Un bruixa empoderada protagonitza el cartell de l'Aquelarre de Cervera 2019

La dissenyadora segarrenca Neu Sociats homenatja les dones que han estat perseguides i torturades al llarg de la història

Redacció
09 de maig del 2019
Actualitzat a les 16:41h
L'Aquelarre de Cervera ha presentat el cartell oficial de la 42a edició, una obra de la dissenyadora segarrenca Neu Sociats, en el que una bruixa "lliure, forta i valenta" és la protagonista a través d'un cos femení nu en posició combativa.

El cartell oficial de la festa del foc i de la música de Cervera, que tindrà lloc el 30 i 31 d'agost i 1 de setembre, aposta per un compromís i contingut social i cultural que reivindica la figura de les bruixes al mateix temps que empodera el paper de les dones en la festa. L'objectiu de l'autora, de 24 anys, ha estat fer un homenatge a totes les dones que han estat acusades de bruixeria i que, com a conseqüència, van ser perseguides i torturades.

La imatge de l'Aquelarre 2019 està inspirada en l'heroïna del quadre "La llibertat guiant el poble" de pintor francès del segle XIX Eugène Delacroix. Neu Sociats destaca que un dels missatges que incorpora el cartell és ''allunyar el cos femení de qualsevol connotació sensual o de bellesa, i apropar-lo a la reivindicació i al poder''.

Segons el regidor de l'Aquelarre de Cervera, Marc Llorens, estan molt contents de presentar un cartell en el que una bruixa "forta i valenta" és la protagonista, després de molts anys inspirant essencialment en figures masculins com el diable. Per Llorens, és fonamental recordar sempre que encara que el Mascle Cabró sigui la cara més visible de la festa, un aquelarre és una "reunió i una orgia de bruixes", i per tant, "la nostra festa no tindria sentit sense la figura de la bruixa".

La primera setmana de juny, l'Aquelarre de Cervera es presentarà a Barcelona per explicar els detalls de la programació definitiva de l'edició d'aquest 2019. També la nova col·laboració amb el festival Cruïlla BCN i per explicar l'evolució de la festa durant els darrers quatre anys i la seva implicació amb el teixit associatiu de la capital de la Segarra.