11
d'abril
del
2019
Actualitzat
el
12
d'abril
a les
9:24h
Concepció Cañadell (1978) és la segona candidata de JuntsxCat a la demarcació de Lleida, però exerceix de líder atès que el cap de llista, Jordi Turull, està empresonat i no podrà fer campanya. Alcaldessa de Térmens i presidenta del Consell Comarcal de la Noguera, Cañadell afronta el repte de guanyar les eleccions a la demarcació amb un discurs que aposta per un diàleg que possibiliti un referèndum acordat amb l’estat espanyol. Defensa l’1-O, creu que va ser un error fixar-se terminis per la independència i es lamenta de la manca d’unitat entre les forces indepedendentistes.
- Es va fer un referèndum i es va proclamar una República que no es va implementar. Amb un judici als polítics independentistes en marxa i amb una dreta espanyola que ha augmentat el grau de radicalització, què hi va a fer JuntsxCat a Madrid?
- Anem a buscar solucions per sortir de l’atzucac actual. Defensarem el que hem defensat fins ara a través del diàleg i de l’entesa. I això passa també per explorar un referèndum pactat amb l’estat espanyol.
- Volen bloquejar els partits espanyols?
- Primer cal que la gent voti i després ja pensarem en els pactes en funció de la força que ens donin els electors, però la nostra intenció no és bloquejar-ho tot, sinó la de buscar enteses que beneficiïn Catalunya. Defensarem allò que és bo pel país.
- Quina diferència hi ha entre el plantejament polític que vostè fa ara amb aquella estratègia que era coneguda com la del “peix al cove”?
- A la política no hi anem a mercadejar. Aquest model ja no el comprem. Nosaltres hem estat bel·ligerants amb Pedro Sánchez, però no hem vist moviments ni per part seva ni del seu partit. Vam votar la seva investidura, però ens hem trobat més paraules que fets.
- Els ha decebut Pedro Sánchez?
- Podia fer molt més, sí.
- Vostès volen explorar la via del referèndum acordat. No suposa això rebaixar els resultats de l’1-O? En teoria el referèndum ja es va fer...
- No veig que apostar per pactar un referèndum amb l’estat espanyol sigui fer un pas enrere. Vam posar les urnes perquè el poble ho demanava, i ho vam fer malgrat les amenaces i sent conscients que la independència no arribaria l’endemà. No obstant, hem madurat i creiem que un referèndum pactat amb Madrid és la millor opció. JuntsxCat insistirà en aquesta via, i el que volem és que els polítics espanyols estiguin a l’alçada i facin, per exemple, com va fer David Cameron amb Escòcia.
- Què li fa pensar que la política espanyola ha canviat d’opinió i que s’avindrà ara a pactar un referèndum?
- La nostra línia ha de ser aquesta, i sabem que no ens ho posaran fàcil, però hem d’insistir. No sé si canviaran d’opinió, però sí que veig que Catalunya és el tema electoral per excel·lència.
- Diuen que volen pactar un referèndum però sap que és molt complicat, per no dir impossible si ens atenem als equilibris polítics que hi ha al Congrés...
- Jordi Turull diu que no ens hem de resignar, i continuarem picant pedra perquè algun dia ens hauran de posar alguna solució sobre la taula. El moviment independentista continuarà, i potser amb més força.
- Fixar-se l’objectiu dels 18 mesos va ser un error?
- Sí. No ens hem de posar límits. Hem de crear ponts i explicar les raons per les quals volem ser un país independent.
- La via unilateral és morta?
- El procés ens ha ensenyat a analitzar i a no tenir pressa abans de prendre decisions. En cada moment cal decidir quina és la millor opció, però no s’ha descartar res, tampoc una DUI.
- En quina fase del procés estem ara?
- Hem de redreçar-lo per acabar-lo. Aquesta és la nostra voluntat. No obstant, sí que crec que els partits polítics no hem sabut estar a l’alçada, perquè el poble demanava unitat, i cadascú ha agafat camins diferents. Que el PDECat i ERC no anessin junts ha estat un error.
- No han estat a l’alçada?
- Nosaltres sempre hem estès la mà per fer possible aquesta unitat.
- Està dolguda amb ERC?
- Respecto la decisió que han pres, però si haguéssim anat junts ens hagués anat millor a tots.
- Ja que parla d’unitat. Vostè és una candidata de Puigdemont o del PDECat?
