06
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
11:19h
Junts per la Seu lluitarà per mantenir una alcaldia que ara està en mans d'Albert Batalla, el qual governa en minoria i no optarà a la reelecció. El seu candidat, Jordi Fàbrega, es disputa el càrrec amb set partits polítics més, entre els quals hi ha Ciutadans i VOX, que s'hi presenten per primer cop.
Compromís x La Seu, amb vincles amb el PSC, aposta per mantenir Òscar Ordeig al capdavant i busca recuperar el que havia estat, fins l'any 2003, un dels seus feus històrics. També repeteix el candidat d'ERC, Francesc Viaplana, que puntualment ha donat suport a un executiu municipal que ha aconseguit reduir la xifra de deute a la meitat en els darrers deu anys i que espera situar-la en sis milions d'euros a finals de 2019.
L'equip de govern encapçalat per Albert Batalla ha rebaixat el deute municipal a la meitat en deu anys, ja que al 2008 era de 15,5 milions d'euros i al tancament del passat exercici es situava en els 8,2. L'objectiu és que la xifra continuï baixant fins als poc més de 6 milions d'euros a finals de 2019, el que significarà que la ràtio d'endeutament estarà al 47,2 per cent. En aquest mateix període, destaca que la meitat dels 21,5 MEUR d'inversions han arribat mitjançant subvencions i la resta, a parts iguals, per via del préstec bancari o recursos propis.
El consistori que surti dels comicis municipals haurà d'elaborar els futurs pressupostos, després de les dificultats que hi ha hagut en aquest mandat -amb un govern en minoria- per aprovar-los, ja que els de 2017 es van haver de prorrogar i en el cas dels de 2018 van tirar endavant amb l'abstenció d'ERC. El fet que s'hi presentin vuit candidatures, més de les que tradicionalment ho feien en eleccions municipals anteriors, pot influir en la futura composició de l'ajuntament.
Una de les reivindicacions principals del municipi i la seva àrea d'influència més propera té a veure amb l'increment d'especialitats mèdiques al Sant Hospital. També s'està a l'espera que Salut construeixi un nou CAP en el solar on, fins fa un any, hi havia el magatzem de les brigades municipals, el que implicarà que tots dos equipaments sanitaris guanyin espai. Mentre, la Catedral de Santa Maria d'Urgell aspira, conjuntament amb el Castell de Foix i onze monuments d'Andorra, a entrar a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.
Els comicis més disputats a la Seu, amb vuit candidatures
Batalla, que tanca la llista de Junts per la Seu, va decidir fa un any que no es tornaria a presentar com a alcalde. El seu relleu al capdavant d'aquesta candidatura l'ocupa el pediatre Jordi Fàbrega, que s'estrena en l'àmbit polític tot i que després de l'1-O va tenir un paper transcendent pel fet d'exercir de portaveu d'una plataforma en defensa de l'escola catalana, la qual va sorgir arran de l'acusació d'un delicte d'incitació a l'odi a vuit mestres de la Seu d'Urgell.
Si l'equip de govern va obtenir set regidors a les eleccions de 2015 i ara aspira a consolidar-los o, fins i tot, augmentar-los, el segon grup municipal, Compromís X La Seu, en treia sis i veu aquests comicis com una oportunitat per intentar recuperar l'alcaldia. De fet, el PSC l'ostentava des de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, primer a través de la candidatura de Redreçament i Progrés i des de l'any 83 i durant dues dècades a través del batlle socialista Joan Ganyet, que ara tanca l'actual llista d'una formació a la qual també hi dona suport Podem.
Mentre, ERC, que puntualment ha donat suport a l'equip de govern de la Seu d'Urgell, torna a posar al capdavant a Francesc Viaplana, el qual es va presentar per primer cop la legislatura passada i va aconseguir que la seva formació assolís els tres regidors. A més, des de les eleccions del 21-D, és diputat al Parlament de Catalunya. Per la seva banda, a la CUP, que ara compta amb un regidor, la llista l'encapçala Xènia Antona i l'actual portaveu del grup municipal, Pau Lozano, passa a ocupar el quart lloc després que ell mateix renunciés a ser-ne l'alcaldable.
Per la seva banda, el Partit Popular i els ecosocialistes, que van perdre la seva representació al consistori a les eleccions del 2015, esperen tornar a entrar a formar part de la composició política de l'ajuntament que surti després dels comicis. En aquest sentit, La Seu en Comú pren el relleu d'Entesa x La Seu, una marca electoral d'esquerres que, entre d'altres, aglutina membres de l'antiga ICV-EUiA.
