28
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
23:20h
Antoni Gorgues era un comptable que es va canviar els números per la música, la seva passió. Amb la seva petita discogràfica està rescatant música de vinil, psicodèlica, folk o rock de garatge dels setanta i des de fa 13 anys dirigeix el festival de Músiques Disperses de Lleida (Mud) que enguany presenta set concerts que es faran del 7 al 10 de març a Lleida.
- El Mud ja s’ha convertit en un festival folck-rock de referència.
- Si el comparem amb altres projectes més grans, el nostre no ho és. Però hem de veure la dimensió concreta del festival per veure que sí, que som una referència a nivell estatal perquè presentem una programació arriscada i que aporta coses diferents.
- Què vol dir una programació arriscada?
- Un 40% dels artistes que programem no han tocat mai a l’Estat espanyol i és probable que no ho facin més. Això pot ser per dues raons; que no interessin a ningú (riu) o que no s’aposti per aquests grups. Nosaltres ho fem independentment de si són més comercials o menys. Seria molt fàcil contractar grups que són molt coneguts i que ja tenen la feina feta a nivell promocional, però aquesta no és la nostra filosofia. Aquí ha vingut gent que encara no han gravat cap disc.
- No obstant, el públic respon bé.
- Als primers anys costava, i és normal, però hem insistit en la fórmula i hem aconseguit una fidelització de la gent que assisteix als concerts. Podem pensar que els grups que no són coneguts no agradaran, i cada cop veiem que és a l’inrevés. L’espectador té interès per saber amb què els sorprendrem, i normalment hi ha molt bona acceptació.
- El Mud té fama de ser un festival “tranquil”. Hi està d'acord?
- Sí. Hem fugit sempre de la massificació. Les propostes musicals han de tenir importància, i per posar-les en valor no volem que hi hagi molta concentració de concerts ni molt menys solapaments, que em sembla fins i tot una falta de respecte. Al Mud programem set concerts, i ho volem així per gaudir amb tranquil·litat dels espectacles. Cada un d'ells és una creació única i no podem estar pendents del rellotge per anar a veure’n un altre.
- Com resumiria l'edició d'aquest any?
- Enguany fem una celebració de folck-rock global. Oferim propostes de diversos punts del planeta que van des de Zàmbia passant pels Estats Units i acabant per Israel. A mi m’agrada destacar que tots els grups tenen el mateix pes en aquest festival, i no es pot ressaltar les qualitats d’uns per sobre dels altres. És cert que hi ha conjunts que tenen més nomenada, com és el cas de “Depedro”, però la possibilitat d’assistir a concerts de gent que no ha tocat mai aquí s’ha de tenir molt en compte. Les bandes tenen molt nivell.
- Com s'ho fan per portar aquests grups desconeguts?
- Som un festival petit que no tenim suficients recursos econòmics, però utilitzem la part romàntica (riu). Les característiques del Mud, la proximitat amb el públic o el fet que no estigui massificat són punts a favor que ens permeten bastir programes de qualitat. D’altra banda, l’historial que ja porta el festival és un afegitó que dona valor per atreure l’atenció dels conjunts,
- El festival arriba a la 13ena edició. Com ha evolucionat amb els anys?
- Al principi es programaven propostes amb una estructura folk molt marcada, i això ha anat evolucionat. Hem ampliat la tendència musical i des de fa anys també incloem el folk no tradicional. Hi ha hagut un procés de maduració que hem anat fent de la mà del públic, que ja s’ha habituat a la idiosincràsia del Mud.
- Hi ha hagut un augment del públic?
- Hem anat creixent de manera progressiva. La mitjana d’entrades venudes l’any passat va ser del 85%, que és una xifra molt alta. Estem satisfets i esperem augmentar aquest nivell. L’edició d’aquest any es fa al Cafè del Teatre i al Grans Records el dissabte al matí. Els concerts programats s’adeqüen bé en aquest espais.
- Com afronta el futur?
- No hi ha massa canvis a la vista, perquè considerem que el festival va per bon camí. Hem aconseguit una fidelització del públic, i arribar a aquest punt de connexió no ha estat feina fàcil. Durant anys hem insistit en aquest format, i si hem arribat fins aquí és perquè teníem raó (riu). Hem de pensar que el Mud és un festival rara avis. No tinc constància que n’hi hagi cap a Europa amb les característiques del nostre.
