L'atenció als temporers que arriben a Lleida, un dels debats de les municipals

La Paeria planteja deixar d'oferir serveis com els de dutxes, alimentació i allotjament al col·lectiu i emplaça la Generalitat a prestar-los

Imatge d'un temporer vivint a Lleida
Imatge d'un temporer vivint a Lleida | ACN
Redacció
23 de maig del 2019
Actualitzat a les 11:44h
Les comarques lleidatanes viuen cada estiu l'arribada de temporers per treballar a la campanya de la fruita. Ajuntaments i consells comarcals acumulen l'experiència d'altres anys per atendre les necessitats d'aquestes persones, especialment d'aquelles que arriben sense un contracte de treball.

Tot i això, porten reclamant més recursos per poder desenvolupar aquesta tasca. Així, el Govern ha recuperat enguany els plans d'ocupació per subvencionar la contractació d'unes 45 persones que treballaran en la gestió de les diverses tasques relacionades amb el desenvolupament de la campanya. En el cas de Lleida, la Paeria planteja enguany deixar de prestar, com havia fet altres anys, serveis com els de dutxa, allotjament i d'alimentació a temporers i insta la Generalitat a fer-se càrrec de l'atenció a aquest col·lectiu.

L'Ajuntament de Lleida planteja no prestar aquesta campanya els diferents serveis per als temporers que arriben a la ciutat, tal com portava fent fins ara cada estiu des de l'oficina única d'atenció als temporers, possibilitat que han criticat des d'alguns partits i la plataforma Fruita amb justícia social.

Aquesta oficina, ubicada l'any passat al pavelló 3 de Fira de Lleida, oferia els serveis d'informació, de dutxes, consigna, bugaderia i de rober, que es complementaven amb els d'alimentació que es prestava al menjador municipal i d'allotjament, a l'alberg Jericó. La campanya de la fruita 2018 Lleida va atendre 808 persones, de les quals 717 van gaudir d'allotjament. 

Temporers dormint als carrers i assentaments il·legals

Una problemàtica que porta repetint-se molts estius és la presència de temporers que dormen al carrer en ciutats com és el cas de Lleida o en assentaments il·legals, en poblacions del Baix Segre. Felix Larrosa considera que es tracta d'una situació "absolutament anòmala" i defensa que "no podem permetre que la gent estigui pernoctant als carrers quan té un contracte de treball".

"Quan estem parlant de persones que tenen contractes laborals està molt clara quina és la situació que els ha de protegir: l'oferta d'habitatge per part de qui els contracta, i l'opció personal de buscar un allotjament" i pagar-lo amb els diners que guanya, remarca.