25
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
23:42h
Montse Mínguez (1976) vol canviar l'Ajuntament de Lleida pel Congrés dels diputats. La candidata socialista juga amb el vent a favor de les enquestes per afrontar el repte de recuperar l'escó que la formació va perdre a les eleccions del 2016. Reclama el "vot útil" pel PSOE davant l'amenaça de la ultradreta, alhora que carrega contra Cs per haver "abraçat" les tesis de Vox i haver vetat el seu partit. Assegura que el conflicte català s'ha de resoldre amb diàleg i acords dins la llei, i tanca la porta al referèndum pactat; "Ho ha dit Pedro Sánchez, i quan diu no és que no", rebla.
- Parlem de pactes. Si el PSOE guanya les eleccions voldran pactar amb Cs?
- És la gran pregunta. Primer s’han de fer les eleccions i després ja valorarem els resultats que surtin de les urnes. No em puc aventurar a fer pronòstics perquè les majories poden ser diferents al que ens podem pensar basant-nos en les enquestes. D’altra banda, també hem de tenir en compte que els executius en minoria poden governar sense necessitat d’establir acords de legislatura.
- És complicat que un partit tingui una majoria prou gran per governar en solitari. Vostè a qui prefereix; Albert Rivera o Pablo Iglesias?
- Em sembla lamentable que Cs marqui un cordó sanitari amb el PSOE i que al mateix temps s’abraci a la ultradreta, que pot arribar a governar aquest país. El risc existeix. Per això reclamem el vot útil per a Pedro Sánchez, perquè o ell és president o ho serà Casado amb Cs i Vox amb el seu discurs de l’odi.
- Rivera diu que no vol pactar amb el PSOE.
- Li estén la mà al PP per fer de Pablo Casado el nou president. La campanya que nosaltres hem fet ha estat en positiu per buscar que l’elector indecís es decanti per la nostra opció. A Catalunya li convé que guanyi Pedro Sánchez, ho diu gent com Andreu Mas-Colell o Marta Pascal.
- Vox ha fragmentat la dreta. Electoralment parlant ha estat un bon aliat dels socialistes.
- No ho sé. Entre tots han fet bo Mariano Rajoy. La dreta està vivint un escenari conegut per les esquerres, que estan acostumades a competir entre elles. El discurs de Vox ha radicalitzat PP i Cs, i això és perillós. La gent ha de ser-ne conscient i mobilitzar-se, perquè les propostes passen per retallar pensions, suprimir autonomies, aplicar l’article 155...
- Per quina raó creu que creix la ultradreta a Espanya?
- Els creixements personals i familiars són diferents, i en èpoques de crisi aquesta diferència es fa més evident. Les desigualtats augmenten, i en aquest context és on els missatges populistes troben adeptes. La gent s’apunta als discursos simples i alarmistes, i no només a Espanya. Ja hem vist casos a Itàlia, Estats Units, Brasil... per lluitar contra això cal fer confiança als partits que posen les persones al centre amb polítiques progressistes.
- La crisi catalana també ha ajudat fer créixer aquesta ultradreta, defensora de la unitat d’Espanya.
- Els discursos de confrontació fa massa temps que els veiem, i han acabat dividint el país. Els hi surt a compte a partits com Vox, però també als independentistes. No es pot entendre Espanya sense observar la realitat dels territoris, i hem de ser valents per afrontar el problema i trobar acords a través del diàleg. La dreta vol excloure una part dels catalans, els independentistes ho volen fer amb l’altra, i nosaltres pretenem unir aquest país i convertir-lo de nou amb allò que era i que ha perdut; un país emprenedor i exportador de talent. Volem fer entrar al diàleg a totes aquelles persones que no se senten pròpia la Constitució espanyola.
- En què es basa per dir que els independentistes exclouen?
- El Govern de la Generalitat no governa perquè només està pendent del discurs independentista i d’una guerra de banderes absurda. La situació s’ha enquistat, a part, perquè no hi ha hagut diàleg entre Catalunya i l’estat, que han estat set anys sense parlar.
- Vostè va dir que Quim Torra no era el president de Catalunya, sinó que ho era de la Generalitat.
