perfil

​Joan Planellas, l'arquebisbe que es va enfrontar a Boadella per una estelada

El nomenament d'un sacerdot de línia catalanista enfurisma els sectors més conservadors de l'Església

per Pep Martí , Tarragona , 5 de maig de 2019 a les 23:37 |
Jaume Planella , nou arquebisbe de Tarragona, durant la roda de premsa d'aquest dissabte. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La designació pel papa Francesc de Joan Planellas com a nou arquebisbe de Tarragona ha aixecat polseguera entre els sectors més conservadors i espanyolistes de l'Església i alguns mitjans han destacat un enfrontament que va mantenir el setembre del 2015 amb la família Boadella per una estelada penjada a Jafre, un dels pobles de l'Empordà dels quals era rector fins ara. La família d'Albert Boadella, autoproclamat president de Tabàrnia, es va ofendre. 

La dona del còmic, Dolors Caminal, va escriure al bisbe de Girona, Francesc Pardo, per protestar per l'estelada al campanar i perquè les campanes havien sonat a les 17,14 hores. El prelat es va oferir a tenir una reunió amb ella, però Dolors Caminal va exigir explicacions públiques. Planellas, directament al·ludit, va explicar en aquell moment que s'havia penjat l'estelada perquè el poble li ho havia demanat i que si la família Boadella volia, era lliure de penjar la bandera espanyola a casa seva. 


El nomenament de Planellas, a qui fonts eclesiàstiques qualifiquen de "fermament catalanista, però no radical", ha sorprès tothom i té una gran significació. S'havia especulat amb molts noms i procedències per ocupar la seu tarragonina. La designació de Planellas envia molts senyals. Veiem-ne algunes.  

Un premi als capellans gironins


Amb la designació de Planellas, es posa fi al que ha semblat una estigmatització de l'Església gironina des de sectors conservadors. Els sacerdots de les comarques de Girona han estat vistos com uns díscols i uns "separatistes" i han tingut mala premsa en molts despatxos vaticans, sovint animada des de cercles polítics i religiosos madrilenys. Ara això ha canviat.

Un reconeixement a la teologia 


A banda de rector de parròquia, Planellas és un intel·lectual i era degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. També durant molts anys, la teologia ha estat vista amb desconfiança des de Roma, on només tenien vara alta determinats teòlegs forjats a l'escalf de Joseph Ratzinger. Això sembla haver quedat enrere.

La mà d'Omella

En el nomenament del nou arquebisbe de Tarragona hi ha la mà de Juan José Omella, cardenal arquebisbe de Barcelona i membre de la Congregació dels Bisbes, l'àrea que prepara els nomenaments episcopals a tot el món. Molts ulls de l'Església catalana estaven posats en Omella. Amb aquest moviment, l'arquebisbe de Barcelona fa una aposta valenta per l'Església catalana.

Tarragona no és un feu de l'Opus

Un altre fet que cal destacar és que Tarragona no és "la seu episcopal de l'Opus". De l'Obra és Jaume Pujol, l'actual arquebisbe, que es jubila als 75 anys i que deixa Tarragona amb una imatge de discreció i respectat per la gent de l'arxidiòcesi. Hi havia la incògnita de si l'Opus conservaria l'arquebisbat.  

La substitució de Jaume Pujol

El papa Francesc ha nomenat aquest dissabte el capellà Joan Planellas com a nou arquebisbe de Tarragona en substitució de Jaume Pujol, que va presentar al febrer la seva renúncia en fer els 75 anys, com marca el codi de dret canònic. Així s'ha donat a conèixer aquest migdia en dues rodes de premsa simultànies a Girona i Tarragona.

Planellas és rector de Jafre, Garrigoles, Colomers, Foixà, Rupià i la Sala, administrador parroquial de la Tallada d'Empordà o Marenyà i, des del 2015, és degà de la Facultat de Teologia de Catalunya. En declaracions als mitjans, Planellas ha volgut fer arribar l'agraïment a l'església de Girona, ciutat on no només va néixer, sinó on també va iniciar-se en la "fe cristiana". L'ordenació episcopal i presa de possessió serà el 8 de juny.

Nascut a Girona el 7 de novembre de 1955, Planellas va ser ordenat diaca a l'església parroquial de Verges el 1981 i ordenat prevere a l'església parroquial de Santa Maria de Banyoles el 1982. Va cursar els estudis al Seminari Diocesà de Girona del 1968 al 1979 i a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma del 1979 al 1981 i del 21003 al 2004, on es va llicenciar i doctorar en Teologia Dogmàtica.

Entre altres responsabilitats, del 1996 al 2002 va ser el rector del Seminari Diocesà de Girona, d'on també en va ser professor de Teologia Dogmàtica. Paral·lelament, del 1997 al 1998 va ser director de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. L'any 2008 va ser nomenat Canonge del Capítol de la Catedral de Girona i, des del 2013, és membre del Consell Presbiteral.

L'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va anunciar a principis de febrer que presentava la renúncia en fer els 75 anys, tal com marca el codi de dret canònic. El relleu arriba en plena polèmica pels casos d'abusos a menors i la destitució de dos rectors.

 

Participació