19
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
22:14h
El Departament d'Agricultura finançarà el 100% del pla d'arracada de la fruita dolça després que Madrid se n'hagi desentès. Inicialment s'havia acordat finançar-lo a mitges entre la conselleria i el ministeri però segons la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, hi ha hagut falta de "compromís" i per això s'ha decidit "ser valents i proactius" i tirar endavant de forma "unilateral", amb el sector al costat, per la necessitat d'impulsar mesures estructurals per una problemàtica que s'arrossega des de fa diverses campanyes.
L'objectiu del pla és arrencar 2.000 hectàrees de fruiters de pinyol en dos anys per reduir la producció amb fins a 80 milions de quilos per campanya. El pla compta amb una dotació de 10 milions d'euros i el pagès que s'hi acull rebrà fins a 5.000 euros per hectàrea arrencada amb possibilitat d'incloure'n un màxim de 3.
El Departament d'Agricultura va pactar amb el Ministeri d'Agricultura finançar el 50% del pla d'arrencada però abans de tirar-lo endavant es va posar com a condició que calia una radiografia del sector per saber quants productors estarien disposats a acollir-s'hi. És per això que el Departament va començar a fer a principis d'any una enquesta per saber quants pagesos voldrien arrencar els seus arbres fruiters de préssec, nectarina, paraguaià i platerina. L'enquesta ha recollit 800 peticions de fructicultors que sumen unes 1.700 hectàrees i davant de l'assoliment del compromís del 80% de la superfície total a arrencar s'ha decidit tirar endavant de forma "unilateral".
A la convocatòria hi poden participar aquells productors de fruita de pinyol que hagin fet arrencades des de l'1 de juliol de 2018 fins a la data de publicació de la convocatòria o que tinguin previst fer-les fins a l'1 de març de 2020. Una vegada el productor s'hi hagi acollit amb un màxim de 3 hectàrees, haurà d'assumir el compromís de no plantar cap varietat de fruita dolça de les que s'inclouen en el pla durant els 4 anys següents a la recepció de l'ajut.
La consellera Jordà ha recordat que aquest pla ve motivat per la demanda del sector i per les crisis de preus de la fruita dolça que s'arrosseguen des de fa diverses campanyes per un excés d'oferta, i que també es van veure agreujades pel veto rus. Jordà ha criticat que des de Madrid no s'hagi volgut "complir amb els compromisos".
L'objectiu del pla és arrencar 2.000 hectàrees de fruiters de pinyol en dos anys per reduir la producció amb fins a 80 milions de quilos per campanya. El pla compta amb una dotació de 10 milions d'euros i el pagès que s'hi acull rebrà fins a 5.000 euros per hectàrea arrencada amb possibilitat d'incloure'n un màxim de 3.
El Departament d'Agricultura va pactar amb el Ministeri d'Agricultura finançar el 50% del pla d'arrencada però abans de tirar-lo endavant es va posar com a condició que calia una radiografia del sector per saber quants productors estarien disposats a acollir-s'hi. És per això que el Departament va començar a fer a principis d'any una enquesta per saber quants pagesos voldrien arrencar els seus arbres fruiters de préssec, nectarina, paraguaià i platerina. L'enquesta ha recollit 800 peticions de fructicultors que sumen unes 1.700 hectàrees i davant de l'assoliment del compromís del 80% de la superfície total a arrencar s'ha decidit tirar endavant de forma "unilateral".
A la convocatòria hi poden participar aquells productors de fruita de pinyol que hagin fet arrencades des de l'1 de juliol de 2018 fins a la data de publicació de la convocatòria o que tinguin previst fer-les fins a l'1 de març de 2020. Una vegada el productor s'hi hagi acollit amb un màxim de 3 hectàrees, haurà d'assumir el compromís de no plantar cap varietat de fruita dolça de les que s'inclouen en el pla durant els 4 anys següents a la recepció de l'ajut.
La consellera Jordà ha recordat que aquest pla ve motivat per la demanda del sector i per les crisis de preus de la fruita dolça que s'arrosseguen des de fa diverses campanyes per un excés d'oferta, i que també es van veure agreujades pel veto rus. Jordà ha criticat que des de Madrid no s'hagi volgut "complir amb els compromisos".