PERFIL

Josep Maria Roigé, l'alcalde sense carisma que va acabar amb el «regnat» del socialisme balaguerí

L'exlíder de CiU a Balaguer posa punt final a un periple polític de més d'una dècada marcat per les polèmiques internes dins del partit i per un mandat convuls que va durar només quatre anys

per Àlvar Llobet , Balaguer, 4 de juny de 2019 a les 10:26 |
Josep Maria Roigé, exalcalde de Balaguer | Àlvar Llobet
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Josep Maria Roigé (1960) no serà recordat a Balaguer com un alcalde estimat. El seu caràcter poc carismàtic i el context de complexitats econòmiques van convertir el seu periple com a primer edil en una cursa d'obstacles i polèmiques que van desembocar en un final abrupte quatre anys més tard, quan ERC i el PSC van fer-li la pinça per deixar-lo sense la vara d'alcalde. El convergent va perdre l'alcaldia per només cinc vots, els que el van separar del sisè regidor que li hagués encatifat el camí de la revàlida. La seva aspiració política havia durat menys del que hagués volgut després d'acabar, el 2011, amb el "regnat" de Miquel Aguilà, l'històric alcalde que no va saber veure quin era el moment de fer un pas al costat.

Militant de CDC des dels 14 anys, Roigé passarà a la història política de la capital de la Noguera per haver posat punt final al mandat socialista, que anys enrere havia estat derrotat per Josep Borràs, un convergent tenaç que va ser alcalde només una legislatura perquè, literalment, no queia bé a la gent.


Roigé passarà a la història política de la capital de la Noguera per haver posat punt final al mandat socialista, que anys enrere havia estat derrotat per Josep Borràs, un alcalde amb qui molts han comparat


De fet, a la ciutat s'ha posat sovint Borràs i Roigé en el sac d'alcaldes que van ser castigats per la seva manera de ser més que no pas per les seves praxis al capdavant del consistori balaguerí, ara rebatejat com a Paeria. "És un Borràs 2", s'ha dit del convergent, recentment dimitit després de patir un revés electoral sense precedents. El seu final polític ha estat trist, amb la ciutadania d'esquena i sense l'escalf dels líders dels seu partit, que el veien amb mals ulls i que haguessin preferit un altre candidat per a les eleccions municipals del passat mes de maig. 


Roigé va plantar cara i se'n va sortir de la mateixa manera que va aconseguir imposar-se dins del partit l'any 2007 a Glòria Pallé, la candidata democristiana que havia arribat de Barcelona per ser alcaldessa quatre anys abans i que Aguilà va derrotar amb solvència. Roigé i Pallé van mantenir una lluita interna que desbordava els límits de la confrontació de candidats i arribava a la lluita de poder entre els dos partits de la federació, Unió i Convergència. A partir d'aleshores, Roigé i els democristians van mantenir relacions distants que van acabar esclatant a l'equip de govern de l'ajuntament, quan el convergent va expulsar els dos regidors d'Unió que se'ls havia hagut d'"empassar" a la llista. 

L'enfrontament amb Glòria Pallé el 2007 el va convertir en un polític mal vist per Unió, que finalment li va acabar donant l'esquena quan més necessitava els vots per revalidar l'alcaldia


Els vots dels d'Unió li van acabar fent falta després per fermar l'alcaldia, que no va aconseguir per major felicitat de molts treballadors de l'ajuntament balaguerí, on ja no hi serà a partir del proper 15 de juny, dia en que s'investirà el nou plenari, aquell on hi va estar 16 anys com a regidor i quatre d'alcalde. 

 

Participació