30
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
15:26h
Primers moviments de fons de l'independentisme en l'escenari posterior al 26-M. Els principals negociadors de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC ja s'han reunit al llarg d'aquesta setmana per tal d'abordar possibles enteses. Segons confirmen diverses fonts a NacióDigital, les dues formacions han pactat prioritzar acords a les quatre diputacions catalanes i també a les ciutats grans -de més de 25.000 habitants- en les quals es trobin en disposició de ser decisius. "No hi ha res tancat", asseguren veus consultades de totes dues bandes, però la prioritat és arribar acords entre ells. L'última trobada s'ha celebrat aquest mateix dijous al matí, segons fonts coneixedores de les negociacions. "Tots tenim força per negociar", exploren altres dirigents per explicar l'abast dels resultats de diumenge.
Existeix un senyal de l'avenç en les negociacions que és palpable: la reculada de JxCat a l'hora de buscar un pacte amb el PSC per governar la Diputació de Tarragona. Després dels primers contactes, l'espai que lidera Carles Puigdemont va fer-se enrere i prioritza ara l'entesa amb els republicans. ERC està en disposició de presidir tres dels quatre ens supramunicipals -Tarragona, Lleida i Barcelona-, mentre que JxCat parteix com a favorita per seguir al capdavant de la de Girona, aquest cop en minoria.
La diputació barcelonina és, per ara, la més complexa de gestionar. Els republicans van obtenir 16 escons provincials, mentre que JxCat va caure fins a la meitat amb un total de set. La suma dels dos -23- no és suficient per tenir majoria absoluta, i també hi ha dirigents de l'espai nacionalista -especialment els més moderats i vinculats al PDECat- que demanen no descartar acords amb el PSC. David Bonvehí, president del partit, ha tingut contactes informals amb els socialistes al llarg de la setmana.
A Lleida, en canvi, JxCat i ERC sumen una majoria sòlida de vint diputats, mentre que el PSC, els comuns i Ciutadans tan sols en tenen cinc entre tots tres. A Tarragona, les dues forces que governen la Generalitat compten amb 19 representants, suficients per governar l'ens durant els propers quatre anys. Només una suma entre l'espai de Carles Puigdemont -l'expresident de la Generalitat és poc procliu als pactes amb el PSC- i els socialistes permetria impedir l'arribada dels republicans al capdavant de la institució.
Converses sense afectacions a Barcelona
La priorització d'acords entre JxCat i ERC a ens provincials i altres ciutats del territori no té efectes sobre la la ciutat de Barcelona, on Ernest Maragall estén la mà tant a Quim Forn i Elsa Artadi com a Ada Colau. La negociació de la investidura a la capital, doncs, queda al marge de les converses que s'han mantingut fins ara. Els vetos aboquen el candidat republicà, vencedor a les urnes, i l'alcaldessa en funcions a una negociació fins a última hora -tal com ha detallat NacióDigital-, que Forn i Artadi aspiren a que desemboqui en un executiu municipals "100% independentista". Maragall i els dos principals dirigents de JxCat a Barcelona es reuniran aquest divendres a la tarda a Soto del Real.
Una de les qüestions que tant ERC com JxCat aspiren a preservar és l'estabilitat del Govern. La portaveu de l'executiu i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, forma part de la comissió negociadora -juntament amb Artadi, Bonvehí, Ferran Bel i Meritxell Batet-, i dimarts va insistir en la necessitat que Barcelona disposi d'un "alcalde o alcaldessa sobiranista". La negociació, en tot cas, va per llarg.
Existeix un senyal de l'avenç en les negociacions que és palpable: la reculada de JxCat a l'hora de buscar un pacte amb el PSC per governar la Diputació de Tarragona. Després dels primers contactes, l'espai que lidera Carles Puigdemont va fer-se enrere i prioritza ara l'entesa amb els republicans. ERC està en disposició de presidir tres dels quatre ens supramunicipals -Tarragona, Lleida i Barcelona-, mentre que JxCat parteix com a favorita per seguir al capdavant de la de Girona, aquest cop en minoria.
La diputació barcelonina és, per ara, la més complexa de gestionar. Els republicans van obtenir 16 escons provincials, mentre que JxCat va caure fins a la meitat amb un total de set. La suma dels dos -23- no és suficient per tenir majoria absoluta, i també hi ha dirigents de l'espai nacionalista -especialment els més moderats i vinculats al PDECat- que demanen no descartar acords amb el PSC. David Bonvehí, president del partit, ha tingut contactes informals amb els socialistes al llarg de la setmana.
A Lleida, en canvi, JxCat i ERC sumen una majoria sòlida de vint diputats, mentre que el PSC, els comuns i Ciutadans tan sols en tenen cinc entre tots tres. A Tarragona, les dues forces que governen la Generalitat compten amb 19 representants, suficients per governar l'ens durant els propers quatre anys. Només una suma entre l'espai de Carles Puigdemont -l'expresident de la Generalitat és poc procliu als pactes amb el PSC- i els socialistes permetria impedir l'arribada dels republicans al capdavant de la institució.
Converses sense afectacions a Barcelona
La priorització d'acords entre JxCat i ERC a ens provincials i altres ciutats del territori no té efectes sobre la la ciutat de Barcelona, on Ernest Maragall estén la mà tant a Quim Forn i Elsa Artadi com a Ada Colau. La negociació de la investidura a la capital, doncs, queda al marge de les converses que s'han mantingut fins ara. Els vetos aboquen el candidat republicà, vencedor a les urnes, i l'alcaldessa en funcions a una negociació fins a última hora -tal com ha detallat NacióDigital-, que Forn i Artadi aspiren a que desemboqui en un executiu municipals "100% independentista". Maragall i els dos principals dirigents de JxCat a Barcelona es reuniran aquest divendres a la tarda a Soto del Real.
Una de les qüestions que tant ERC com JxCat aspiren a preservar és l'estabilitat del Govern. La portaveu de l'executiu i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, forma part de la comissió negociadora -juntament amb Artadi, Bonvehí, Ferran Bel i Meritxell Batet-, i dimarts va insistir en la necessitat que Barcelona disposi d'un "alcalde o alcaldessa sobiranista". La negociació, en tot cas, va per llarg.