23
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
17:11h
La campanya electoral acaba a Lleida amb totes les possibilitats obertes de cara als comicis del diumenge. Fèlix Larrosa, Miquel Pueyo i Toni Postius es disputen l'alcaldia de la capital del Segrià, graner històric del socialisme que vol perllongar la seva hegemonia.
Fèlix Larrosa no ha enfocat bé la campanya; ha renunciat a anar a debats on havia confirmat l'assistència, s'ha mostrat nerviós en l'esgrima dialèctica sempre que ha hagut de confrontar idees amb els altres candidats i no ha sabut vendre la imatge de Paer en cap. Els membres de la seva llista tampoc no han fet un pas endavant per marcar perfil propi, i s'han limitat a complir el tràmit. Al candidat socialista se li ha fet llarga la campanya.
Toni Postius, per la seva banda, ha jugat amb força la carta de la seva candidatura i la de Carles Puigdemont, el candidat per a les europees que pot acostar-li vot. El cap de llista de Junts per Lleida sap de la debilitat de la seva marca electoral i ha volgut suplir aquest fet amb cares i propostes. No li ha sortit malament. Postius està més bregat que fa quatre anys, però no ha estat excessivament punyent contra el govern socialista. Ha preferit una crítica relligada amb el positivisme.
Ángeles Ribes ha buscat una imatge de política de govern després de quatre anys fent el paper de tinent d'alcalde sense ser-ho. Ciutadans aspira a augmentar regidors per forçar l'entrada a un govern de Lleida, i amb aquesta idea ha actuat. Apel·la al vot útil i ha recordat que és diana d'insults a les xarxes socials. La formació taronja sap a quin elector es dirigeix i ha anat a la seva recerca.
Miquel Pueyo ha fet una campanya a la seva imatge i semblança. Més enllà de les propostes, ERC ha volgut donar una imatge tranquila, propera i educada. Ha criticat sense crispar i ha aconseguit que que el candidat anés adquirint una imatge d'alcaldable. La tendència electoral dels republicans va a l'alça de manera que a Pueyo tampoc no li ha calgut arriscar en els debats electorals.
A Rosa Peñafiel l'ha llastat el fet de no poder-se dedicar íntegrament a la campanya electoral per motius de feina. Tot i això, la Crida per Lleida ha anat remuntant la imatge. El número dos de la candidatura, Rubén Cobo, ha substituït amb èxit la primera candidata, però la diferència amb els dos regidors que deixen la Paeria és encara gran. Fa la sensació que la Crida hauria pogut fer millor campanya (i resultats) si Juvillà i Gabarrell haguessin repetit candidatura. Però així és la CUP.
Xavi Palau era la gran incògnita d'aquesta campanya, i ha sorprès més d'un. S'ha basat a parlar de Lleida i quan ha hagut d'atacar als rivals ho ha focalitzat en Fèlix Larrosa i Ángeles Ribes. Palau ha mostrat una imatge de candidat seriós, independent de les direccions del PP i capaç de mantenir diversos debats sobre projectes de ciutat. És nou en política, però no se li ha notat.
Sergi Talamonte del Comú de Lleida ha mantingut el seu perfil. No ha disfressat cap imatge ni discurs i s'ha mostrat convençut que el seu partit pot doblar els dos regidors que té ara. La campanya de la formació ha estat coral com la del 2015, però amb major visibilitat atès que l'han arrencat com a partit amb representació municipal.
Fèlix Larrosa no ha enfocat bé la campanya; ha renunciat a anar a debats on havia confirmat l'assistència, s'ha mostrat nerviós en l'esgrima dialèctica sempre que ha hagut de confrontar idees amb els altres candidats i no ha sabut vendre la imatge de Paer en cap. Els membres de la seva llista tampoc no han fet un pas endavant per marcar perfil propi, i s'han limitat a complir el tràmit. Al candidat socialista se li ha fet llarga la campanya.
Toni Postius, per la seva banda, ha jugat amb força la carta de la seva candidatura i la de Carles Puigdemont, el candidat per a les europees que pot acostar-li vot. El cap de llista de Junts per Lleida sap de la debilitat de la seva marca electoral i ha volgut suplir aquest fet amb cares i propostes. No li ha sortit malament. Postius està més bregat que fa quatre anys, però no ha estat excessivament punyent contra el govern socialista. Ha preferit una crítica relligada amb el positivisme.
Ángeles Ribes ha buscat una imatge de política de govern després de quatre anys fent el paper de tinent d'alcalde sense ser-ho. Ciutadans aspira a augmentar regidors per forçar l'entrada a un govern de Lleida, i amb aquesta idea ha actuat. Apel·la al vot útil i ha recordat que és diana d'insults a les xarxes socials. La formació taronja sap a quin elector es dirigeix i ha anat a la seva recerca.
Miquel Pueyo ha fet una campanya a la seva imatge i semblança. Més enllà de les propostes, ERC ha volgut donar una imatge tranquila, propera i educada. Ha criticat sense crispar i ha aconseguit que que el candidat anés adquirint una imatge d'alcaldable. La tendència electoral dels republicans va a l'alça de manera que a Pueyo tampoc no li ha calgut arriscar en els debats electorals.
A Rosa Peñafiel l'ha llastat el fet de no poder-se dedicar íntegrament a la campanya electoral per motius de feina. Tot i això, la Crida per Lleida ha anat remuntant la imatge. El número dos de la candidatura, Rubén Cobo, ha substituït amb èxit la primera candidata, però la diferència amb els dos regidors que deixen la Paeria és encara gran. Fa la sensació que la Crida hauria pogut fer millor campanya (i resultats) si Juvillà i Gabarrell haguessin repetit candidatura. Però així és la CUP.
Xavi Palau era la gran incògnita d'aquesta campanya, i ha sorprès més d'un. S'ha basat a parlar de Lleida i quan ha hagut d'atacar als rivals ho ha focalitzat en Fèlix Larrosa i Ángeles Ribes. Palau ha mostrat una imatge de candidat seriós, independent de les direccions del PP i capaç de mantenir diversos debats sobre projectes de ciutat. És nou en política, però no se li ha notat.
Sergi Talamonte del Comú de Lleida ha mantingut el seu perfil. No ha disfressat cap imatge ni discurs i s'ha mostrat convençut que el seu partit pot doblar els dos regidors que té ara. La campanya de la formació ha estat coral com la del 2015, però amb major visibilitat atès que l'han arrencat com a partit amb representació municipal.