Entrevista

Jordi Pou: «Sense unitat no hi ha pacte possible»

El candidat a l'alcaldia assegura que el moviment no s'integrarà a cap partit abans de les eleccions, i remarca que el projecte polític ha volgut ser liquidat "des de fora i des de dins"

per Àlvar Llobet, Lleida, 11 de març de 2019 a les 20:40 |
Jordi Pou, candidat de Primàries Lleida | Àlvar Llobet
Jordi Pou és un fotògraf lleidatà que es presenta per ser alcalde de Lleida. Ho fa amb la nova marca “Primàries Lleida” un moviment ciutadà organitzat que deriva de la idea que Jordi Graupera va proposar per Barcelona i que s’ha estès per Catalunya. Pou és contundent contra el mercadeig polític, i assegura que la seva formació no pactarà amb cap candidatura abans de les eleccions municipals. Lleida, doncs, tindrà quatre llistes independentistes, un escenari que no li fa por: “Nosaltres farem més gran l’independentisme


- Vostè és un fotògraf que es presenta per ser alcalde de Lleida. Com arriba a fer aquest salt?


- Sóc fotògraf però també un ciutadà que s’implica. La meva relació amb la política arriba fa tot just un any, quan començo a tenir vincle amb l’entorn de Demòcrates, amb qui faig una campanya de l’1 d’octubre. A partir d’aquí vaig veient com evoluciona el procés, m’adono que falten respostes per part de la classe política que governa Catalunya, i decideixo implicar-me políticament per bastir una alternativa. Costa molt que la gent faci un pas al davant i estigui disposada a estirar del carro, però jo ho estic.

- Primàries Catalunya és fruit de la ràbia posterior al referèndum?

- Després del referèndum hi ha ràbia, però el nostre projecte surt de la reflexió posterior. Els partits independentistes han estat molt hàbils en canalitzar la decepció cap a l’estat espanyol i han bandejat l’autocrítica i l’assumpció de responsabilitats polítiques. Les respostes que s’havien de donar s’han tapat amb els presos i la repressió.

- Però la repressió s’ha de denunciar.


- Oi tant! molta gent l’està patint. Però això no vol dir que no s’hagin de dir les coses pel seu nom. Hi ha polítics que asseguren que més endavant parlaran. Després d’un any i mig, potser ja començaria a ser hora...

- Creu que els polítics independentistes aprofiten les envestides de Madrid per guanyar rèdits electorals?

- La repressió no li va bé al país, però no m’agrada l’ús polític i partidista que se’n fa. Resulta que els presos són intocables, però les respostes es tapen. Alguns actes de partit es comencen llegint cartes dels pesos, i jo crec que s’hauria de llegir l’article 4 de la Llei del Referèndum, que deia que seria vinculant i que si guanyava el sí la independència era immediata. En resum, recordar que algú no està complint.

- Vostè és un independentista enfadat amb els partits independentistes.

- A Catalunya hi ha un problema amb la partitocràcia. Els partits polítics han de ser eines per promocionar la gent amb talent i lideratge, però amb els anys s’han acomodat i s’han convertit en estructures que es focalitzen en la seva pròpia supervivència i en el repartiment de cadires. El nostre objectiu és pressionar aquestes formacions perquè comencin a fer les coses de manera diferent.

Tenim un problema amb els partits, que han deixat de servir a la societat per servir-se a ells mateixos. Busquen la seva supervivència i el repartiment de cadires


- El procés ha embarrancat per culpa d'aquesta partitocràcia que denuncia?

- El malestar entre PDECat i ERC impedeix que el procés avanci. No hi ha cap unitat, i a sobre ens diuen que per separat sumem més, i no és cert.

- No?

- Li poso el cas de l’Ajuntament de Lleida. És més important que un grup municipal tingui 10 regidors que no que dos grups en tinguin sis. La llista més votada és la que acaba governant si les altres no es posen d’acord. Fa quatre anys, ICV va estar a punt d’entrar, i si això hagués passat, Àngel Ros no tenia la majoria amb PP i Ciutadans. Ell hauria estat alcalde igual, però hagués perdut més votacions. Perquè CiU, ERC, Crida, Comú i ICV no haurien fet un pacte de govern a cinc...

