Entrevista

Jordi Turull: «El marc mental del mal menor en els pactes a Espanya ja l'hem superat»

El candidat de JxCat per Lleida insta l'independentisme a ser "el màxim de forts" el 28-A i recomana a Pedro Sánchez vestir-se d’"estadista" per fer "el camí del diàleg de debò més pla"

per Àlvar Llobet, 19 d'abril de 2019 a les 19:22 |
Jordi Turull | Adrià Costa
Jordi Turull (Parets del Vallès, 1966) no pot fer campanya com voldria. Empresonat a Soto del Real i jutjat al Tribunal Suprem, el candidat de Junts per Catalunya (JxCat) per la demarcació de Lleida demana no normalitzar la situació dels dirigents independentistes reclosos i fixa posició sobre la legislatura que s'obrirà a Espanya després de les eleccions del 28 d'abril. Per Turull, el marc mental del mal menor -un govern de Pedro Sánchez per evitar un executiu de l'extrema dreta- és de doble tall, perquè implica caure altre cop en un "engany". S'explica en aquesta entrevista amb NacióDigital resposta per escrit des de la presó.

- Vostè sempre ha fet campanya per la demarcació de Barcelona. Què l'uneix a Lleida i quin coneixement té del territori per representar-lo al Congrés dels Diputats?


- Sempre he fet campanya per Catalunya. La prova és que a totes les campanyes, i després com a diputat, he estat infinitats de vegades per molts temes que afecten a la demarcació de les comarques de Lleida, el Pirineu i l’Aran. M’hi sento compromès i arrelat des de fa una pila d’anys. Tothom que em coneix ho sap i n’és testimoni. La meva vinculació arrenca amb Josa de Cadí i ve de forma permanent des que tenia set anys, o sigui, més de 45 anys.

- Quins seran els eixos de la seva campanya electoral? Com tindrà presència, si no el deixen en llibertat per exercir els seus drets polítics, en la línia del que ha demanat la seva defensa davant del Tribunal Suprem?

- Una part serà la d’afirmació del nostre compromís de culminar allò que vam començar l’1 d’octubre del 2017 i que, a base de tenir força a les urnes arreu on es parla sobre Catalunya, de perseverar, de ser ferms, d’anar a la una al final, ens en sortirem. I una altra part, en el mentrestant, ser molt insistent i proactiu en tot allò que en molts àmbits afecta la prosperitat i el benestar de les dones i els homes d’aquí la demarcació de Lleida, on l’oblit o la deixadesa de l’Estat és més que evident. Som un equip i la meva absència per la presó miraré de compensar-la amb missatges molt directes i personalitzats que puguin arribar a tothom.

- Confia que Manuel Marchena permeti debats a la presó? I té alguna confiança en quedar provisionalment en llibertat, ni que sigui durant la campanya?


- Veurem, però els debats els vull fer al carrer. No vull normalitzar ni agrair el que és una anormalitat democràtica que estem patint.

- Si obté l'escó, té intenció de recollir l'acta i deixar de ser diputat al Parlament?

- Si, és clar. No em presentaré o demanaré el vot per no ser-ho. El meu comprimís amb les comarques de Lleida el Pirineu i l’Aran és total i amb totes les conseqüències. Formo part d’un projecte i un equip, i si es creu que ara puc ser més útil al Congrés, doncs això. I molt feliç i honorat de poder ser útil i fer-ho per la demarcació de Lleida.

"El que vol Junts per Catalunya és prou conegut, el que és desconegut és què vol Pedro Sánchez"

- Quin posicionament ha de tenir Junts per Catalunya de cara a una investidura de Pedro Sánchez? Sense referèndum ni fi de la repressió és impossible que JxCat aporti els seus vots als del PSOE per formar govern?

- El que vol Junts per Catalunya és prou conegut, el que és desconegut és què vol Pedro Sánchez, que al matí es vesteix d’aparent dialogant i a la tarda de 155. Si per fi es vesteix i actua d’estadista, el camí del diàleg de debò serà més pla. Però això depèn d’ell. Si ell té la legitimitat per defensar els seus postulats, on està escrit que nosaltres no puguem defensar els nostres?

- Tenint en compte el posicionament de Pedro Sánchez sobre el referèndum, considera que seria realista posar-lo damunt la taula com a condició indispensable?

- Crec que amb la pregunta d’abans ja he contestat.
 

Pancartes de suport a Jordi Turull, Raül Romeva i Joaquim Forn, en una concentració a Vic. Foto: Adrià Costa


- La situació dels presos s'ha de tractar amb Sánchez si es posa en marxa qualsevol negociació? Sense rebaixes de pena de la Fiscalia per a vostès és possible pactar la investidura del candidat del PSOE?

