El Pallars Jussà és la segona comarca catalana que més població estrangera ha perdut l’any 2018, en relació amb l’any anterior, amb un descens del 2,6% (40 persones), per darrera de l’Alta Ribagorça, que ha registrat una davallada del 4,2%.
Per contra, les comarques amb creixements superiors a la mitjana de Catalunya (3,9%) són el Berguedà (9,8%), Osona (8,0%), el Moianès (7,5%) i la Cerdanya (7,3%). Al Pallars Jussà, amb dades de l’1 de gener de 2018, hi viuen 1.526 persones estrangeres, mentre que al Sobirà són 694.
Creixement en el conjunt de Catalunya
La població estrangera resident a Catalunya era de 1.082.099 persones l'1 de gener del 2018 i representava el 14,2% de la població catalana, segons les dades del padró municipal d'habitants que ha fet públiques l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). El nombre d'estrangers, representats per 167 nacionalitats, ha augmentat en 40.737 persones, xifra que indica un increment interanual del 3,9%.
La comunitat marroquina (211.192) és la més nombrosa al conjunt de Catalunya, on equival a la cinquena part dels estrangers (19,5%), i també ho és a 25 comarques. La població de Romania ocupa el segon lloc a Catalunya, amb 89.177 persones i una representació del 8,2%, i és la primera nacionalitat a 11 comarques i Aran. Tant al Pallars Jussà com al Sobirà, les nacionalitats marroquines i romaneses són les més nombroses, tot i que la primera és més present al Jussà i la segona al Sobirà.
Les comarques amb major percentatges de població estrangera són la Segarra (26,0%), l’Alt Empordà (23,9%), el Gironès (19,5%) i el Baix Empordà (19,2%). Les menors proporcions de població estrangera es troben a les comarques del Berguedà (7,5%), el Moianès (7,6%) i l’Anoia (7,8%).
L'edat mitjana de la població estrangera és de 34 anys
La població estrangera és més jove que la població espanyola, i així ho reflecteix la seva edat mitjana, que en el conjunt de Catalunya és de 34 anys, mentre que l'espanyola és de 44 anys. En la composició segons el sexe, hi ha més homes que dones, com es veu amb la relació de masculinitat, que és de 105 homes per cada 100 dones.