29
de març
del
2019
Actualitzat
a les
10:39h
La cantant i grallera graduada per l'Escola Superior de Música de Catalunya, Heura Gaya, natural de Juneda (Garrigues) però establerta a Torregrossa (Pla d'Urgell) ha publicat aquest 2019 el seu primer treball discogràfic. Es tracta d'un projecte on abandona temporalment la gralla, l'instrument amb què ha crescut com artista, i s'aboca de ple en la seva veu. "Gaya" és un treball que inclou deu cançons de caràcter "intimista" amb aproximacions a la cançó d'autor però amb molts ''reflexes'' de la música pop i folk.
Entrevistada per l'ACN, Heura Gaya, ha explicat que ja feia temps que tenia ganes de trobar un llenguatge amb el qual se sentís "100% còmoda". Aquest dissabte presentarà el disc a casa seva, al Teatre Foment de Juneda dins dels Premis de Poesia Joan Duch i Carles Hac Mor.
Després d'anys de dedicació a l'entorn de la música tradicional i folk participant de diverses formacions que van des de les polifonies més tradicionals de "Tornaveus" i Jaume Ayats, la música esporògena de Marcel Caselles i la Cobla Catalana dels Sons Essencials, fins al trio de música festiva "Morena Tardipatxanga", Heura Gaya ha tirat endavant el seu primer projecte individual. La cantant i grallera explica que feina temps que tenia ganes d'anar a buscar el seu llenguatge amb un projecte liderat per ella mateixa i amb la veu com a protagonista.
De fet, assegura que aquest disc publicat el passat mes de febrer l'ha acompanyat durant una trajectòria de cinc o sis anys on hi ha anat "sembrant llavoretes" que l'han acabat conformant. Heura Gaya, però, no havia trobat fins ara "l'energia suficient'' per acabar-lo i és per això que considera el treball com un ''reflex de les etapes" que ha anat passant durant tot aquest temps.
A 'Gaya' hi ha cançons que busquen estats emocionals a través de la natura amb un "pop trist" que versiona un lied de Farnz Shubert, unes tradicionals Cobletes de la canya que canten un poema de J.V. Foix, una cançó delicada que parla de l'amor a través de la pell, la versió d'una cançó d'Eduard Toldrà amb text de Josep Maria de Sagarra que s'amalgama amb una tonada de feina de "Mallorca", una cançó de bres i una de bressol que Maria-Mercè Marçal va escriure per a la seva filla Heura, o unes cançons de pandero que es converteixen en un cant a la dona en to alegre i rebel.
Gaya assegura que sempre necessita "tocar les arrels" i sentir-se còmoda per la qual cosa el disc inclou "reminiscències" de la cançó tradicional tot i que també s'intenta arribar als altres llocs amb l'estètica pop.
Entrevistada per l'ACN, Heura Gaya, ha explicat que ja feia temps que tenia ganes de trobar un llenguatge amb el qual se sentís "100% còmoda". Aquest dissabte presentarà el disc a casa seva, al Teatre Foment de Juneda dins dels Premis de Poesia Joan Duch i Carles Hac Mor.
Després d'anys de dedicació a l'entorn de la música tradicional i folk participant de diverses formacions que van des de les polifonies més tradicionals de "Tornaveus" i Jaume Ayats, la música esporògena de Marcel Caselles i la Cobla Catalana dels Sons Essencials, fins al trio de música festiva "Morena Tardipatxanga", Heura Gaya ha tirat endavant el seu primer projecte individual. La cantant i grallera explica que feina temps que tenia ganes d'anar a buscar el seu llenguatge amb un projecte liderat per ella mateixa i amb la veu com a protagonista.
De fet, assegura que aquest disc publicat el passat mes de febrer l'ha acompanyat durant una trajectòria de cinc o sis anys on hi ha anat "sembrant llavoretes" que l'han acabat conformant. Heura Gaya, però, no havia trobat fins ara "l'energia suficient'' per acabar-lo i és per això que considera el treball com un ''reflex de les etapes" que ha anat passant durant tot aquest temps.
A 'Gaya' hi ha cançons que busquen estats emocionals a través de la natura amb un "pop trist" que versiona un lied de Farnz Shubert, unes tradicionals Cobletes de la canya que canten un poema de J.V. Foix, una cançó delicada que parla de l'amor a través de la pell, la versió d'una cançó d'Eduard Toldrà amb text de Josep Maria de Sagarra que s'amalgama amb una tonada de feina de "Mallorca", una cançó de bres i una de bressol que Maria-Mercè Marçal va escriure per a la seva filla Heura, o unes cançons de pandero que es converteixen en un cant a la dona en to alegre i rebel.
Gaya assegura que sempre necessita "tocar les arrels" i sentir-se còmoda per la qual cosa el disc inclou "reminiscències" de la cançó tradicional tot i que també s'intenta arribar als altres llocs amb l'estètica pop.