26
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
22:08h
Un centenar de cardiòlegs i professionals de medicina i infermeria d'atenció primària han posat en comú aquest dimarts la coordinació assistencial a la Regió Sanitària de Lleida i el Pirineu.
En el marc de la 6a Jornada de Cardiologia en Atenció Primària de les Terres de Ponent, celebrada a l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, han analitzat els nous protocols i vies clíniques territorials, amb l'objectiu d'unificar els criteris d'actuació i de fer més fluida la comunicació entre professionals i nivells assistencials a l'hora de tractar patologies cardíaques. Els professionals han explicat que les més freqüents amb què es troben són la insuficiència cardíaca, seguida per la cardiopatia isquèmica i la fibril·lació auricular.
La jornada, que se celebra cada dos anys, professionals de cardiologia i de l'atenció primària han contrastat el seu punt de vista sobre la coordinació assistencial a Lleida a l'hora de tractar pacients que pateixen algun tipus de patologia cardíaca. D'aquesta manera, han posat en comú els nous protocols de la Regió Sanitària de Lleida i el Pirineu per tal d'unificar els criteris d'actuació i de coordinació entre professionals i nivells assistencials. Aquestes modificacions afecten, principalment, els processos de seguiment ambulatori de pacients amb patologia aòrtica, cardiopatia isquèmica crònica i algunes arrítmies.
El cap del servei de Cardiologia de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, Fernando Worner, ha assenyalat que el principal objectiu d'aquests protocols és "beneficiar al pacient" i, per això, "s'han de basar en la qualitat assistencial però sense oblidar l'eficiència", és a dir, "buscar allò que cal fer en cada moment i no fer allò que no sigui imprescindible per poder fer bé el que el pacient necessita".
Susana Sarriegui i Plácido Santafé, metges de família i referents de Cardiologia en l'atenció primària, han exposat la importància que els professionals dels respectius nivells assistencials comparteixen la tasca que desenvolupen per evitar duplicar esforços i recursos i, a la vegada, compartir formes d'actuar.
Sarriegui ha explicat que es reuneixen mensualment per anar establint protocols conjunts i posin en comú problemes amb què poden trobar-se per buscar-hi solucions conjuntament. "Els protocols els porten a terme un metge de família i un cardiòleg, cada professional elabora la seva part i establim una guia o trajecte". En el cas de la primària, el metge "sap com ha d'actuar, quines proves cal fer al pacient i quan cal derivar-lo a l'especialista".
Santafé ha concretat que entre les patologies amb què més casos es troben els professionals són, en primer terme, la insuficiència cardíaca, una patologia amb una elevada taxa de mortalitat. La segueixen la cardiopatia isquèmica i la fibril·lació auricular, que poden acabar derivant en infart o embòlia, respectivament, segons ha dit Sarriegui.
En el marc de la 6a Jornada de Cardiologia en Atenció Primària de les Terres de Ponent, celebrada a l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, han analitzat els nous protocols i vies clíniques territorials, amb l'objectiu d'unificar els criteris d'actuació i de fer més fluida la comunicació entre professionals i nivells assistencials a l'hora de tractar patologies cardíaques. Els professionals han explicat que les més freqüents amb què es troben són la insuficiència cardíaca, seguida per la cardiopatia isquèmica i la fibril·lació auricular.
La jornada, que se celebra cada dos anys, professionals de cardiologia i de l'atenció primària han contrastat el seu punt de vista sobre la coordinació assistencial a Lleida a l'hora de tractar pacients que pateixen algun tipus de patologia cardíaca. D'aquesta manera, han posat en comú els nous protocols de la Regió Sanitària de Lleida i el Pirineu per tal d'unificar els criteris d'actuació i de coordinació entre professionals i nivells assistencials. Aquestes modificacions afecten, principalment, els processos de seguiment ambulatori de pacients amb patologia aòrtica, cardiopatia isquèmica crònica i algunes arrítmies.
El cap del servei de Cardiologia de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, Fernando Worner, ha assenyalat que el principal objectiu d'aquests protocols és "beneficiar al pacient" i, per això, "s'han de basar en la qualitat assistencial però sense oblidar l'eficiència", és a dir, "buscar allò que cal fer en cada moment i no fer allò que no sigui imprescindible per poder fer bé el que el pacient necessita".
Susana Sarriegui i Plácido Santafé, metges de família i referents de Cardiologia en l'atenció primària, han exposat la importància que els professionals dels respectius nivells assistencials comparteixen la tasca que desenvolupen per evitar duplicar esforços i recursos i, a la vegada, compartir formes d'actuar.
Sarriegui ha explicat que es reuneixen mensualment per anar establint protocols conjunts i posin en comú problemes amb què poden trobar-se per buscar-hi solucions conjuntament. "Els protocols els porten a terme un metge de família i un cardiòleg, cada professional elabora la seva part i establim una guia o trajecte". En el cas de la primària, el metge "sap com ha d'actuar, quines proves cal fer al pacient i quan cal derivar-lo a l'especialista".
Santafé ha concretat que entre les patologies amb què més casos es troben els professionals són, en primer terme, la insuficiència cardíaca, una patologia amb una elevada taxa de mortalitat. La segueixen la cardiopatia isquèmica i la fibril·lació auricular, que poden acabar derivant en infart o embòlia, respectivament, segons ha dit Sarriegui.