27
de maig
del
2019
Actualitzat
el
28
de maig
a la
13:32h
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és un home que no es posa nerviós amb facilitat. Almenys, aquesta és la imatge que desprèn. Doctor en Filologia Catalana i professor de Periodisme i Comunicació de la Universitat de Lleida, Pueyo s'ha convertit aquest diumenge en el candidat que ha posat fi a 40 anys de victòries socialistes a la capital de Ponent, per bé que ell bandeja la imatge de líder omnipresent amb anhel de passar a la història. "No tinc cap pretensió de marcar una època", assegurava en una entrevista a aquest diari durant la campanya electoral.
El seu èxit li ha vingut donat per la seva manera de ser i fer. Sense estridències ni crispacions. Lluny d'extravagàncies i de publicitats excessivament estrafetes. En un clima de tensió política i cabreig general, Pueyo s'ha anat fent alcaldable amb mitjos somriures i amb la voluntat de no parlar més del que era necessari. La ioga i les pautes ètiques del budisme i l'estoïcisme clàssic li marquen aquest tarannà afable que ha estat premiat pels lleidatans.
Militant d'ERC des de l'any 1988, Pueyo va tenir el seu primer moment de "glòria" l'any 1991, quan essent diputat al Parlament de Catalunya va presentar una proposta de resolució per a la independència de Catalunya juntament amb Àngel Colom i Josep Lluís Carod-Rovira. Era el primer cop que passava a la cambra catalana, i Pueyo admetia anys després que la resta de diputats "ens miraven com si fóssim uns somiatruites".
El republicà ha estat també director de Planificació lingüística de la Generalitat, secretari de Política Lingüística i delegat territorial del Govern a Lleida. Tot i la lletania de càrrecs, Pueyo posa l'accent en el fet que mai no ha volgut enllaçar més de vuit anys en política, i que sempre ha tingut la intenció de tornar a fer la seva feina, a les aules de la UdL. "M'agrada i la vull fer", assegura. També defensa una conciliació familiar que trenca amb un perfil d'alcalde plenipotenciari i aposta per la mobilitat de la bicicleta i el caminar. "A peu es veuen les coses d'una altra manera", assevera. La seva propera parada la podrà fer caminant; pujant les escales fins al despatx de l'alcaldia de la Paeria.
El seu èxit li ha vingut donat per la seva manera de ser i fer. Sense estridències ni crispacions. Lluny d'extravagàncies i de publicitats excessivament estrafetes. En un clima de tensió política i cabreig general, Pueyo s'ha anat fent alcaldable amb mitjos somriures i amb la voluntat de no parlar més del que era necessari. La ioga i les pautes ètiques del budisme i l'estoïcisme clàssic li marquen aquest tarannà afable que ha estat premiat pels lleidatans.
Militant d'ERC des de l'any 1988, Pueyo va tenir el seu primer moment de "glòria" l'any 1991, quan essent diputat al Parlament de Catalunya va presentar una proposta de resolució per a la independència de Catalunya juntament amb Àngel Colom i Josep Lluís Carod-Rovira. Era el primer cop que passava a la cambra catalana, i Pueyo admetia anys després que la resta de diputats "ens miraven com si fóssim uns somiatruites".
El republicà ha estat també director de Planificació lingüística de la Generalitat, secretari de Política Lingüística i delegat territorial del Govern a Lleida. Tot i la lletania de càrrecs, Pueyo posa l'accent en el fet que mai no ha volgut enllaçar més de vuit anys en política, i que sempre ha tingut la intenció de tornar a fer la seva feina, a les aules de la UdL. "M'agrada i la vull fer", assegura. També defensa una conciliació familiar que trenca amb un perfil d'alcalde plenipotenciari i aposta per la mobilitat de la bicicleta i el caminar. "A peu es veuen les coses d'una altra manera", assevera. La seva propera parada la podrà fer caminant; pujant les escales fins al despatx de l'alcaldia de la Paeria.