- Per fer canviar d’alcalde no cal un pacte de govern. Haguessin votat un nou Paer en cap en la sessió d’investidura.

- Bé, era una manera. El cas és que Larrosa és alcalde amb menys vots que els que vaig tenir jo a les primàries, i quan va ser votat alcalde els grups de l’oposició haguessin pogut presentar un candidat alternatiu que hagués tingut més vots que Larrosa, que en comptava només vuit. Era una bona oportunitat per demostrar la debilitat del govern de la ciutat. Em consta que algun partit polític tenia present aquesta jugada, però ningú no es va moure.

- Resumeixi’m què és aquest projecte de Primàries.

- És un moviment ciutadà auto-organitzat. Jordi Graupera torna de Nova York i presenta el seu projecte per Barcelona, que es basa en un concepte de primàries en les quals tothom es pot presentar, es fa un programa conjunt, els càrrecs electes rendeixen comptes... la idea té èxit i molts municipis la volen fer seva, però Graupera no s’hi vincula perquè argumenta que cada localitat ha de fer el projecte de primàries d’acord amb la seva idiosincràsia social i política. A partir d’aquí, la gent es mobilitza i naix la plataforma Primàries Catalunya, un paraigua que abasta els pobles i ciutats que volen impulsar aquest pla. Es parla amb l’ANC, que s’hi suma i completa les tres potes que actualment té aquest moviment; Primàries Barcelona, Primàries Catalunya i l’ANC.

- Òmnium Cultural què hi diu?

- No hi ha participat de cap manera, tot i que el president de l’entitat a Lleida, Andreu Vázquez, va ser-ne un dels impulsors.

- Com ha evolucionat el seu procés a Lleida?

- A la ciutat ha estat espectacular. En poc temps havíem arribat als 900 inscrits i hem arribat als 1250. Són xifres que sumen més que tots els militants dels partits polítics de Lleida.

- Però els candidats no van ser votats per tanta gent.

- No, ho van fer 422 persones, que és un 34% del total. És molt o poc? Jo crec que és molta gent, perquè s’ha de tenir en compte que hi ha persones que s’hi apunten per donar suport, que costa moure el personal i que només hi havia un punt de votació durant tan sols un dia.

- Per tant, vostè creu que el projecte de Primàries a Lleida és un èxit que l’avala per presentar-se en solitari.

- Sí. Ha tingut èxit perquè ha costat molt tirar-ho endavant. Tot s’ha fet amb voluntaris, i el que pretenem és posar en contradicció els partits que han viscut molt còmodament en aquest sistema polític actual.

- I els partits què hi diuen?

- S’ha intentat fer descarrilar el projecte de Primàries, des de fora i també des de dins.

S'ha intentat des de fora i des de dins que el projecte de Primàries descarrilés. Ara els partits polítics tenen por perquè veuen que anem seriosament


- Hi ha hagut quintacolumnistes?

- Molts! I els partits ara tenen por perquè veuen que això va de veritat.

- Han ofert pactes, suposo.

- Al principi ens menystenien, i fins i tot se’n reien. Quan vam avançar en el nostre moviment amb el reglament i el Comitè Local es van començar a posar seriosos, i aleshores ens vam reunir amb Junts per Lleida, ERC i el Comú de Lleida. Ens vam dir que féssim la nostra, que no s’hi afegirien però que ja arribaria el temps de parlar de pactes abans de les eleccions municipals.

- I vostès què responen?

- Que no. La nostra eina ha de permetre la unitat dels partits independentistes, i si no és així arribarem fins al final passi el que passi. Ens presentarem segur.

- Per tant, a Lleida hi haurà quatre candidatures independentistes a les municipals.

- Si no hi ha unitat de partits, sí. No hi ha cap dubte que ens presentarem. Ni un del sol. Per respecte a la gent que ha bastit aquest projecte i perquè no volem donar la raó a la partitocràcia.

- I què li ha dit els líders dels altres partits independentistes?

- No res. No m’ha trucat cap d’ells.

- Imagini que li arriben ofertes per anar de número dos d’ERC o de Junts per Lleida. Què diu?

- Per principis no es pot acceptar, perquè seria trencar el compromís. Ara mateix no hi ha possibilitats de pactes abans de les eleccions municipals. Si hi hagués alguna oferta i la nostra gent ho valorés i ho acceptés jo em retiraria.