- Perquè només és president d’una part dels catalans. És un activista. No havia vist mai una cosa igual. L’executiu de Torra hauria de fer el mateix que el que fem a la Paeria, que és governar per a tothom, i no ho fa.
- A Catalunya hi ha un problema de convivència?
- Ho veiem cada dia. Que si ara es retiren pancartes, que si ara es cremen coses... la confrontació és visible i s’ha d’acabar. És un dels reptes que té Pedro Sánchez. Volia erradicar la corrupció al govern espanyol i impulsar una regeneració democràtica i ara ha de treballar per rebaixar la crispació que hi ha al país. Tothom hi ha de posar de la seva part.
- Parlen de diàleg amb Catalunya però no s’acaba de concretar cap on ha d’anar. Sembla que hi ha poca valentia per afrontar el problema català.
- Jo he sentit un missatge conciliador per part del PSOE. Es pot parlar de moltes qüestions sense generar cap crisi, i el que tenim clar és que el futur d’un país no es pot decidir llençant una moneda a l’aire. Podemos aposta per un referèndum pactat, però amb quina pregunta? Perquè potser si féssim votar a la gent sobre més finançament també hi estarien d'acord.
- El moviment independentista ha deixat clar què vol. Vostès com ho pensen resoldre?
- Dialogant i pactant dins del marc de la llei. Vostè em coneix i sap que sóc una persona de diàleg i acord, i a la Paeria ho he fet molts cops. Al final si dos tenen ganes de parlar i de negociar, ho fan sabent que sempre s’haurà de cedir en alguna cosa.
- El diàleg descarrila d’entrada, perquè els independentistes volen parlar d’un referèndum i vostès ja diuen que no es farà. La negociació queda descavalcada.
- Després dels fets de la tardor del 2017 s’ha demostrat que la independència no és possible. Els polítics independentistes van forçar la màquina fins al punt de saltar-se les lleis i dividir el país.
- Alguns candidats diuen que l’estat haurà d’acordar tard o d’hora un referèndum. La gent que ho vol no deixarà de demanar-lo.
- De referèndum no n’hi haurà. Ho ha deixat clar Pedro Sánchez, i quan ell diu que no és que no. Els socialistes ho tenim molt clar. Cal buscar un acord que ens uneixi.
- El procés ha mort?
- No ho sé, pregunti-ho als processistes. La sensació que tinc és que la gent està cansada del bloqueig, i que l’independentisme no té més camí per recórrer. També penso que no hi ha cap motiu per aplicar ara l’article 155. Qui ho proposa és que no coneix la realitat.
- Espanya és un país on hi ha presos polítics?
- Hi ha polítics presos perquè es van saltar les lleis. El que va passar al Parlament va ser molt greu. Es va dividir la societat i les institucions catalanes van perdre el prestigi. Els presos estan ara en un judici i cal que la justícia treballi amb la independència que té.
- I què en pensa sobre si s’haurien d’indultar si acaben essent condemnats?
- Potser no els condemnen. Deixem que la justícia treballi. A part, es parla d’aquesta qüestió obviant que els mateixos processats no han demanat l’indult i que tampoc ho faran perquè no es consideren culpables de res.
- Què és Catalunya per vostè?
- Una nació. Un país dins d’un altre país, que és Espanya. Té totes les característiques per ser-ho.
- S’acusa TV3 de fer propaganda independentista. Hi està d’acord?
- No ho sé. Tenim la sort que tenim molta varietat televisiva i llibertat d’expressió. Si els missatges i els comportaments no t’agraden pots canviar de canal. El que diuen de TV3 també ho diuen de TVE o de la Sexta.
- Mira TV3 vostè?
- Sí, el programa de cuina, que és l’únic on no surt Puigdemont! (riu).
- Què s’hi juga Lleida en aquestes eleccions?
- Tenim un problema amb la despoblació. Aquesta qüestió afecta la demarcació i cal posar-hi solució. La gent marxa dels pobles per anar a les grans ciutats. El nostre territori és extens i complex.
- Com s’afronta el despoblament rural?
