La banda

Són els més temuts de la contrada. Diuen que un dia el més alt va fer no-sé-què a no-sé-qui i que, de mentres, el més rodanxó s'ho mirava sorneguer.

Expliquen, també, que un dia d'estiu d'aquells de molta calor, el més menut d'orelles llargues va banyar-se despullat a la bassa del poble mentres totes les senyores passaven, a passets ràpids i ulls clavats a terra, camí de missa. I si les mirades matéssin, el de la gorra de llana i el del barret anglès, haurien enterrat a mitja comarca. Això és el que molts diuen, però cap d'ells mai n'havia estat testimoni.