Eleccions municipals 2019

Tàrrega capital del Segarra-Garrigues, un canal amb contradiccions en garantir la seva explotació

Els partits discrepen en l'aposta per l'agroindústria i sumar regants amb nous cultius o finançar al petit productor per garantir el relleu generacional

per Redacció, 21 de maig de 2019 a les 17:43 |
Imatge del canal Segarra-Garrigues | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des de la seva posada en funcionament al juliol de 2009, Tàrrega ha exercit de capital del canal Segarra-Garrigues, una infraestructura hidràulica que es va concebre per regar més de 70.000 hectàrees de la Noguera, la Segarra, l'Urgell, el Segrià i les Garrigues.

L'accés dels agricultors del territori a l'aigua ha estat un problema des de l'inici de la infraestructura i és per aquest motiu que el govern municipal del PDECat va presentar a final de mandat un projecte amb un pressupost de 2,3 milions per promoure el regadiu a través de la cooperació entre conreus i agroindústries. Aquest model ha generat debat entre els partits al consistori, fins al punt que alguns grups com la CUP s'hi oposen perquè només beneficia als "quatre terratinents" de la zona en comptes d'ajudar als petits agricultors a garantir el relleu generacional.


El Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) anomenat Motors per al Segarra-Garrigues, va ser presentat al desembre de l'any passat amb una aposta clara per un nou model d'agricultura intel·ligent i competitiu a través de la innovació aplicada als regadius, la gestió eficient de l'aigua i la transferència de coneixements. El projecte l'impulsa l'Ajuntament conjuntament amb l'IRTA, l'Associació Rural per al Desenvolupament (ACORD), i la Fundació Mas Badia.

L'alcaldessa i ara candidata de Junts per Catalunya (JxCat) a Tàrrega, Rosa Maria Perelló, remarca que van veure aquest projecte com una "oportunitat única" perquè la ciutat exercís de capital econòmica del Segarra-Garrigues, ja que a part de comptar amb la seu del Canal també hi ha les instal·lacions d'Aigües del Segarra-Garrigues, que s'ocupen de la xarxa secundària. El projecte es basa en un programa europeu dirigit a poblacions de més de 20.000 habitants i per optar a la convocatòria de finançament han sumat sinèrgies amb Agramunt i Vilagrassa per arribar a aquesta xifra de població. 

Segons Perelló és un projecte pensat en el futur, "no és una fotografia immediata sinó que és un pas importantíssim en la investigació i recerca", de manera que es preveu fer transferència de coneixements als agricultors i empreses agràries a través de "l'oportunitat que dóna l'aigua per noves produccions, millorar i canviar els cultius perquè siguin més productius".

En aquest sentit, l'alcaldessa i candidata no amaga "l'entusiasme" que desperta el projecte entre l'equip de govern i confia que els altres grups polítics hagin "entès el que és". L'objectiu és en definitiva que els camps de l'entorn del canal siguin més productius amb projectes que tenen el suport de grans empreses com Casa Tarradellas, Borges, Fruits de Ponent i els cellers de la zona vitivinícola de la Vall del Corb.


D'aquesta proposta en destaca l'elevat pressupost, que suma 2,3 milions d'euros, finançats en un 50% a través dels Feder; un 25% de part de la Diputació de Lleida, i la resta prové de l'Ajuntament i les altres entitats que participen del projecte. L'Ajuntament, això sí, és qui exerceix la coordinació i lideratge del programa que es desenvoluparà fins al 2021-2022. Segons Perelló, aquesta és una ''responsabilitat important'' perquè les premisses de la convocatòria "són estrictes".

Discrepàncies en el model del canal entre l'oposició

El candidat de la CUP a Tàrrega, Dani Esqué, critica que el projecte s'hagi presentat tot just a final de la legislatura i que faci una clara aposta per l'agroindústria "deixant de banda el principal problema del canal que és la seva inviabilitat per al petit agricultor".

Des de la formació anticapitalista, que aquest mandat ha estat la principal força a l'oposició a la capital de l'Urgell, consideren que els 2,3 milions de pressupost haurien d'estar exclusivament destinats a finançar l'accés del petit agricultor a l'aigua del canal.

En aquest sentit, lamenten que tot i els més de 1.000 milions que s'han gastat per fer el canal, aquest té una execució del projecte inicial molt baixa i ara es vol invertir perquè en puguin treure rendibilitat els "quatre terratinents i les gran industries agroalimentàries de la zona". 

 

Participació