- La manca d’infraestructures és una de les causes d’aquests problema. No pot ser que hi hagi municipis sense un caixer automàtic, un supermercat o amb uns serveis mèdics lluny, perquè la gent acaba marxant. Hem de ser-ne conscients i adaptar les lleis al territori. Una normativa pot funcionar a Madrid o Barcelona, però no a un poble del Pirineu.
- Quines infraestructures lleidatanes necessiten inversió prioritària?
- La connexió viària amb el Pirineu, la N-230, la que ens connecta amb el port de Tarragona... Lleida està ben situada al mapa, però cal dotar-la de bones infraestructures per augmentar la seva potencialitat. El govern del PP havia promès moltes partides pressupostàries, però la majoria no s’han executat.
- El PSOE plantejava un pressupost més baix que els del PP.
- Però eren reals. En els pressupostos hem d’analitzar l’execució final. El Power Point ho aguanta tot, però la realitat és diferent.
- Què proposa per a l’agricultura?
- És important que les matèries primeres tinguin un procés de transformació. Cal posar valor afegit a la molta producció que tenim al nostre territori.
- I el relleu generacional?
- La mitjana d’edat és força alta, i això s’ha de revertir en els propers anys. Fins ara l’entrada a l’agricultura ha estat plena de dificultats com la d’una pressió fiscal alta. La gent ha de veure oportunitats en l’agricultura.
- Vostè ha estat regidora de la Paeria durant 16 anys. Com valora aquest periple?
- Ha estat una etapa molt enriquidora. He tingut la responsabilitat d’Hisenda i he intentat fer ua fiscalitat social. Els anys que he passat a l’Ajuntament de Lleida m’han donat l’oportunitat de fer-me una política plural, que ha dialogat i pactat amb totes les formacions. Pensem que és fàcil però no ho és.
- Tinc la sensació que l’oportunitat d’anar a Madrid ha estat una excusa per acabar la seva etapa al consistori, que ja tenia decidida.
- Quan em van oferir la possibilitat de liderar la llista de les generals no vaig pensar més en el meu futur a la Paeria. Sí que he tingut clar que un polític no pot tenir més d’un càrrec, perquè sinó no pot arribar a tot i no acaba fent bé la feina.
- Parlem de pactes. Si el PSOE guanya les eleccions voldran pactar amb Cs?
- És la gran pregunta. Primer s’han de fer les eleccions i després ja valorarem els resultats que surtin de les urnes. No em puc aventurar a fer pronòstics perquè les majories poden ser diferents al que ens podem pensar basant-nos en les enquestes. D’altra banda, també hem de tenir en compte que els executius en minoria poden governar sense necessitat d’establir acords de legislatura.
- És complicat que un partit tingui una majoria prou gran per governar en solitari. Vostè a qui prefereix; Albert Rivera o Pablo Iglesias?
- Em sembla lamentable que Cs marqui un cordó sanitari amb el PSOE i que al mateix temps s’abraci a la ultradreta, que pot arribar a governar aquest país. El risc existeix. Per això reclamem el vot útil per a Pedro Sánchez, perquè o ell és president o ho serà Casado amb Cs i Vox amb el seu discurs de l’odi.
- Rivera diu que no vol pactar amb el PSOE.
- Li estén la mà al PP per fer de Pablo Casado el nou president. La campanya que nosaltres hem fet ha estat en positiu per buscar que l’elector indecís es decanti per la nostra opció. A Catalunya li convé que guanyi Pedro Sánchez, ho diu gent com Andreu Mas-Colell o Marta Pascal.
A Catalunya li convé que guanyi Pedro Sánchez, ho diu gent com Andreu Mas-Colell o Marta Pascal
- Vox ha fragmentat la dreta. Electoralment parlant ha estat un bon aliat dels socialistes.
- No ho sé. Entre tots han fet bo Mariano Rajoy. La dreta està vivint un escenari conegut per les esquerres, que estan acostumades a competir entre elles. El discurs de Vox ha radicalitzat PP i Cs, i això és perillós. La gent ha de ser-ne conscient i mobilitzar-se, perquè les propostes passen per retallar pensions, suprimir autonomies, aplicar l’article 155...
