Un violador pres a Lleida confessa que va reincidir durant un permís penitenciari

L'home va segrestar, agredir, violar, gairebé matar i robar una dona des d'Igualada a Martorell mentre gaudia del seu tercer permís penitenciari després de fets similars el 2002

Redacció
21 de març del 2019
Actualitzat a les 9:41h
Imatge del violador el 2005
Imatge del violador el 2005 | CCMA
L'anomenat violador de Martorell, Tomás Pardo Caro, ha reconegut aquest dimecres un nou cas de brutal agressió sexual a una víctima el 2016. En el judici, que s'ha fet a porta tancada a l'Audiència de Barcelona, l'acusat no s'ha volgut defensar però tampoc ha demostrat durant la vista el seu penediment ni ha demanat perdó a la víctima.

Tot i que la pena impedia arribar a un acord amb les acusacions, el judici s'ha celebrat de forma ràpida, però ni la fiscalia ni l'acusació particular han rebaixat la seva petició de 70 anys de presó per segrestar una dona a Igualada, i portar-la a Martorell on la va agredir, violar, gairebé matar, robar la targeta de crèdit i abandonar i amagar en un bosc. Els fets van succeir quan Pardo gaudia del seu tercer permís penitenciari després de ser condemnat a més de 20 anys de presó el 2004 per uns fets similars del 2002. L'home estava intern al Centre Penitenciari de Ponent. 

L'acusació particular ha demanat fer el judici sense públic ni premsa, i el magistrat ho ha acceptat per preservar la intimitat de la víctima i que ningú conegués els detalls concrets de l'agressió. A les portes de l'Audiència s'han concentrat desenes de feministes, també homes, per reclamar al sistema judicial i penitenciari que protegeixi més les dones i no doni permisos penitenciaris als violadors reincidents.

De fet, Patrícia Conde, ha dit que totes les dones se senten atacades en agressions com aquestes i ha demanat solucions al sistema judicial perquè no es repeteixin situacions semblants. Montse, la seva primera víctima el 2002, que no va ser violada perquè uns veïns la van ajudar quan ella es va resistir a entrar al cotxe de l'acusat, ha responsabilitzat de la nova agressió al sistema penitenciari i judicial, als quals ha criticat durament. De fet, ha lamentat que l'Oficina d'Atenció a la Víctima del Delicte no obri els caps de setmana i es derivi les víctimes als Mossos d'Esquadra, que sovint no tenen coneixement directe del cas.

L'advocada de l'acusat, Gemma Monera, ha explicat que el seu client li ha mostrat penediment en privat, però no l'ha expressat en públic, i que l'únic que ell vol és passar ràpid pàgina, no pensar-hi gaire ni defensar-se i complir els anys de presó que li toquin. Mariano Marín, de l'acusació particular, ha explicat que ells demanen 70 anys de presó com la fiscalia però una indemnització d'1,1 milions d'euros, i que consideren la Generalitat com a responsable civil subsidiària. Per això, aniran a la jurisdicció contenciosa-administrativa per reclamar aquests diners per mala praxi dels serveis penitenciaris.

Tomás Pardo Caro va ser condemnat el 2005 a 26 anys de presó per intent d'homicidi, agressió sexual, dos robatoris amb violència i intimidació, i detenció il·legal, per atacar dues dones a Abrera i Martorell (Baix Llobregat) el 2002.

Després de ser-li denegat un permís penitenciari 13 cops, el juliol del 2016 va aconseguir el primer, sense oposició de la fiscalia. A l'octubre va aconseguir el tercer permís, de tres dies. Els fets jutjats van començar poc abans de les 7 del matí del 29 d'octubre a Igualada, quan l'acusat tenia 45 anys.

Segons ha admès el propi acusat, es va dirigir a una zona d'aparcaments a Igualada, i motivat per la seva ràbia contra les dones, pel fet de no poder veure la seva filla, nascuda mentre era a presó, a causa de l'oposició de la seva exparella, va abordar la víctima, que acabava d'entrar al seu vehicle.

Exhibint una navalla es va introduir al seient posterior, i li va exigir que el portés fins a Martorell. La víctima va conduir 53 quilòmetres, sense deixar l'acusat de mostrar la navalla i dient-li que una vegada allà la deixaria marxar, ja que només volia que el portés per a poder salvar la seva filla d'uns traficants. No li va deixar respondre una trucada al mòbil.