- Jo sóc candidata de Junts per Catalunya i Carles Puigdemont és el meu president legítim. Voldria que pogués tornar juntament amb els consellers que estan a l’exili. La candidatura està formada per gent convergent i independents, i té la voluntat de ser transversal. Ens fem mal si comencem a posar etiquetes.
- Tem que l’antic entorn convergent hagi quedat diluït amb tants canvis de noms electorals. La sensació és que a cada bugada hi perden un llençol.
- Jo no hagués canviat el nom de CiU. És cert que el fet de presentar-nos amb sigles diferents potser et deixa entre ombres, però també ho és que el nostre ADN és per tothom conegut. Som els que sortim al carrer i els que busquem solucions pel país.
- Jordi Turull no és lleidatà i es presenta com a cap de cartell a la demarcació. Es podria veure aquesta decisió com un ús electoralista dels polítics que estan a presó.
- No és cert. Ells són actius polítics, tenen tots els drets intactes i nosaltres els hem demanat que facin aquest pas. Jordi Turull té vincles amb Lleida i s’ha fet un fart de trepitjar territori. L’admiro políticament.
- Però si Jordi Turull no estigués a la presó no hauria estat candidat per Lleida.
- Qui ho diu això?
- Jo. Ho penso així.
- No ho tinc tan clar. És possible que no ho fos, però tampoc no ho descarto. Turull és un model a seguir que hauria pogut ser president de la Generalitat si alguns partits haguessin estat a l’alçada.
- La CUP vol dir?
- O els comuns. L’escenari no hagués estat el mateix.
- Deia abans que aniran a Madrid a defensar allò que és bo per Catalunya. Què és?
- Deixar enrere reivindicacions i fer-les realitat. Hi ha carreteres que porten 20 anys de retard, la millora de les comunicacions, inversions en ferrocarrils, la fibra òptica, el corredor mediterrani...
- Què s’hi juga Lleida?
- Un cop Catalunya sigui independent potser Lleida també s’haurà d’independitzar d’altres coses. Lleida és un motor i ha de tenir veu. La nostra demarcació té moltes complexitats, perquè tenim una població envellida, amb dispersió municipal i ara amb despoblament.
- Com s’atura?
- Ens preocupa aquesta qüestió. És molt important que cada municipi tingui serveis bàsics i que els seus habitants puguin fer vida amb una llar d’infants, un serveis d’atenció mèdica, comerços... aquest teixit és fonamental per evitar que la gent se’n vagi.
- Lleida s’ha de queixar del centralisme de Barcelona?
- Barcelona ha de fer de capital, però s’ha d’obrir a la resta del territori.
- I Lleida s’ha obert?
- Sí. Si Lleida no tingués el teixit que té, la resta de Catalunya se’n ressentiria molt. Ens falta, però, inversions en infraestructures, perquè necessitem garantir que les matèries primeres puguin arribar en condicions a altres llocs.
- En què pot afectar el judici a la campanya electoral?
No segueixo el judici, no el puc veure. M’indigna i em costa molt pensar que la sentència serà absolutòria. Els presos s’han defensat amb la veritat i aportant proves, i no s’ha parlat de rebel·lió ni de sedició tot i que estan acusats d’això.
- Què hauria de fer la política catalana si la sentència és condemnatòria?
- Estar a l’alçada.
- Això què vol dir?
- Parlar amb calma i fer front comú.
- Una condemna als presos seria l’argument per retornar a la unitat?
- Seria un bon moment, sí. Nosaltres sempre ens hem avingut a anar junts.
- És una bona notícia que la dreta espanyola s’hagi fragmentat?
- Tothom té una opinió que és respectable, però no puc acceptar el discurs de VOX, que és radical i misogin. Amb aquest partit retrocedim, i em neguiteja el fet que s’estiguin defensant ara una valors que ja crèiem superats. Serà un problema si les tres forces de dretes obtenen la majoria.
- Si vostè acaba obtenint l’escó a Madrid tindrà tres càrrecs; diputada, presidenta comarcal de la Noguera i alcaldessa de Térmens. No podrà amb tot.
- No. Tinc clar, però, que jo no vull deixar el meu poble, i si m’escullen com a alcaldessa de Térmens a les eleccions municipals no hi renunciaré. De fet, jo no hagués acceptat anar a la llista de JuntsxCat si fos incompatible amb la tasca municipal. Per mi Térmens ho és tot. D’altra banda, com a presidenta del Consell Comarcal he après molt i m’ha permès conèixer a fons la Noguera.
