L'advocat de Rosell en demana la llibertat mentre duri el judici

L'advocat de Sandro Rosell, Pau Molins, ha demanat al tribunal, en el primer dia de judici, que deixin en llibertat sota fiança el seu client, que està en presó des del maig del 2017. Per garantir que no s'escapolirà de la justícia, proposa aportar com a fiança tot el seu patrimoni embargat, que puja a més de 30 milions d'euros.

En la fase de qüestions prèvies, Molins ha denunciat vulneració de drets fonamentals com el de la llibertat, el dret a la defensa o un jutge imparcial. El lletrat recorda que la sala ja ha acordat en dues ocasions denegar la llibertat i que podria semblar que això no assegura la "neutralitat" dels magistrats. A més, com que ja porta gairebé dos anys quasi en presó semblaria que "estan inclinats" a condemnar-lo. Ha retret, en canvi, que condemnats per delictes més greus com 'la Manada' estigui en llibertat.

Un judici que durarà fins al març

L'Audiència Nacional comença aquest dilluns a jutjar l'expresident del FC Barcelona i cinc persones més per blanqueig de capitals i organització criminal. El judici durarà diverses setmanes, fins a finals de març, tot i que no hi haurà sessions cada dia. La Fiscalia ha sol·licitat onze anys de presó i 59 milions d'euros de multa per a Rosell pels delictes de blanqueig de capitals i organització criminal. 

Se l'acusa per haver presumptament desviat fons de comissions irregulars cobrades a la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) per drets d'imatge i organització de partits. Rosell està en presó preventiva des del maig del 2017. Va estar a Soto del Real més d'un any, fins el juliol passat, quan va ser traslladat a Brians 2.

La magistrada Carmen Lamela va concloure la investigació contra Rosell, la seva dona, el seu advocat i tres homes més, als quals acusa d'haver blanquejat 20 milions d'euros de la CBF desviats pel seu expresident, Ricardo Teixeira, investigat als Estats Units. D'aquests, atribueix un blanqueig de 15 milions de comissions obtingudes per Teixeira dels drets de retransmissió de 24 partits amistosos de la selecció brasilera de futbol i uns altres 5 milions d'un contracte patrocinat amb la marca Nike.

Segons la jutgessa, l'expresident del FC Barcelona es va apropiar d'almenys 6,5 milions d'euros de l'operació dels amistosos i el 2011 els hauria reintroduït a l'Estat amb una suposada venda simulada d'una societat seva.
 
Les peticions de la Fiscalia

La Fiscalia ha sol·licitat pel soci de Rosell, Besolí, deu anys de presó i 55 milions de multa, mentre que per a la seva dona, Pineda, set anys i 50 milions de multa pels mateixos delictes. Els altres tres acusats s'enfronten a penes d'entre sis i vuit anys i multes de 40 a 50 milions. En el moment d'obertura de judici oral, la magistrada Carmen Lamela ja li va fixar a Rosell una fiança de 78,6 milions per assegurar possibles responsabilitats en la sentència. En el cas de Besoli, se li imposava fiança de 73,3 mlions, i 66,6 milions per a l'esposa de l'expresident, Marta Pineda.

Segons explica l'escrit d'acusació, Rosell, juntament amb els seus socis i la seva dona, "utilitzant aquesta ferma estructura de col·laboració i confiança, van procedir a ocultar les quantitats il·lícitament obtingudes de Ricardo Teixeira amb l'ocasió de la firma de certs contractes en els quals aquest intervenia en representació de la CBF de la qual va ser president".

El ministeri públic entén que Rosell va blanquejar quinze milions d'euros des de 2006 amb el primer dels contractes signats per Teixeira amb una societat saudita domiciliada a les illes Caiman, ISE, i que tenia per objectiu obtenir els drets de 24 partits amistosos disputats per la selecció brasilera. De la investigació es desprèn com "es va imposar a la compradora el pagament d'uns fons dels quals, en benefici propi es van apoderar Rosell i Teixeira en perjudici de la CBF", de forma que el primer va rebre un total de 6.580.000 euros i el segon 8.393.328 euros, "en ambdós casos sense coneixement de la CBF i en el seu perjudici".
 
Lamela va assenyalar totes les operacions fetes pels investigats per a donar l'aparença de legalitat al cobrament d'aquestes quantitats a través d'un entramat societari i transferències bancàries ordenades des de societats que pertanyien al grup empresarial saudita que figurava com a comprador i que acabaven en comptes d'Andorra on figuraven com a firmes autoritzades Rosell i el seu advocat. Aquestes transferències "reflecteixen un moviment de flux de diners amb destí al mateix Teixeira i persones del seu entorn que figuraven com a testaferros en alguns casos de forma directa i en altres indirecta a través d'empreses intermediàries administrades i/o relacionades amb el citat Besolí i el seu cunyat, Pedro Andrés Ramos", apunta.

Lamela creu que tots sis formaven part d'una "estructura estable" i que hi havia un repartiment dels rols "prèviament establert per Sandro Rosell i amb la inestimable intervenció de Besolí", que era titular d'un gran nombre de societat i comptes bancaris a Andorra.