Torra ratifica l'acord de finançament d'Aran per als propers cinc anys

Es compromet a desenvolupar la llei de l'Aran "en totes les seves capacitats i possibilitats"

El Síndic, amb Torra i Artadi
El Síndic, amb Torra i Artadi | Govern
Redacció
11 de març del 2019
Actualitzat a les 11:44h
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha ratificat aquest dilluns l'acord de finançament de la Vall d'Aran per als propers cinc anys, la qual cosa permetrà donar una "estabilitat molt desitjada" al Conselh Generau d'Aran.

Així ho ha anunciat en una declaració institucional després de reunir-se amb el síndic d'Aran, Carles Barrera, abans de celebrar per primera vegada la reunió del Consell Executiu a Aran en què aprovaran un paquet de mesures per enfortir l'autogovern aranès i potenciar "un territori singular amb personalitat pròpia".

Després de recordar que la disposició addicional primera de la llei d'Aran reconeix el dret d'autodeterminació del poble aranès, ha assegurat que és així com Catalunya reconeix "realitats nacionals, un dret que també vol veure reconegut per a ella".

Per Torra, el benestar, el progrés i la prosperitat dels aranesos beneficiarà sempre els catalans, i ha recordat que el reconeixement d'Aran, a més de la llei aprovada el 2015, s'ha traduït també en la creació d'una secretaria en la Conselleria de Presidència per dotar les relacions amb Aran "d'una eina de rang superior".

Jocs Olímpics d'hivern

"És la voluntat del Govern català que presideixo, desenvolupar la llei que defineix el règim especial d'Aran en totes les seves capacitats i possibilitats", ha assegurat el president de la Generalitat, que ha cridat a aprofitar la candidatura catalana en els Jocs Olímpics d'Hivern per situar els Pirineus en el seu lloc.

Així, ha apel·lat a reforçar l'enteniment catalanoaranès per reforçar tots dos territoris "com a baluards de la democràcia i la llibertat en un moment canviant i incert" en una Catalunya que, al seu parer, viu un estat d'emergència que ha fet que una part de l'anterior govern sigui a la presó i l'altra hagi d'haver de viure fora d'Espanya.

Es tracta, ha afegit, d'aprofitar "les sinergies actuals per consolidar un moment de plenitud en les relacions bilaterals entre tots dos països, entre les dues realitats nacionals".