Aquestes dues formacions, cadascuna de les quals havia obtingut un regidor en els comicis de 2007 i 2011, entren en la pugna per la representativitat amb dos partits que no s'havien presentat fins ara a la capital alturgellenca: Ciutadans i VOX, els quals han irromput amb força al Congrés dels Diputats.
Compromís x La Seu, amb vincles amb el PSC, aposta per mantenir Òscar Ordeig al capdavant i busca recuperar el que havia estat, fins l'any 2003, un dels seus feus històrics. També repeteix el candidat d'ERC, Francesc Viaplana, que puntualment ha donat suport a un executiu municipal que ha aconseguit reduir la xifra de deute a la meitat en els darrers deu anys i que espera situar-la en sis milions d'euros a finals de 2019.
L'equip de govern encapçalat per Albert Batalla ha rebaixat el deute municipal a la meitat en deu anys, ja que al 2008 era de 15,5 milions d'euros i al tancament del passat exercici es situava en els 8,2. L'objectiu és que la xifra continuï baixant fins als poc més de 6 milions d'euros a finals de 2019, el que significarà que la ràtio d'endeutament estarà al 47,2 per cent. En aquest mateix període, destaca que la meitat dels 21,5 MEUR d'inversions han arribat mitjançant subvencions i la resta, a parts iguals, per via del préstec bancari o recursos propis.
El consistori que surti dels comicis municipals haurà d'elaborar els futurs pressupostos, després de les dificultats que hi ha hagut en aquest mandat -amb un govern en minoria- per aprovar-los, ja que els de 2017 es van haver de prorrogar i en el cas dels de 2018 van tirar endavant amb l'abstenció d'ERC. El fet que s'hi presentin vuit candidatures, més de les que tradicionalment ho feien en eleccions municipals anteriors, pot influir en la futura composició de l'ajuntament.
Una de les reivindicacions principals del municipi i la seva àrea d'influència més propera té a veure amb l'increment d'especialitats mèdiques al Sant Hospital. També s'està a l'espera que Salut construeixi un nou CAP en el solar on, fins fa un any, hi havia el magatzem de les brigades municipals, el que implicarà que tots dos equipaments sanitaris guanyin espai. Mentre, la Catedral de Santa Maria d'Urgell aspira, conjuntament amb el Castell de Foix i onze monuments d'Andorra, a entrar a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.
Els comicis més disputats a la Seu, amb vuit candidatures
Batalla, que tanca la llista de Junts per la Seu, va decidir fa un any que no es tornaria a presentar com a alcalde. El seu relleu al capdavant d'aquesta candidatura l'ocupa el pediatre Jordi Fàbrega, que s'estrena en l'àmbit polític tot i que després de l'1-O va tenir un paper transcendent pel fet d'exercir de portaveu d'una plataforma en defensa de l'escola catalana, la qual va sorgir arran de l'acusació d'un delicte d'incitació a l'odi a vuit mestres de la Seu d'Urgell.
Si l'equip de govern va obtenir set regidors a les eleccions de 2015 i ara aspira a consolidar-los o, fins i tot, augmentar-los, el segon grup municipal, Compromís X La Seu, en treia sis i veu aquests comicis com una oportunitat per intentar recuperar l'alcaldia. De fet, el PSC l'ostentava des de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, primer a través de la candidatura de Redreçament i Progrés i des de l'any 83 i durant dues dècades a través del batlle socialista Joan Ganyet, que ara tanca l'actual llista d'una formació a la qual també hi dona suport Podem.
Mentre, ERC, que puntualment ha donat suport a l'equip de govern de la Seu d'Urgell, torna a posar al capdavant a Francesc Viaplana, el qual es va presentar per primer cop la legislatura passada i va aconseguir que la seva formació assolís els tres regidors. A més, des de les eleccions del 21-D, és diputat al Parlament de Catalunya. Per la seva banda, a la CUP, que ara compta amb un regidor, la llista l'encapçala Xènia Antona i l'actual portaveu del grup municipal, Pau Lozano, passa a ocupar el quart lloc després que ell mateix renunciés a ser-ne l'alcaldable.
Per la seva banda, el Partit Popular i els ecosocialistes, que van perdre la seva representació al consistori a les eleccions del 2015, esperen tornar a entrar a formar part de la composició política de l'ajuntament que surti després dels comicis. En aquest sentit, La Seu en Comú pren el relleu d'Entesa x La Seu, una marca electoral d'esquerres que, entre d'altres, aglutina membres de l'antiga ICV-EUiA.
Aquestes dues formacions, cadascuna de les quals havia obtingut un regidor en els comicis de 2007 i 2011, entren en la pugna per la representativitat amb dos partits que no s'havien presentat fins ara a la capital alturgellenca: Ciutadans i VOX, els quals han irromput amb força al Congrés dels Diputats.