- Es va fer un referèndum i es va proclamar una República que no es va implementar. Amb un judici als polítics independentistes en marxa i amb una dreta espanyola que ha augmentat el grau de radicalització, què hi va a fer JuntsxCat a Madrid?
- Anem a buscar solucions per sortir de l’atzucac actual. Defensarem el que hem defensat fins ara a través del diàleg i de l’entesa. I això passa també per explorar un referèndum pactat amb l’estat espanyol.
- Volen bloquejar els partits espanyols?
- Primer cal que la gent voti i després ja pensarem en els pactes en funció de la força que ens donin els electors, però la nostra intenció no és bloquejar-ho tot, sinó la de buscar enteses que beneficiïn Catalunya. Defensarem allò que és bo pel país.
- Quina diferència hi ha entre el plantejament polític que vostè fa ara amb aquella estratègia que era coneguda com la del “peix al cove”?
- A la política no hi anem a mercadejar. Aquest model ja no el comprem. Nosaltres hem estat bel·ligerants amb Pedro Sánchez, però no hem vist moviments ni per part seva ni del seu partit. Vam votar la seva investidura, però ens hem trobat més paraules que fets.
A la política no hi anem a mercadejar. El model del "peix al cove" ja no el comprem
- Els ha decebut Pedro Sánchez?
- Podia fer molt més, sí.
- Vostès volen explorar la via del referèndum acordat. No suposa això rebaixar els resultats de l’1-O? En teoria el referèndum ja es va fer...
- No veig que apostar per pactar un referèndum amb l’estat espanyol sigui fer un pas enrere. Vam posar les urnes perquè el poble ho demanava, i ho vam fer malgrat les amenaces i sent conscients que la independència no arribaria l’endemà. No obstant, hem madurat i creiem que un referèndum pactat amb Madrid és la millor opció. JuntsxCat insistirà en aquesta via, i el que volem és que els polítics espanyols estiguin a l’alçada i facin, per exemple, com va fer David Cameron amb Escòcia.
- Què li fa pensar que la política espanyola ha canviat d’opinió i que s’avindrà ara a pactar un referèndum?
- La nostra línia ha de ser aquesta, i sabem que no ens ho posaran fàcil, però hem d’insistir. No sé si canviaran d’opinió, però sí que veig que Catalunya és el tema electoral per excel·lència.
- Diuen que volen pactar un referèndum però sap que és molt complicat, per no dir impossible si ens atenem als equilibris polítics que hi ha al Congrés...
- Jordi Turull diu que no ens hem de resignar, i continuarem picant pedra perquè algun dia ens hauran de posar alguna solució sobre la taula. El moviment independentista continuarà, i potser amb més força.
- Fixar-se l’objectiu dels 18 mesos va ser un error?
- Sí. No ens hem de posar límits. Hem de crear ponts i explicar les raons per les quals volem ser un país independent.
No ens hem de posar límits per aconseguir la independència. El procés ens ha ensenyat a no tenir pressa abans de prendre decisions
- La via unilateral és morta?
- El procés ens ha ensenyat a analitzar i a no tenir pressa abans de prendre decisions. En cada moment cal decidir quina és la millor opció, però no s’ha descartar res, tampoc una DUI.
- En quina fase del procés estem ara?
- Hem de redreçar-lo per acabar-lo. Aquesta és la nostra voluntat. No obstant, sí que crec que els partits polítics no hem sabut estar a l’alçada, perquè el poble demanava unitat, i cadascú ha agafat camins diferents. Que el PDECat i ERC no anessin junts ha estat un error.
- No han estat a l’alçada?
- Nosaltres sempre hem estès la mà per fer possible aquesta unitat.
- Està dolguda amb ERC?
- Respecto la decisió que han pres, però si haguéssim anat junts ens hagués anat millor a tots.
- Ja que parla d’unitat. Vostè és una candidata de Puigdemont o del PDECat?
- Jo sóc candidata de Junts per Catalunya i Carles Puigdemont és el meu president legítim. Voldria que pogués tornar juntament amb els consellers que estan a l’exili. La candidatura està formada per gent convergent i independents, i té la voluntat de ser transversal. Ens fem mal si comencem a posar etiquetes.