- Abans parlava de les bondats de la unitat, però resulta que l’independentisme a Lleida arribarà a les eleccions més fragmentat que mai.

- I ens culpen a nosaltres. Ens diuen que no tenim gent, que els vots es perdran... crec que només divideix aquell que porta la mateixa proposta que l’altre i no es vol unir. Però nosaltres tenim propostes diferents, i no només de ciutat, sinó també de democràcia i participació. No dividim, sumem. Oferim una alternativa als partits tradicionals que han perdut la confiança de la gent. Estem fent més gran l’independentisme.

Nosaltres no dividirem, sumarem. Estem fent gran l'independentisme


- Comencem per la base, doncs. On ubiquem Primàries en l’eix ideològic? Dreta, centre o esquerra?

- Dins de les Primàries hi ha gent de molts orígens ideològics. Som radicalment independentistes, i si acabem essent d’esquerra de centre o de dreta dependrà de la nostra gent. El traç ideològic l’anirem dibuixant a partir d’ara.

- Però sap per on anirà encaminat el seu programa o no?

- Els voluntaris signen el decàleg del segell republicà, que és l’assumpció d’unes normes mínimes que s’han de complir. Aquí s’hi defensa el dret a l’habitatge, la igualtat... són qüestions que podríem considerar progressistes. Primàries Lleida tindrà un posicionament en els temes de ciutat, però també som conscients que durant una legislatura apareixen problemes que necessiten respostes, i nosaltres consultarem a les bases.

- I si donen suport a un nou alcalde també s’haurà de consultar, entenc.

- Sí, però no renunciarem al programa electoral.

- Però la política també és l’art de cedir i arribar a acords. No pot imposar un programa electoral.

- És evident, hi estic d’acord. Però no vendrem el nostre programa a canvi de cadires. No hi haurà pactes als despatxos perquè la nostra gent serà la que tingui la darrera paraula.

- Com faran la llista?

- Hi havia gent nostra que deia que ens havíem de retirar perquè només érem 12 persones. La llista ja la farem, i de moment tenim els primers noms, que van sortir de la votació. La candidatura l’omplirem amb voluntaris i amb gent que li donarà prestigi com l’Anna Arqué, que anirà de número 27 i que s’implicarà en la nostra campanya.

- I de número dos hi ha Pep Tort, un candidat que era el favorit per encapçalar la llista.

- Durant setmanes es deia per Lleida que aquest moviment era “les Primàries d’en Pep”, i s’han equivocat, perquè això no va de personalismes. El primer que ho ha demostrat és ell, que ha renunciat a encapçalar la candidatura perquè la resta de partits no s’hi han sumat. Aquest moviment d'en Pep ha trencat esquemes a la resta de partits, que ja li havien ofert llocs a les seves llistes.

La renúncia de Pep Tort a encapçalar la llista ha trencat els esquemes de la resta de partits, que li havien ofert lloc a les seves llistes. El nostre projecte no va de personalismes


- I si els partits venen a “pescar” a la seva?

- Quedaran retratats ells i el candidat que marxi. L’esperit de Primàries no és el de la política de casino on es juguen les coses i on es reparteix el pastís. No en volem cap tros, nosaltres. Venim a tancar la pastisseria.

- Quines expectatives electorals tenen?

- Molt bones. Quan li expliques el projecte a la gent veus que ho entenen ràpid perquè aquest és un procés basat en les persones.

- I els altres partits en què creu que es basen?

- Nosaltres no venim del món de la política. Hi entrem nets.

- Quins són els propers passos que seguiran?

- Ara hem d’organitzar la campanya, tancar la llista i obrir el procés participatiu per fer el programa electoral. Volem rebre propostes de la gent amb assemblees i via on-line. Per poder participar-hi cal estar registrat.

- I tot això qui ho paga?

- Ningú de moment, perquè no hi ha despesa. Ens hem d’autofinançar, i a part, creiem en una campanya a la que s’ha fet tradicionalment.

- Com es fa això?

- Parlant, fent que funcioni el boca-orella, fent difusió amb les xarxes socials, tenint veu als mitjans de comunicació amb coherència i discurs. No sé fins a quin punt és eficaç que hi hagi una foto meva penjada als fanals dels carrers.

 

Participació