- Per quina raó creu que creix la ultradreta a Espanya?
- Els creixements personals i familiars són diferents, i en èpoques de crisi aquesta diferència es fa més evident. Les desigualtats augmenten, i en aquest context és on els missatges populistes troben adeptes. La gent s’apunta als discursos simples i alarmistes, i no només a Espanya. Ja hem vist casos a Itàlia, Estats Units, Brasil... per lluitar contra això cal fer confiança als partits que posen les persones al centre amb polítiques progressistes.
- La crisi catalana també ha ajudat fer créixer aquesta ultradreta, defensora de la unitat d’Espanya.
- Els discursos de confrontació fa massa temps que els veiem, i han acabat dividint el país. Els hi surt a compte a partits com Vox, però també als independentistes. No es pot entendre Espanya sense observar la realitat dels territoris, i hem de ser valents per afrontar el problema i trobar acords a través del diàleg. La dreta vol excloure una part dels catalans, els independentistes ho volen fer amb l’altra, i nosaltres pretenem unir aquest país i convertir-lo de nou amb allò que era i que ha perdut; un país emprenedor i exportador de talent. Volem fer entrar al diàleg a totes aquelles persones que no se senten pròpia la Constitució espanyola.
- En què es basa per dir que els independentistes exclouen?
- El Govern de la Generalitat no governa perquè només està pendent del discurs independentista i d’una guerra de banderes absurda. La situació s’ha enquistat, a part, perquè no hi ha hagut diàleg entre Catalunya i l’estat, que han estat set anys sense parlar.
- Vostè va dir que Quim Torra no era el president de Catalunya, sinó que ho era de la Generalitat.
- Perquè només és president d’una part dels catalans. És un activista. No havia vist mai una cosa igual. L’executiu de Torra hauria de fer el mateix que el que fem a la Paeria, que és governar per a tothom, i no ho fa.
- A Catalunya hi ha un problema de convivència?
- Ho veiem cada dia. Que si ara es retiren pancartes, que si ara es cremen coses... la confrontació és visible i s’ha d’acabar. És un dels reptes que té Pedro Sánchez. Volia erradicar la corrupció al govern espanyol i impulsar una regeneració democràtica i ara ha de treballar per rebaixar la crispació que hi ha al país. Tothom hi ha de posar de la seva part.
- Parlen de diàleg amb Catalunya però no s’acaba de concretar cap on ha d’anar. Sembla que hi ha poca valentia per afrontar el problema català.
- Jo he sentit un missatge conciliador per part del PSOE. Es pot parlar de moltes qüestions sense generar cap crisi, i el que tenim clar és que el futur d’un país no es pot decidir llençant una moneda a l’aire. Podemos aposta per un referèndum pactat, però amb quina pregunta? Perquè potser si féssim votar a la gent sobre més finançament també hi estarien d'acord.
- El moviment independentista ha deixat clar què vol. Vostès com ho pensen resoldre?
- Dialogant i pactant dins del marc de la llei. Vostè em coneix i sap que sóc una persona de diàleg i acord, i a la Paeria ho he fet molts cops. Al final si dos tenen ganes de parlar i de negociar, ho fan sabent que sempre s’haurà de cedir en alguna cosa.
- El diàleg descarrila d’entrada, perquè els independentistes volen parlar d’un referèndum i vostès ja diuen que no es farà. La negociació queda descavalcada.
- Després dels fets de la tardor del 2017 s’ha demostrat que la independència no és possible. Els polítics independentistes van forçar la màquina fins al punt de saltar-se les lleis i dividir el país.
- Alguns candidats diuen que l’estat haurà d’acordar tard o d’hora un referèndum. La gent que ho vol no deixarà de demanar-lo.
- De referèndum no n’hi haurà. Ho ha deixat clar Pedro Sánchez, i quan ell diu que no és que no. Els socialistes ho tenim molt clar. Cal buscar un acord que ens uneixi.
Després dels fets de la tardor del 2017 s’ha demostrat que la independència no és possible. Els polítics independentistes van forçar la màquina fins al punt de saltar-se les lleis i dividir el país
- El procés ha mort?