- Tem que l’antic entorn convergent hagi quedat diluït amb tants canvis de noms electorals. La sensació és que a cada bugada hi perden un llençol.
- Jo no hagués canviat el nom de CiU. És cert que el fet de presentar-nos amb sigles diferents potser et deixa entre ombres, però també ho és que el nostre ADN és per tothom conegut. Som els que sortim al carrer i els que busquem solucions pel país.
- Jordi Turull no és lleidatà i es presenta com a cap de cartell a la demarcació. Es podria veure aquesta decisió com un ús electoralista dels polítics que estan a presó.
- No és cert. Ells són actius polítics, tenen tots els drets intactes i nosaltres els hem demanat que facin aquest pas. Jordi Turull té vincles amb Lleida i s’ha fet un fart de trepitjar territori. L’admiro políticament.
- Però si Jordi Turull no estigués a la presó no hauria estat candidat per Lleida.
- Qui ho diu això?
- Jo. Ho penso així.
- No ho tinc tan clar. És possible que no ho fos, però tampoc no ho descarto. Turull és un model a seguir que hauria pogut ser president de la Generalitat si alguns partits haguessin estat a l’alçada.
- La CUP vol dir?
- O els comuns. L’escenari no hagués estat el mateix.
- Deia abans que aniran a Madrid a defensar allò que és bo per Catalunya. Què és?
- Deixar enrere reivindicacions i fer-les realitat. Hi ha carreteres que porten 20 anys de retard, la millora de les comunicacions, inversions en ferrocarrils, la fibra òptica, el corredor mediterrani...
- Què s’hi juga Lleida?
- Un cop Catalunya sigui independent potser Lleida també s’haurà d’independitzar d’altres coses. Lleida és un motor i ha de tenir veu. La nostra demarcació té moltes complexitats, perquè tenim una població envellida, amb dispersió municipal i ara amb despoblament.
- Com s’atura?
- Ens preocupa aquesta qüestió. És molt important que cada municipi tingui serveis bàsics i que els seus habitants puguin fer vida amb una llar d’infants, un serveis d’atenció mèdica, comerços... aquest teixit és fonamental per evitar que la gent se’n vagi.
- Lleida s’ha de queixar del centralisme de Barcelona?
- Barcelona ha de fer de capital, però s’ha d’obrir a la resta del territori.
- I Lleida s’ha obert?
- Sí. Si Lleida no tingués el teixit que té, la resta de Catalunya se’n ressentiria molt. Ens falta, però, inversions en infraestructures, perquè necessitem garantir que les matèries primeres puguin arribar en condicions a altres llocs.
- En què pot afectar el judici a la campanya electoral?
No segueixo el judici, no el puc veure. M’indigna i em costa molt pensar que la sentència serà absolutòria. Els presos s’han defensat amb la veritat i aportant proves, i no s’ha parlat de rebel·lió ni de sedició tot i que estan acusats d’això.
- Què hauria de fer la política catalana si la sentència és condemnatòria?
- Estar a l’alçada.
- Això què vol dir?
- Parlar amb calma i fer front comú.
Si la sentència del judici és condemnatòria, els partits independentistes han d'estar a l'alçada i apostar per la unitat. Nosaltres sempre ens hem avingut a anar junts
- Una condemna als presos seria l’argument per retornar a la unitat?
- Seria un bon moment, sí. Nosaltres sempre ens hem avingut a anar junts.
- És una bona notícia que la dreta espanyola s’hagi fragmentat?
- Tothom té una opinió que és respectable, però no puc acceptar el discurs de VOX, que és radical i misogin. Amb aquest partit retrocedim, i em neguiteja el fet que s’estiguin defensant ara una valors que ja crèiem superats. Serà un problema si les tres forces de dretes obtenen la majoria.
- Si vostè acaba obtenint l’escó a Madrid tindrà tres càrrecs; diputada, presidenta comarcal de la Noguera i alcaldessa de Térmens. No podrà amb tot.
- No. Tinc clar, però, que jo no vull deixar el meu poble, i si m’escullen com a alcaldessa de Térmens a les eleccions municipals no hi renunciaré. De fet, jo no hagués acceptat anar a la llista de JuntsxCat si fos incompatible amb la tasca municipal. Per mi Térmens ho és tot. D’altra banda, com a presidenta del Consell Comarcal he après molt i m’ha permès conèixer a fons la Noguera.