La guineu

Tot el galliner l'esperava alerta cada vespre. Junts, galls i gallines, havien disposat tots els sistemes de protecció i alarma. Corria la veu que no tenia pietat i que quan se li posava entre cella i bigotis, l'escollida havia begut oli.

Sigilosament entrava i fitava a banda i banda entre els coc-cocs nerviosos. Es passejava entre menjadores, galledes i espantadisses criatures que, sabent el que un dia o altre els esperava, sempre confiaven que fos més tard que d'hora i que, aquella nit tampoc, no els toqués a elles. Però sempre arribava el moment.

Acorralada en un racó, l'enxampava amb un moviment ràpid i precís. Engrapada sense pietat, les recomptava totes per assegurar-se, l'endemà, que aquella nit no havia tret el nas la maleïda guineu. I se'n tornava a casa on la cassola ja era a punt.