17
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
12:55h
"Fills de la vuitena" és el llibre que acaben de publicar els lleidatans Ferran Dalmau i David Sancho i que repassa els darrers cinquanta anys de l'Esquerra Independentista a l'Aran, el Pirineu i Ponent.
Publicat per Pagès Editors, l'obra vol servir, entre d'altres, per explicar a les noves generacions independentistes que el moviment no va néixer al 2010 sinó que té unes "arrels profundes" que han fet que "avui siguem molts". Així ho remarquen els seus autors en una entrevista a l'ACN, on també han volgut incidir en la necessitat de fer justícia a tota la militància "marginal" que va començar la lluita després de la Guerra Civil en una part del país on les organitzacions independentistes sempre han tingut presència.
Fa tres anys Ferran Dalmau i David Sancho van impulsar el Fons de Documentació de l'Esquerra Independentista a les comarques de Ponent i a mesura que van començar a recopilar informació van arribar a la conclusió que tot aquell "llegat polític" no es podia perdre i la millor manera de fer-ho arribar a la societat era fent un llibre.
En aquest sentit, Dalmau remarca que sobretot per explicar a les "noves generacions independentistes que això de l'independentisme no va néixer al 2010 sinó que té unes arrels profundes a la societat catalana però també a Ponent". Així, afegeix que si avui en dia l'independentisme és majoritari entre els catalans és perquè "al seu moment n'hi havia uns poquets que van posar en marxa la màquina", ja que les coses "no apareixen del no res".
David Sancho assenyala que amb el llibre també volen transmetre que l'independentisme d'esquerres "no és una cosa de l'àmbit barceloní o les comarques centrals" sinó que les terres de Ponent en són "un dels més destacats bressols". Com en molts altres llocs del país, l'independentisme es forja a Ponent de la mà del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) que si bé al 1969 tenia una presència bastant "minsa" al territori, cap als 70 el nucli està més organitzat, també en comarques com les Garrigues.
Dalmau afegeix en aquesta línia que l'independentisme a Ponent s'ha caracteritzat per tenir una ''continuïtat històrica'' durant 50 anys amb presència d'organitzacions d'una forma constant, al contrari de molts altres llocs dels Països Catalans. Aquestes organitzacions han anat evolucionant amb els anys fins arribar a l'actualitat a configurar partits com la CUP o Poble Lliure.
De fet, el llibre comença amb figures "pioneres" del moviment a Ponent com Joan Culleré o Pere Terrado, el primer militant del PSAN a Lleida, qui va ser l'autor d'uns murals que es van fer clandestinament a la Seu Vella l'any 1969 aprofitant unes festes de la tardor.
Va ser una de les primeres accions de l'independentisme al territori, diu Dalmau, que lamenta com va ser "silenciada pels mitjans del règim franquista". El recorregut històric acaba al 2012 amb la primera intervenció de la diputada de la CUP, Mireia Boya, al Parlament, la primera diputada independentista de la Val d'Aran.
Publicat per Pagès Editors, l'obra vol servir, entre d'altres, per explicar a les noves generacions independentistes que el moviment no va néixer al 2010 sinó que té unes "arrels profundes" que han fet que "avui siguem molts". Així ho remarquen els seus autors en una entrevista a l'ACN, on també han volgut incidir en la necessitat de fer justícia a tota la militància "marginal" que va començar la lluita després de la Guerra Civil en una part del país on les organitzacions independentistes sempre han tingut presència.
Fa tres anys Ferran Dalmau i David Sancho van impulsar el Fons de Documentació de l'Esquerra Independentista a les comarques de Ponent i a mesura que van començar a recopilar informació van arribar a la conclusió que tot aquell "llegat polític" no es podia perdre i la millor manera de fer-ho arribar a la societat era fent un llibre.
En aquest sentit, Dalmau remarca que sobretot per explicar a les "noves generacions independentistes que això de l'independentisme no va néixer al 2010 sinó que té unes arrels profundes a la societat catalana però també a Ponent". Així, afegeix que si avui en dia l'independentisme és majoritari entre els catalans és perquè "al seu moment n'hi havia uns poquets que van posar en marxa la màquina", ja que les coses "no apareixen del no res".
David Sancho assenyala que amb el llibre també volen transmetre que l'independentisme d'esquerres "no és una cosa de l'àmbit barceloní o les comarques centrals" sinó que les terres de Ponent en són "un dels més destacats bressols". Com en molts altres llocs del país, l'independentisme es forja a Ponent de la mà del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) que si bé al 1969 tenia una presència bastant "minsa" al territori, cap als 70 el nucli està més organitzat, també en comarques com les Garrigues.
Dalmau afegeix en aquesta línia que l'independentisme a Ponent s'ha caracteritzat per tenir una ''continuïtat històrica'' durant 50 anys amb presència d'organitzacions d'una forma constant, al contrari de molts altres llocs dels Països Catalans. Aquestes organitzacions han anat evolucionant amb els anys fins arribar a l'actualitat a configurar partits com la CUP o Poble Lliure.
De fet, el llibre comença amb figures "pioneres" del moviment a Ponent com Joan Culleré o Pere Terrado, el primer militant del PSAN a Lleida, qui va ser l'autor d'uns murals que es van fer clandestinament a la Seu Vella l'any 1969 aprofitant unes festes de la tardor.
Va ser una de les primeres accions de l'independentisme al territori, diu Dalmau, que lamenta com va ser "silenciada pels mitjans del règim franquista". El recorregut històric acaba al 2012 amb la primera intervenció de la diputada de la CUP, Mireia Boya, al Parlament, la primera diputada independentista de la Val d'Aran.