- No ho sé, pregunti-ho als processistes. La sensació que tinc és que la gent està cansada del bloqueig, i que l’independentisme no té més camí per recórrer. També penso que no hi ha cap motiu per aplicar ara l’article 155. Qui ho proposa és que no coneix la realitat.
- Espanya és un país on hi ha presos polítics?
- Hi ha polítics presos perquè es van saltar les lleis. El que va passar al Parlament va ser molt greu. Es va dividir la societat i les institucions catalanes van perdre el prestigi. Els presos estan ara en un judici i cal que la justícia treballi amb la independència que té.
A Espanya hi ha polítics presos perquè es van saltar les lleis. El que va passar al Parlament de Catalunya va ser molt greu
- I què en pensa sobre si s’haurien d’indultar si acaben essent condemnats?
- Potser no els condemnen. Deixem que la justícia treballi. A part, es parla d’aquesta qüestió obviant que els mateixos processats no han demanat l’indult i que tampoc ho faran perquè no es consideren culpables de res.
- Què és Catalunya per vostè?
- Una nació. Un país dins d’un altre país, que és Espanya. Té totes les característiques per ser-ho.
- S’acusa TV3 de fer propaganda independentista. Hi està d’acord?
- No ho sé. Tenim la sort que tenim molta varietat televisiva i llibertat d’expressió. Si els missatges i els comportaments no t’agraden pots canviar de canal. El que diuen de TV3 també ho diuen de TVE o de la Sexta.
- Mira TV3 vostè?
- Sí, el programa de cuina, que és l’únic on no surt Puigdemont! (riu).
- Què s’hi juga Lleida en aquestes eleccions?
- Tenim un problema amb la despoblació. Aquesta qüestió afecta la demarcació i cal posar-hi solució. La gent marxa dels pobles per anar a les grans ciutats. El nostre territori és extens i complex.
- Com s’afronta el despoblament rural?
- La manca d’infraestructures és una de les causes d’aquests problema. No pot ser que hi hagi municipis sense un caixer automàtic, un supermercat o amb uns serveis mèdics lluny, perquè la gent acaba marxant. Hem de ser-ne conscients i adaptar les lleis al territori. Una normativa pot funcionar a Madrid o Barcelona, però no a un poble del Pirineu.
- Quines infraestructures lleidatanes necessiten inversió prioritària?
- La connexió viària amb el Pirineu, la N-230, la que ens connecta amb el port de Tarragona... Lleida està ben situada al mapa, però cal dotar-la de bones infraestructures per augmentar la seva potencialitat. El govern del PP havia promès moltes partides pressupostàries, però la majoria no s’han executat.
- El PSOE plantejava un pressupost més baix que els del PP.
- Però eren reals. En els pressupostos hem d’analitzar l’execució final. El Power Point ho aguanta tot, però la realitat és diferent.
- Què proposa per a l’agricultura?
- És important que les matèries primeres tinguin un procés de transformació. Cal posar valor afegit a la molta producció que tenim al nostre territori.
- I el relleu generacional?
- La mitjana d’edat és força alta, i això s’ha de revertir en els propers anys. Fins ara l’entrada a l’agricultura ha estat plena de dificultats com la d’una pressió fiscal alta. La gent ha de veure oportunitats en l’agricultura.
- Vostè ha estat regidora de la Paeria durant 16 anys. Com valora aquest periple?
- Ha estat una etapa molt enriquidora. He tingut la responsabilitat d’Hisenda i he intentat fer ua fiscalitat social. Els anys que he passat a l’Ajuntament de Lleida m’han donat l’oportunitat de fer-me una política plural, que ha dialogat i pactat amb totes les formacions. Pensem que és fàcil però no ho és.
- Tinc la sensació que l’oportunitat d’anar a Madrid ha estat una excusa per acabar la seva etapa al consistori, que ja tenia decidida.
- Quan em van oferir la possibilitat de liderar la llista de les generals no vaig pensar més en el meu futur a la Paeria. Sí que he tingut clar que un polític no pot tenir més d’un càrrec, perquè sinó no pot arribar a tot i no acaba fent bé la feina.