- No som moneda de canvi. Som la constatació del nivell de dèficit democràtic i de progressiva restricció de drets i llibertats fonamentals que s’està perpetrant a l’estat espanyol, i això sí que s’ha d’abordar a fons, perquè primer afecta a independentistes i després a cantants. I, després, a qui sap.

"Hem buscat per tots els camins el diàleg i ens hem trobat amb un mur de limitacions i condicions"

- Si elevem el focus: Junts per Catalunya va a Madrid a bloquejar l'Estat si no atén les demandes catalanes o considera que hi ha marge de negociació?

- Nosaltres anem a Madrid a desbloquejar drets i llibertats fonamentals, i el clam que es viu a Catalunya per decidir el seu futur, així com els temes que afecten molt directament a les comarques de Lleida, el Pirineu i l’Aran. Els del "no" a tot el que és una realitat i un clam a Catalunya són els altres, els del 155, PSOE inclòs, cadascú amb el seu estil, però el resultat és el mateix. I, ara, en campanya, ni dissimulen. Em fa gràcia que quan parlin de bloqueig es refereixin a nosaltres, és inaudit: hem buscat per tots els camins el diàleg i ens hem trobat amb un mur de limitacions i condicions.

- La declaració de Pedralbes és un bon punt de partida per reprendre el diàleg entre governs o creu que el PSOE no tindrà la valentia per fer-ho?

- No és un tema de valentia, és un tema de coherència, i aquí és on hi ha el problema del PSOE, que al matí diu una cosa i a la tarda la contrària respecte a Catalunya. Miquel Iceta n’és el paradigma de dir una cosa al matí i desmentir-se ell mateix a la tarda. Si vol resoldre des de la política i des de les urnes una realitat i un clam que hi ha a Catalunya, hauran primer decidir què volen ser. Ja ens diran.

 - Si existeix la possibilitat que Sánchez pugui triar entre Ciutadans o bé Podem i els independentistes per formar govern, creu que caldrà rebaixar les aspiracions per evitar un pacte entre els socialistes i Albert Rivera?

- El marc mental del mal menor és un marc de doble tall. Ens volen tenir contents i enganyats i aquesta fase ja l’hem superada. En insinuar ells aquesta possibilitat, ja es veu que la seva voluntat d’enfilar una solució per Catalunya és indescriptible. Ara el que hem de ser és el màxim de forts nosaltres per carregar-nos de força i legitimitat democràtica, perquè sense força a les urnes llavors sí que tenim poc a fer.

"Sense força a les urnes llavors sí que tenim poc a fer"

- Hi ha hagut canvis al Govern. Considera que l'executiu es troba fort per afrontar el que vindrà en els propers mesos? Quin rumb cal emprendre quan hi hagi les sentències?

- Malgrat les dificultats, que són moltes i en molts ordres, i que mediàticament només es vol destacar algunes qüestions, tinc plena confiança amb el president Torra i el seu Govern, que fan moltes i moltes coses que en mig de la tempesta política que hi ha, no aflora ni llueix com caldria, però la feina es fa.

- Com valora les declaracions que han fet el major Josep Lluís Trapero i el comissari Ferran López al Tribunal Suprem? Considera que els poden beneficiar a nivell policial? Quina conclusió en treu a nivell polític i de balanç del que va passar l'1-O?

- Ara no vull opinar de les declaracions de persones determinades. Cadascú se sap allò seu quan seu davant del Suprem, i té la seva escala de prioritats i valors. Només dir que la meva estima i consideració pel cos dels Mossos d’Esquadra i la feinada que fan segueix intacta. En el judici i el relat acusatori el que sí que ha evidenciat és un intent indecent i injust de desprestigi cap el cos dels Mossos.
 

Jordi Turull, durant la seva declaració al Tribunal Suprem Foto: ACN


- Què s’hi juga la demarcació de Lleida en aquestes eleccions?

- Doncs, el mateix que s’hi juga tot Catalunya, és obvi. El llegat de justícia, de democràcia, i de drets i llibertats fonamentals que anhelem. I, segurament, per ser la demarcació de Catalunya encara més oblidada per l’Estat, s’hi juga la necessitat de tenir una veu que es faci sentir a Madrid i obtingui resultats. I aquest és el meu i el nostre propòsit sense cap mena de dubte.
 