- El Mud ja s’ha convertit en un festival folck-rock de referència.
- Si el comparem amb altres projectes més grans, el nostre no ho és. Però hem de veure la dimensió concreta del festival per veure que sí, que som una referència a nivell estatal perquè presentem una programació arriscada i que aporta coses diferents.
- Què vol dir una programació arriscada?
- Un 40% dels artistes que programem no han tocat mai a l’Estat espanyol i és probable que no ho facin més. Això pot ser per dues raons; que no interessin a ningú (riu) o que no s’aposti per aquests grups. Nosaltres ho fem independentment de si són més comercials o menys. Seria molt fàcil contractar grups que són molt coneguts i que ja tenen la feina feta a nivell promocional, però aquesta no és la nostra filosofia. Aquí ha vingut gent que encara no han gravat cap disc.
- No obstant, el públic respon bé.
- Als primers anys costava, i és normal, però hem insistit en la fórmula i hem aconseguit una fidelització de la gent que assisteix als concerts. Podem pensar que els grups que no són coneguts no agradaran, i cada cop veiem que és a l’inrevés. L’espectador té interès per saber amb què els sorprendrem, i normalment hi ha molt bona acceptació.
Seria molt fàcil contractar grups que són molt coneguts i que ja tenen la feina feta a nivell promocional, però aquesta no és la nostra filosofia
- El Mud té fama de ser un festival “tranquil”. Hi està d'acord?
- Sí. Hem fugit sempre de la massificació. Les propostes musicals han de tenir importància, i per posar-les en valor no volem que hi hagi molta concentració de concerts ni molt menys solapaments, que em sembla fins i tot una falta de respecte. Al Mud programem set concerts, i ho volem així per gaudir amb tranquil·litat dels espectacles. Cada un d'ells és una creació única i no podem estar pendents del rellotge per anar a veure’n un altre.
Hem fugit sempre de la massificació. Les propostes musicals han de tenir importància, i per posar-les en valor no volem que hi hagi molta concentració de concerts
- Com resumiria l'edició d'aquest any?
- Enguany fem una celebració de folck-rock global. Oferim propostes de diversos punts del planeta que van des de Zàmbia passant pels Estats Units i acabant per Israel. A mi m’agrada destacar que tots els grups tenen el mateix pes en aquest festival, i no es pot ressaltar les qualitats d’uns per sobre dels altres. És cert que hi ha conjunts que tenen més nomenada, com és el cas de “Depedro”, però la possibilitat d’assistir a concerts de gent que no ha tocat mai aquí s’ha de tenir molt en compte. Les bandes tenen molt nivell.
- Com s'ho fan per portar aquests grups desconeguts?
- Som un festival petit que no tenim suficients recursos econòmics, però utilitzem la part romàntica (riu). Les característiques del Mud, la proximitat amb el públic o el fet que no estigui massificat són punts a favor que ens permeten bastir programes de qualitat. D’altra banda, l’historial que ja porta el festival és un afegitó que dona valor per atreure l’atenció dels conjunts,
- El festival arriba a la 13ena edició. Com ha evolucionat amb els anys?
- Al principi es programaven propostes amb una estructura folk molt marcada, i això ha anat evolucionat. Hem ampliat la tendència musical i des de fa anys també incloem el folk no tradicional. Hi ha hagut un procés de maduració que hem anat fent de la mà del públic, que ja s’ha habituat a la idiosincràsia del Mud.
Hi ha hagut un procés de maduració que hem anat fent de la mà del públic, que ja s’ha habituat a la idiosincràsia del Mud
- Hi ha hagut un augment del públic?
- Hem anat creixent de manera progressiva. La mitjana d’entrades venudes l’any passat va ser del 85%, que és una xifra molt alta. Estem satisfets i esperem augmentar aquest nivell. L’edició d’aquest any es fa al Cafè del Teatre i al Grans Records el dissabte al matí. Els concerts programats s’adeqüen bé en aquest espais.
- Com afronta el futur?
- No hi ha massa canvis a la vista, perquè considerem que el festival va per bon camí. Hem aconseguit una fidelització del públic, i arribar a aquest punt de connexió no ha estat feina fàcil. Durant anys hem insistit en aquest format, i si hem arribat fins aquí és perquè teníem raó (riu). Hem de pensar que el Mud és un festival rara avis. No tinc constància que n’hi hagi cap a Europa amb les característiques del nostre.