "la neutralitat de l'espai públic està en la seva capacitat per acollir diferents i plurals expressions de llibertat i reivindicació, i no pas en negar-les totes. Si llevem a l'espai públic la capacitat de ser aparador, expressió dels nostres anhels i sentiments, estem autocensurant la nostra vida comunitària".