- El PSOE havia destinat una partida pressupostària per a Lleida que estava per sota de les que havia realitzat el PP. Els socialistes deien que eren uns comptes més realistes. En inversió a la demarcació, el PSOE té més sensibilitat que el PP?

- En temes pressupostaris, i els números no són opinables sinó constatables, la realitat en l’execució dels pressupostos, tristament "tanto monta, monta tanto”. Si algú busca al Congrés o al Senat la paraula sensibilitat i propostes a favor de Lleida, el Pirineu i l’Aran, al seu costat sortiran els noms de Toni Postius, al Congrés, i Mayte Ribero, al Senat, perquè se n’han fet un fart.

- Quines infraestructures lleidatanes prioritzaria de cara a la propera legislatura?

- En el mentrestant al qual he fet referència a l’inici de l’entrevista, aquelles vies que uneixen els pobles i ciutats de les comarques de Lleida, primer entre ells mateixos i desprès, amb França, el port de Tarragona o la capital de Catalunya, amb especial insistència amb les comunicacions al Pirineu, per exemple, el desdoblament de l’eix pirinenc. Moltes d’elles, per una manca d’arranjament o per una altra causa, no estan finalitzades com caldria, són d’una sinistralitat molt elevada o d’una lentitud exagerada o les dues coses alhora, en alguns casos. O en l’arranjament de la N-II, que està en un estat lamentable, i també insistirem en la millora de la xarxa ferroviària, amb un exemple d’escàndol:una línia Lleida-Manresa que tarda gairebé quatre hores en unir Lleida i Barcelona, o el tracte dels ciutadans de Lleida amb l’AVE, amb un cost excessiu que suposa una barrera clara. I, a més, tot el que faci referència a les xarxes digitals i les comunicacions electròniques i les infraestructures de reg, per a la seva modernització i sostenibilitat.

- Lleida és la demarcació amb menys demografia de Catalunya. Un territori amb complexitats atès que té plana i muntanya i una alta dispersió de municipis. Quines assignatures té Lleida en relació a Catalunya?

- Moltes, encara. Primer, cal que Catalunya en la seva globalitat entengui que sense una Lleida forta no hi ha una Catalunya possible. Lleida és recursos naturals, reserva estratègica d’aliments, sostenibilitat, cultura, turisme de qualitat, gastronomia, paisatge, tradicions, economia, aigua... Segon, cal apostar per enfortir el seu teixit productiu i de comunicacions. Això vol dir inversions. Lleida té avui un bé escàs que és l’espai; té proximitat i cal que estigui ben connectat amb el corredor mediterrani costaner, amb els ports de Barcelona i Tarragona,  que tenen un potencial logístic essencial per a l’economia catalana. A Lleida, hi ha molt talent i coneixement, i una xarxa de centres docents i universitaris de primer ordre. Per tant, les inversions tenen totes les garanties de ser aprofitades. Catalunya ha de mirar més Lleida.

"Lleida necessita que l’instrument de la Política Agrària Comunitària (PAC) sigui més ben emprat. Per començar, territorialitzant-la i permetent fer-ne una gestió autònoma des de Catalunya"

- La despoblació és un problema que afecta moltes localitats. De quina manera es pot combatre?

- Cal tenir present permanentment aquesta realitat en tota acció de govern, en cada àmbit sectorial. Aquest és un tema al qual en soc especialment sensible per l’experiència viscuda a l’Alt Urgell, a Josa i els entorns, com han passat per diferents etapes més bones o molt preocupants. És el moll de l’os del model i projecte de país que volem. Amb la mateixa sensibilitat i atenció que va haver-hi quan a Catalunya vam optar perquè tothom tingués un hospital a menys de 30 quilòmetres, ara cal en tots els àmbits sectorials, des de la millora de les comunicacions a la igualtat d’accés a les noves tecnologies. Doncs igual que això amb tot, amb tots els àmbits que afecten la prosperitat i el benestar de la gent. Vetllar per la igualtat d’oportunitats, en aquest cas per tots els racons el país, calen accions específiques d’especial atenció. Calen polítiques més actives en aquesta qüestió.

- La crisi dels pagesos sembla una història sense fi. Què ha de fer el govern espanyol per revertir aquesta situació?

- No només el govern espanyol hi ha d’intervenir. Però, centrant-nos en aquest punt, l’instrument de la Política Agrària Comunitària (PAC) ha de ser més ben emprat. Per començar, territorialitzant-la i permetent fer-ne una gestió autònoma des de Catalunya. L’Estat ha de defensar a Europa l’agricultura i ramaderia catalanes. I ha de contribuir al desenvolupament i modernització de regadius i a la seva sostenibilitat.

 

Participació