08
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
22:50h
L'Audiència de Lleida ha rebutjat finalment, tal com demanava la fiscalia, que la Generalitat es personi com a acusació popular per defensar tres votants ferits presumptament per agents de la policia espanyola l'1-O a Lleida.
Ja es va pronunciar en aquest sentit, el 28 de gener d'aquest 2019, el jutjat d'instrucció 2 de Lleida, però l'advocat de la Generalitat va recórrer la decisió. Ara, l'Audiència ha desestimat el recurs d'apel·lació i confirma la decisió del jutjat. En la interlocutòria, la Sala al·lega que la Generalitat no pot ser acusació popular per dos motius. El primer, perquè "l'acció pública penal pertany al ministeri fiscal" i el segon, perquè l'acusació popular està reservada als ciutadans i no a les administracions. "L'acusació popular és una concessió a la participació del poble a la Justícia, no a la participació de més poders a la Justícia", afegeix.
La Generalitat va demanar la personació com acusació popular en 25 casos a tot Catalunya: onze a Tarragona, sis a Barcelona, cinc de Girona i tres de Lleida, totes elles causes judicials obertes contra la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per les càrregues de l'1-O.
La personació de la Generalitat com a acusació popular va ser anunciada el 2 d'octubre passat pel president de la Generalitat, Quim Torra, durant el debat de política general al Parlament. Posteriorment, el 18 d'octubre, Artadi va adreçar al Gabinet Jurídic de la Generalitat l'ordre per comparèixer a tots els procediments judicials. Aquest document, incloïa els arguments jurídics per exercir l'acusació.
En aquest escrit, Artadi manifestava que l'1-O els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional "van participar en actuacions violentes i desproporcionades a tot Catalunya, amb una manifesta pertorbació de la pau pública i amb un incompliment de les ordres judicials adreçades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a totes les forces i cossos de seguretat". Segons recordava, la interlocutòria del TSJC sobre la retirada d'urnes preveia que "les mesures adoptades en cap cas podien afectar la normal convivència ciutadana".
Per aquest motiu, la Generalitat considerava "procedent" comparèixer com a acusació popular en totes les investigacions contra les policies estatals "per determinar les persones directament responsables dels fets denunciats, així com qualsevol altra persona que, per la seva relació directa, hagués col·laborat de forma activa i conscient a la comissió del delicte i en fos responsable penal". A Lleida, però, l'Audiència ho ha rebutjat.
Ja es va pronunciar en aquest sentit, el 28 de gener d'aquest 2019, el jutjat d'instrucció 2 de Lleida, però l'advocat de la Generalitat va recórrer la decisió. Ara, l'Audiència ha desestimat el recurs d'apel·lació i confirma la decisió del jutjat. En la interlocutòria, la Sala al·lega que la Generalitat no pot ser acusació popular per dos motius. El primer, perquè "l'acció pública penal pertany al ministeri fiscal" i el segon, perquè l'acusació popular està reservada als ciutadans i no a les administracions. "L'acusació popular és una concessió a la participació del poble a la Justícia, no a la participació de més poders a la Justícia", afegeix.
La Generalitat va demanar la personació com acusació popular en 25 casos a tot Catalunya: onze a Tarragona, sis a Barcelona, cinc de Girona i tres de Lleida, totes elles causes judicials obertes contra la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per les càrregues de l'1-O.
La personació de la Generalitat com a acusació popular va ser anunciada el 2 d'octubre passat pel president de la Generalitat, Quim Torra, durant el debat de política general al Parlament. Posteriorment, el 18 d'octubre, Artadi va adreçar al Gabinet Jurídic de la Generalitat l'ordre per comparèixer a tots els procediments judicials. Aquest document, incloïa els arguments jurídics per exercir l'acusació.
En aquest escrit, Artadi manifestava que l'1-O els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional "van participar en actuacions violentes i desproporcionades a tot Catalunya, amb una manifesta pertorbació de la pau pública i amb un incompliment de les ordres judicials adreçades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a totes les forces i cossos de seguretat". Segons recordava, la interlocutòria del TSJC sobre la retirada d'urnes preveia que "les mesures adoptades en cap cas podien afectar la normal convivència ciutadana".
Per aquest motiu, la Generalitat considerava "procedent" comparèixer com a acusació popular en totes les investigacions contra les policies estatals "per determinar les persones directament responsables dels fets denunciats, així com qualsevol altra persona que, per la seva relació directa, hagués col·laborat de forma activa i conscient a la comissió del delicte i en fos responsable penal". A Lleida, però, l'Audiència ho ha rebutjat.