05
de febrer
del
2019
Actualitzat
a la
13:04h
#Taldiacomavui de 1919 es va iniciar a Barcelona la vaga de #laCanadenca, una data històriaca de la lluita obrera. #Jornada8horespic.twitter.com/su6Xm6JTsK
— Museu d'Història (@mhistoriacat) 5 de febrer de 2019
Aquest dimarts, 5 de febrer, s’assoleix l’efemèride d’una de les fites històriques més importants de la lluita sindical obrera, que té una estreta relació amb el patrimoni hidroelèctric de les nostres comarques. Es tracta de la renombrada i transcendent vaga de la Canadenca, sens dubte, una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català.
El conflicte va començar al gener de 1919 quan l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de la Barcelona Traction Light and Power (coneguda com La Canadenca per ser de capital canadenc), va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous.
Els treballadors van demanar l'assessorament i suport del Sindicat Únic d'Aigua, Gas i Electricitat de la CNT, i aleshores la direcció de l'empresa respongué amb l'acomiadament de vuit dels treballadors afectats. El 5 de febrer, la resta del personal de facturació es va declarar en vaga de braços caiguts, en solidaritat amb els seus companys.
La nova resposta de la direcció de l'empresa fou l'acomiadament de 140 treballadors de la secció de facturació, substituint-los per personal d'altres seccions. Aleshores els treballadors del departament de Producció i Distribució es van solidaritzar amb els acomiadats, i el dia 8 de febrer la vaga era gairebé total a l'empresa.
El 10 de febrer, la direcció de La Canadenca va llençar un ultimàtum als vaguistes. La tensió augmentà encara més en ser assassinat un cobrador de la companyia. El dia 21 de febrer, el Sindicat Únic d'Aigua, Gas i Electricitat de la CNT declarava la vaga a tot el sector i a les empreses participades per La Canadenca (Catalana de Gas, Ferrocarril de Sarrià a Barcelona i Societat General d'Aigües).
La vaga de gas i electricitat va paralitzar el teixit industrial i comercial de Barcelona. Tot i que l’exèrcit va suplir als treballadors en vaga, la protesta es va estendre a altres sectors; serveis públics, comerç i premsa, entre d’altres, van secundar l’aturada. Declarat l’estat de guerra, en pocs dies es va assolir una important xifra de detinguts i empresonats.
La vaga va tenir diferents episodis. El mes de març va ser especialment intens. Els pactes per a les millores laborals i per l’alliberament dels vaguistes empresonats no van ser fàcilment respectats per la patronal catalana. Finalment, en els primers dies del mes d’abril el govern va decretar la jornada laboral de 8 hores que quedarà definitivament instaurada.
VÍDEO: Recupera el documental «La gran aventura de la Canadenca»