S'oposa el Comú de Lleida a que el nou govern de la Paeria aposti per l'independentisme?

Des de la formació s'assegura que no hi ha la voluntat de vetar els traços independentistes, però s'admet que el debat intern transita entre persones de diverses tendències

Imatge de Sergi Talamonte, regidor del Comú
Imatge de Sergi Talamonte, regidor del Comú | ACN
10 de juny del 2019
Actualitzat a les 23:00h
L'Assemblea del Comú de Lleida ha decidit aquest diumenge seguir explorant les vies de diàleg per arribar a establir un acord amb ERC i també amb Junts per Catalunya, formació amb la qual també ha mantingut reunions. Els comuns no amaguen que la seva preferència és la d'un executiu amb nou regidors, els que ells sumarien amb els republicans, per bé que tampoc descarten una entesa a tres bandes que inclouria la formació de Toni Postius, que manté converses avançades amb els de Miquel Pueyo.

En aquest context de reunions i intents de consensos, la independència de Catalunya apareix com una qüestió a tractar que obliga a fixar posició. Des del Comú s'assegura que no hi ha la voluntat de vetar els traços independentistes que tingui el nou govern liderat per ERC, però la formació tampoc s'obre de bat a bat a les previsibles accions i gestos que farà el "govern Pueyo".

El trànsit intern en aquest debat fluctua dins del Comú entre els independentistes i els que no ho són, i és aquesta una de les raons per les quals el partit avala la idea de la independència "però amb matisos". Des de la formació s'apunta a aquest diari que "no demanem a ningú que deixi de ser independentista", encara que el Comú prefereix no definir-se com a tal.

No obstant, el primer candidat de la llista, Sergi Talamonte, va participar en el referèndum de l'1-O i ell, com el partit, veu en aquella mobilització una raó que faci possible la "superació del marc constitucional i autonomista". En aquest sentit s'aposta per un procés constituent que vagi de la mà del "diàleg entre institucions sense condicions". Des de la formació també s'ha posat negre sobre blanc en la defensa de la llibertat dels "presos polítics", el "republicanisme" i "la defensa de les llibertats i drets civils".